Resultats de la cerca

Deixeble de Lotze, a Göttingen 1885-1914, capitanejà al seu país, des de la fi del s XIX, un moviment idealista d’inspiració hegeliana Professor a Harvard 1885-1914, afirmà que l’objecte de les idees no és extern a la consciència, ans és la plenitud que interiorment persegueixen i que les duu vers una totalització la consciència absoluta, Déu, comprèn tots els significats de les consciències finites i els processos temporals en què es realitzen La seva obra The Philosophy of Loyalty 1908 palesa l’orientació moral de tot el seu pensament Altres obres seves són The Religious Aspect of…

Del 1728 al 1740 visqué a Chambéry sota la protecció de la baronessa de Warens, la qual influí en la seva conversió al catolicisme, bé que el 1754 tornà amb els calvinistes Preceptor a Lió, el 1742 arribà a París, on es relacionà amb els enciclopedistes i tingué cinc fills de Thérèse Lavasseur Es donà a conèixer amb l’obtenció del premi que l’Acadèmia de Dijon atorgà, el 1750, al seu Discours sur les sciences et les arts , en què refusava l’optimisme dels enciclopedistes, confiats en la força de progrés de la cultura, i afirmava que les arts i les ciències no sols no han contribuït a la…

Estudià filosofia, psicologia i pedagogia a les universitats de Barcelona on es doctorà el 1937, Madrid i Berlín A la universitat berlinesa fou alumne d’ESpranger, WSombart, WKöhlerm, KLewin, WJäger i NHartmann, que influïren força en el seu pensament Fou professor a les universitats de Barcelona 1929-39 i Mèxic 1939-45 i a la Wesleyan, als EUA des del 1946 El 1939, després de passar per França, s’exilià a Mèxic Hi fou membre de la Casa de España, que després esdevingué el prestigiós Colegio de México d’estudis universitaris Exercí com a professor a la Universidad Nacional Autónoma de México…

Mestre en arts, molt vinculat, a Barcelona, al cercle de l’arquebisbe Pere de Cardona i de Martí Ivarra És autor d’un pròleg i d’uns comentaris, en llatí, a una collecció d’epigrames i odes d’aquest darrer 1512 molt interessants pels detalls ambientals que dóna del món cultural barceloní de l’època

Professor a Heidelberg 1924-28 i a Bonn 1928-65, ensenyà una filosofia de la vida basada en l’estudi de l’home i les seves relacions amb el món Influït per Nietzsche i Dilthey, desenvolupà una antropologia cultural basada en el positivisme, el relativisme i l’historicisme Autor, entre d’altres, d' Einleitung in die Geisteswissenschaften ‘Introducció a les ciències de l’esperit’, 1920, Geschichtsphilosophie ‘Filosofia de la història’, 1934, Probleme der Kulturanthropologie ‘Problemes d’antropologia cultural’, 1942 i Mensch und Geschichte ‘Home i història’, 1944

Destacà com a matemàtic i fou canonge a València i Madrid Publicà algunes obres de tema religiós i breus estudis científics

Dirigí l’escola lulliana d’Alcoi fundada per privilegi de Pere III el 1369, privilegi renovat a favor d’ell el 1393 i el 1399 per Joan I i Martí I respectivament L’inquisidor Eimeric el considerà el màxim cap dels lullistes valencians Li ha estat atribuïda l’obra Super BRaymundi Lulli scriptis commentaria , de la qual no ha quedat rastre

Sacerdot 1821, el 1828 fundà l’Istituto della Carità rosminià i el 1848 fou representant del Piemont davant Pius IX Durament criticat en cercles catòlics —sobretot jesuítics i austríacs— tant pel caràcter filosòficament innovador de les seves doctrines com per la seva posició avançada en política, Rosmini veié incloses a l’Índex el 1849 les seves obres Delle cinque piaghe della Santa Chiesa i La costituzione secondo la giustizia soziale , de l’any anterior, bé que una comissió nomenada el 1857 per Pius IX decidí el 1854 a favor de l’ortodòxia doctrinal del filòsof A la mort d’aquest,…

Deixeble de Hegel, fou professor a Halle 1831-33 i Königsberg 1833-79 Intentà de superar el dualisme del temporal i l’intemporal mostrant el que hi ha d’intemporal en el temporal i viceversa Dividí la ciència de les idees lògiques en metafísica que abraça l’ontologia i l’etiologia, lògica que estudia la relació entre l’ésser i el pensar i ideologia que tracta del mètode S'ocupà també de qüestions teològiques i estètiques Entre les seves nombroses obres, cal citar Asthetische und poetische Mitteilungen ‘Comunicacions estètiques i poètiques’, 1827, Encyklopädie der theologischen Wissenschaften…

Professor a Chicago 1894, caracteritzà la seva filosofia —d’arrels pragmatistes— com un “behaviorisme social”, que cerca d’explicar la relació de l’individu i la societat sobretot mitjançant l’estudi dels signes i del llenguatge Influí sobre John Dewey i el corrent pragmatista No publicà en vida, i la seva obra consisteix en reculls de notes, conferències i apunts que els seus deixebles ordenaren The Philosophy of the Present 1932, Mind, Self and Society 1934, The Philosophy of the Act 1938, etc