Resultats de la cerca

Molt relacionat amb el problema de la divisió, ocupà l’interès del pensament grec i de l’escolàstica En aquesta perspectiva hom parla de distinció real si es tracta de la corresponent a coses realment distintes, o de simple distinció de raó , en el sentit d’una distinció purament mental La distinció real pot ésser física o metafísica , segons que es refereix a un nivell del real o a l’altre Hom distingeix entre distinció absoluta , quan les diverses realitats no són ni modes l’una de l’altra, i distinció modal , quan es tracta de l’existent entre una cosa i el seu mode un cos i la seva forma…

Llull l’emprà en les dues primeres redaccions de la seva art, conjuntament amb la figura Y de la veritat En l' Art abreujada d’atrobar veritat ~1272 la figura no té numeració ni representació gràfica, per tal com no “forma cambres”, és a dir, no serveix per a plantejar i resoldre qüestions, sinó per a controlar l’ús de les cinc figures principals En l' Art demostrativa ~1276, en canvi, la figura és representada per un cercle vermell en el centre del qual hi ha la lletra Z Semblantment al que s’esdevé amb la figura Y, la figura Z no apareix en l' Ars ultima 1305-08

Ramon Llull l’emprà en les dues primeres redaccions de la seva art com a auxiliar de les altres figures En l' Art abreujada d’atrobar veritat ~1272 la figura manca de numeració i de representació gràfica, per tal com no “forma cambres” com les altres, és a dir, no serveix per a plantejar i resoldre qüestions, sinó per a dirigir l’ús correcte de les cinc figures principals En l' Art demostrativa ~1276, en canvi, la figura té una representació gràfica, que consisteix en un cercle blau en el centre del qual apareix la lletra Y La figura Y fa parella amb la figura Z de la falsedat

Consta d’un cercle dividit en catorze cambres que inclouen una sèrie de termes contraris per exemple, predestinació i llibertat, perfecció i defecte, mèrit i culpa, etc Emprada per Ramon Llull en l' Art abreujada d’atrobar veritat vers el 1272 i represa, desdoblada en dues, en l' Art demostrativa 1274, desapareix després de les reestructuracions ulteriors de l’Art La figura servia a l’intent lullià de concordar els contraris relatius per exemple, predestinació i llibertat

Consta d’un cercle dividit en catorze cambres, que representen les set virtuts i els set vicis capitals Emprada per Ramon Llull en l' Art abreujada d’atrobar veritat vers el 1272 i represa, desdoblada en dues, en l' Art demostrativa 1274, desapareix després de les reelaboracions ulteriors de l’Art La figura constituïa un intent original de reduir a la lògica les diverses situacions de la vida moral

Composta de diversos triangles inclosos en un cercle, introdueix en l’art lulliana, ja en la seva primera formulació, el ritme ternari, que després hi prevaldrà El nombre dels triangles varia en les successives estructuracions de l’art A l' Art abreujada d’atrobar veritat ~1272 i a l' Art demostrativa 1274 els triangles són cinc A l' Art inventiva 1289 i a la Taula general 1294 es redueixen a tres En aquesta forma simplificada la figura passa a l' Ars generalis ultima 1305-08 Els tres triangles amb llurs angles representen aleshores tres ternaris de principis relatius La figura T és al servei…

La reprengué en l' Art demostrativa 1274, desdoblada en dues primera figura de S de l’ànima racional, i segona figura de S, auxiliar de l’anterior Ja no apareix en l' Ars magna generalis ultima , escrita entre el 1305 i el 1308 Ars magna

Formada com a dibuixant, es dedicà inicialment a illustrar contes infantils, i des de la segona meitat dels anys seixanta començà a escriure els propis textos Amb més de 150 títols, entre els quals hi ha  Die feuerrote Friederike ‘Frederica la pèl-roja’, 1970, Wir pfeifen auf den Gurkenkönig ‘Ens rifem del rei dels cogombres’, 1972, Maikäfer flieg Mein Vater, das Kriegsende, Cohn und ich ‘Vola escarabat El meu pare, el final de la guerra, Cohn i jo’, 1973, premi de literatura juvenil alemanya 1974, Konrad oder das Kind aus der Konservenbüchse ‘Konrad o el nen que va sortir d’una llauna de…

Graduat per la Universitat de Brandeis 1975 i doctorat per la Universitat d’Oxford 1981, des del 1980 és professor a la Universitat de Harvard, des d’on la seva activitat docent ha obtingut un gran ressò a través de la confrontació dels grans dilemes ètics de la història de la filosofia amb qüestions actuals com ara la democràcia, el capitalisme, l’enginyeria genètica, la corrupció, la immigració, la violència contra les dones i molts altres Professor convidat a les universitats d’Oxford i a la Sorbona, la seva influència depassa l’àmbit acadèmic i s’ha introduït en els mitjans de comunicació…