Resultats de la cerca

Es formà a l’escola neoplatònica d’Hipàtia, a Alexandria 390-395 Casat amb una cristiana 403, tornà a Cirene, on hagué de fer-se soldat per combatre els bàrbars 405 Sense haver rebut encara el baptisme, fou elegit bisbe de Ptolemaida 411 Una sèrie de tragèdies polítiques invasions i familiars mort de tres fills marcaren el seu episcopat Entre els seus nombrosos escrits, tots anteriors a la seva conversió al cristianisme, cal esmentar els Himnes , escrits en dòric, els anomenats Discursos Sobre la reialesa , pronunciat davant Arcadi, Els Egipcis o sobre la Providència, Elogi de la calvície ,…

Deixeble de Damasci, fou un dels últims representants de l’Acadèmia atenesa Després de la clausura d’aquesta escola decretada per Justinià el 529, anà a establir-se a la cort del rei de Pèrsia La pau del 533 li permeté de tornar a Atenes Escriví comentaris òptims sobre diverses obres d’Aristòtil les Categories, la Física, el De caelo i el De anima i també sobre el Manual d’Epictet

Després dels avalots contra els jueus de Mallorca el 1391, es traslladà a Alger, on visqué com a metge i rabí i on esdevingué, després de la mort d’Iṣḥaq Perfet el 1408, el cap espiritual de la comunitat sefardita A més del propi epitafi, escriví, en una de les 802 respostes seves a qüestions de dret que s’han conservat, el catàleg de les 23 obres que havia compost, entre les quals, parlant de tota ciència, hi ha comentaris bíblics, moralitzants i talmúdics, llibres de polèmica filosòfica i religiosa contra el cristianisme i l’islamisme, les contradiccions dels quals coneixia bé, tractats…

Fou catedràtic de la Universitat de Saragossa Seguidor de Nebrija, defensà l’ús del castellà com a llengua de cultura i redactà en vernacle una gramàtica llatina 1573 i una de grega 1586 Recull les seves idees pedagògiques en els Apuntamientos 1589 Traduí nombrosos autors clàssics, com Terenci, Ciceró, Aristòtil, Plató, etc

Deixeble del pitagòric Filolau de Tebes, apareix com a interlocutor de Sòcrates en el Fedó platònic i afirma que l’ànima és la mescla harmònica i proporcional dels contraris calent i fred, sec i humit que componen el cos humà, interpretació influïda pel seu mestre, autor de tractats de medicina Segons Plató, Símmies volgué ajudar Sòcrates a escapar-se de la presó

Professor a Berlín 1884-1914 i a Estrasburg Analitzà les formes de socialització i insistí en la vida com a categoria metafísica Entre les seves obres cal destacar Über soziale Differenzierung ‘Sobre la diferenciació social’, 1890, Die Probleme der Geschichtsphilosophie ‘Problemes de la filosofia de la història’, 1892, Soziologie Untersuchungen über die Formen der Vergesellschaftung ‘Sociologia Estudis sobre les formes de socialització’, 1908, Hauptprobleme der Philosophie ‘Problemes fonamentals de la filosofia’, 1910 i Lebensanschauung ‘La intuïció de la vida’, 1918

Fou secretari de la taifa d’Albarrasí Per discrepàncies amb ‘Abd al-Mālik, hagué de refugiar-se a Saragossa i a València, on fou mestre d’ibn Baskuwāl És autor d’una vintena d’obres, entre les quals es destaquen al-Iqtidāb fī šarḥ Adab al-kuttāb , comentari a la Guia dels secretaris d’ibn Qutayba, i el Kitāb al-Ḥadā'iq , obra d’iniciació a les doctrines filosòfiques, que influí en el judaisme i constitueix el primer intent a Al-Andalus d’harmonitzar el pensament grec amb la teologia islàmica

Professor de filosofia a la facultat d’arts de París, en oposició a Tomàs d’Aquino defensà —bé que no pas com a “veritats”, sinó com a dotades de “necessitat racional"— tesis aristotelicoaverroistes i neoplatòniques que escandalitzaren els seus contemporanis, com ara les de l’eternitat del món, de la causació immediata per Déu només d’una “primera intelligència” i, per tant, del desconeixement diví dels éssers i fets singulars, de l’existència d’un únic intellecte agent per a tots els homes la immortalitat individual dels quals restava així problematitzada, etc Condemnades 1270 i…

La seva catalanitat es dedueix del seu cognom i dels pocs rastres que el català literari del seu temps ha deixat en la seva única obra coneguda Fou mestre en arts, en medicina i en teologia, i llicenciat en dret canònic, encara que no consta on estudià Professà les arts i la teologia a l’estudi general de Tolosa Llenguadoc És autor de Scientia libri creaturarum seu nature seu liber de homine , extractada pel cartoixà való Pierre Dorlant sota el títol Viola Animae 1499 i refosa per Joan Amós Commeni amb el títol d' Oculus fidei 1661 Cal cercar l’origen de la seva filosofia, més que en una o…

Fill d’un aristòcrata, estudià a Eton i a Oxford, d’on fou expulsat perquè publicà The Necessity of Atheism 1811, pamflet que l’enemistà també amb la seva família Les primeres obres palesen la influència de la novella gòtica, com Zastrozzi 1810, bé que molt aviat excellí en la poesia publicà Original Poetry by Victor and Cazire 1810, conjuntament amb la seva germana Elizabeth Influït per les idees de William Godwin , es feu portaveu poètic de l’anarquisme prebakuninià El 1811 es casà amb Harriet Westbrook, de classe social molt inferior Queen Mab 1813 és un exponent de les seves relacions,…