Resultats de la cerca

El molinisme s’oposa a la tesi tomista de la premoció física, com a incompatible amb la llibertat, però manté alhora la predeterminació, en el sentit que Déu actua sobre la llibertat de l’home mitjançant el concurs diví i la presciència, coneixement que Déu té d’allò que l’home faria en cadascuna de les circumstàncies futuribles en què es pogués trobar D’aquesta manera resten alhora afirmats la necessitat de la gràcia i el fet que l’eficàcia d’aquesta depengui de la seva acceptació del rebuig per part de l’home A aquesta doctrina s’oposà DBáñez, la qual cosa originà les controvèrsies de…

També coneguda com a promoció física , el seu caràcter previ i determinant l’afirmació del qual pel tomisme és tanmateix acompanyada també sempre de l’afirmació que la premoció no anulla la llibertat humana suscità la reacció molinista i suarista del segle XVI, en virtut de la qual hom establí —en relació amb la doctrina de la ciència mitjana presciència— un concurs simultani en comptes de la dita premoció física

Vida i obra Anomenat incorrectament Moles Margarit, fou un dels màxims representants de l’humanisme llatí a Catalunya La seva família paterna era de la petita noblesa la materna, rossellonesa, era d’una major categoria Destinat al sacerdoci des de la infantesa, anà a Bolonya a estudiar dret canònic i civil, on es doctorà l’any 1443 Després de ser uns cinc anys vicari general del seu oncle Bernat de Pau, bisbe de Girona, tornà a Itàlia 1449, on serví d’intermediari entre Alfons IV de Catalunya-Aragó i el Vaticà durant la rivalitat napolitanoangevina, esmorteïda momentàniament per la caiguda de…

Vida i obra Es llicencià a Roma amb Carles Cardó i després es doctorà en filosofia i teologia també a Roma Fou nomenat canonge de Tortosa 1918 Professor als seminaris de Tortosa fins el 1921 i de Castelló de la Plana fins el 1962, defensà l’ús de la llengua catalana a la diòcesi, cosa que li valgué l’hostilitat de tres bisbes, que el tingueren a l’ostracisme Figura independent, rebutjà un lloc en una candidatura de la Lliga durant la República Detingut en 1936-39, fou alliberat a causa del seu prestigi entre l’esquerra Participà en el culte clandestí Entre el 1929 i el 1936 publicà diversos…

Precedida d’una especulació religiosa, la filosofia pròpiament dita nasqué, en contacte amb l’Orient, a l’Àsia Menor, a Milet, el mercat més important del món antic Bé que els poemes homèrics palesen ja un distanciament de l’home grec respecte als postulats magicoreligiosos distanciament que encara és més inequívoc en el preracionalisme d’Hesíode, és en l’especulació cosmològica dels primers filòsofs jònics Tales, Anaximandre, Anaxímenes que cristallitzà aquesta actitud d’investigació racional del món, al segle VI aC Els elements religiosos, però, perduraren en la filosofia grega fins a la…

En la seva història hom distingeix tres èpoques la romana, representada per Plotí 204-270 i el seu deixeble i editor Porfiri la síria, a la qual pertanyen Jàmbic i Julià l’Apòstata i l’atenesa, centrada en les figures de Procle i Damasci Plotí, considerat el fundador de l’escola, presentà sempre el seu ensenyament com un comentari a la doctrina de Plató però, a través de les seves refutacions, exegesis o correccions, estructurà un pensament que era alhora una prolongació del platonisme i una creació autènticament seva La preocupació religiosa, que a partir del segle I aC es féu com més va més…

Sovint ha estat interpretada l’aportació grega sobre el logos com a expressió del trànsit d’un estadi de pensament mític a un altre de veritable racionalitat Per a Heràclit, el logos és la proporció raonable que és llei del món i fa possibles l’equilibri i la justícia Represa aquesta concepció pels estoics, aquests feren del logos la divinitat que penetra l’univers com a principi vivent, i el platonisme alexandrí avançà un pas en aquesta personificació del logos, concebent-lo com un intermediari entre Déu i el món Filó d’Alexandria segle I dC conjuminà aquesta idea amb la tradició judaica…

Hom distingeix tres períodes dins l’estoïcisme l’estoïcisme primitiu segle III aC, representat per Zenó de Cítium, Cleantes i Crisip, que consisteix en una doctrina de base materialista que combina les línies generals dels cínics i d’Heràclit, tracta sobretot de física i lògica i es caracteritza pel dogmatisme, representat bàsicament per Crisip l’estoïcisme mitjà segle II-I aC, representat per Paneci i Posidoni, que incorpora elements platònics, abandona gradualment el materialisme i aborda preferentment temes morals i l’estoïcisme nou s I, representat per Sèneca, Epictet i Marc Aureli, que,…

L'estoïcisme el considerà panteísticament l’ànima del món, alhora material ígnia i eterna l’ànima humana, emanació del pneuma universal, participava de la seva llum, atenuada només per la matèria corporal Per als grecs de la koiné indicà la part més alta de l’ànima i per als primers escriptors cristians designava indistintament l’Esperit Sant i l’esperit humà d’aquí ve la tricotomia πνευμα, ψυκἠ i σϖμα ‘esperit’, ‘ànima’ i ‘cos’ que portà a la distinció gnòstica gnosticisme entre home pneumàtic, psíquic i hilètic pneumàtic

Principis metafísics de tot ésser, la matèria és informe i determinable, i la forma n'és la determinació Els cossos així constituïts reben llurs propietats quantitatives de la matèria i llurs propietats qualitatives de la forma L’hilemorfisme, aristotèlic, pervisqué durant segles mitjançant l’escolàstica i, sobretot, el tomisme