Resultats de la cerca
Es mostren 2173 resultats
Max Stirner
Filosofia
Nom amb el qual fou conegut el filòsof alemany Johann Kaspar Schmidt.
Estudià a Berlín, on seguí cursos de Hegel, i a Königsberg, i freqüentà el grup de l’esquerra hegeliana el cercle dels lliures dels Baver, Köppen, etc La seva obra més important, Der Einzige und sein Eigentum ‘L’únic i la seva propietat’ 1844, passà desapercebuda fins a la fi del segle, que l’èxit de l’individualisme nietzscheà afavorí indirectament el ressò del seu anarquisme individualista L’any 1900 hi hagué una primera traducció castellana parcial de l’obra en La Revista Blanca , de Joan Montseny, i el 1904 Sempere de València en féu la primera traducció completa L’anarquisme stirnerià…
Dugald Stewart
Filosofia
Filòsof escocès.
Deixeble de TReid, fou un dels representants més destacats de l' escola escocesa Professor a Edimburg, tractà d’aplicar el mètode baconià de la inducció a la filosofia de la ment, tot rebutjant l’especulació metafísica En teologia adoptà una posició teista És autor d' Elements of the Philosophy of Human Mind 1792-1827
Wilhelm Stern
Filosofia
Psicologia
Filòsof i psicòleg alemany.
Fou professor a les universitats de Breslau 1907-16, d’Hamburg i, després d’emigrar 1933 als EUA, de Durham, destacà en l’estudi de la psicologia diferencial i de la personalitat, on introduí el terme de “coeficient mental”, que l’escola de Terman substituí després pel de “coeficient intellectual” Fou també un destacat representant de la filosofia personalista Entre les seves obres cal destacar Helen Keller 1905, Person und Sache ‘Persona i cosa’, 3 volums, 1906-24, Differentielle Psychologie ‘Psicologia diferencial’, 1911 i Allgemeine Psychologie auf personalistischer Grundlage ‘Psicologia…
Rudolf Steiner

Rudolf Steiner
© Fototeca.cat
Filosofia
Teòsof croat.
Entusiasta de Goethe i fundador de l' antroposofia , actualitzà la tradició magicoastrològica renaixentista amb elements romanticopanteistes, nietzscheans i haeckelians Elaborà un conjunt de normes per a assegurar la immortalitat de les parts més elevades etèria, astral i espiritual de l’ànima
Wolfgang Stegmüller
Filosofia
Filòsof austríac.
Professor a Innsbruck 1949-57, a Kiel i a Bonn, des del 1958 fins a la jubilació ho fou a Munic Seguint Carnap i obert als diversos corrents contemporanis, fou reconeguda autoritat en epistemologia i filosofia de la ciència És autor de Metaphysik-Skepsis-Wissenschaft ‘Metafísica-Escepticisme-Ciència’, 1954, Das Universalienproblem ‘El problema dels universals’, 1957, Probleme und Resultate der Wissenschaftstheorie und analytischen Philosophie ‘Problemes i resultats de la teoria de la ciència i de la filosofia analítica’, en collaboració amb MVarga von Kibéd, 7 volums, 1969-86 i…
Friedrich Stegmüller
Filosofia
Història
Cristianisme
Teòleg i lul·lista alemany.
Ordenat el 1925, fou catedràtic de teologia de la Universitat de Friburg de Brisgòvia Estudià la dogmàtica i la història de la teologia i la filosofia medievals, especialment de l’àrea hispànica Zur Gnadenlehre des jungen Suárez 1933, Francisco de Vitoria y la doctrina de la gracia en la escuela salmantina 1934, Geschichte des Molinismus 1935 amb importants edicions de fonts Molt interessat per Ramon Llull, el 1957 fundà a Friburg de Brisgòvia el Raimundus Lullus Institut Fou membre corresponent de l’Institut d’Estudis Catalans, de l’Acadèmia de Bones Lletres i de la Maioricensis Schola…
Henrik Steffens
Filosofia
Filòsof i científic alemany.
Fou professor de mineralogia a Halle, de física a Breslau i de filosofia a Berlín Amic de Schelling i de Goethe, transmeté l’idealisme alemany a Dinamarca Més endavant fou representant d’una filosofia religiosa influïda per Luter De la seva narrativa, amb magistrals descripcions de la natura, cal destacar les Novellen 1837-38, setze volums
Jerónimo Osório
Filosofia
Humanista portuguès.
Entrà a l’orde dels predicadors després d’haver fet estudis de filosofia, teologia i llengües clàssiques Intervingué en política defensant la candidatura de Felip II de Castella com a rei de Portugal Cal esmentar, entre els seus escrits, De nobilitate civili et christiana 1542, De iustitia coelesti 1564, De regis institutione et disciplina 1572 i De vera sapientia 1578
Francesco Mario Pagano
Filosofia
Història
Filòsof, jurista i patriota.
Lluità per la República Partenopea i formà part del seu govern provisori, però amb l’ensulsiada d’aquella fou empresonat i ajusticiat Joveníssim, publicà un assaig de legislació romana, Nomotesia 1767 La seva obra cabdal és Saggi politici dei principi, progressi e decadenza della società 1785, tractat orgànic de filosofia històrica a l’estil del Vico, amb concepció cíclica del món primitiu i amb influències de l’escola escocesa i dels illustrats francesos
Cosme Palma de Fontes
Filosofia
Literatura
Humanista.
Fill de Gabriel Palma de Fontes Doctor en teologia, participà en el concili de Trento Defensà la religió catòlica a Flandes i per això fou perseguit aconsellà a Felip II que manés retornar a la península Ibèrica els estudiants que estudiaven a Flandes Fou el primer canonge lectoral 1564 de la recentment creada catedral d’Oriola Felip II el reclamà a la cort, on li encarregà la traducció al llatí d’algunes obres gregues de sant Atanasi que es trobaven, en mal estat, a la biblioteca d’El Escorial