Resultats de la cerca

Exigida per l’absoluta transcendència i per la infinita saviesa de Déu, la presciència suscità greus problemes filosòfics pel que fa a la llibertat humana, fruit dels quals fou, al s XVI, l’afirmació molinista i suarista de l’existència en Déu d’una ciència mitjana , o coneixement previ del que l’home faria en una o altra situació, en un o altre moment, amb un o altre estat anímic determinats, és a dir, segons la seva llibertat, que és sempre una llibertat situada, no absoluta

També coneguda com a promoció física , el seu caràcter previ i determinant l’afirmació del qual pel tomisme és tanmateix acompanyada també sempre de l’afirmació que la premoció no anulla la llibertat humana suscità la reacció molinista i suarista del segle XVI, en virtut de la qual hom establí —en relació amb la doctrina de la ciència mitjana presciència— un concurs simultani en comptes de la dita premoció física

Tant els que s’apliquen a una esfera particular, com és ara els principis generals del dret, com els que ho fan d’una manera absoluta, com és el cas dels anomenats primers principis o principis racionals els principis d' identitat, de contradicció, de raó suficient, del terç exclòs, de causalitat, de finalitat, etc

Fou l’objecte de la recerca i de la reflexió cientificofilosòfica dels presocràtics, preocupats per comprendre el món, en la seva unitat, a partir d’un únic principi en grec arché o realitat fonamental, identificada amb els quatre elements element 1 o amb la realitat indefinida l' àpeiron d’Anaximandre aigua, aire, foc, àpeiron , de la combinació de diversos elements, o substàncies primigènies Empèdocles, pluralistes, etc

Defensada absolutament per la casuística extrema —que BPascal criticà a les Provinciales i Innocenci XI condemnà expressament—, la restricció mental consistent a respondre ambiguament a una pregunta indiscreta, per tal d’evadir-se'n, pot ésser moralment justificada La possible justificació d’algunes restriccions mentals no fa, tanmateix, sinó agreujar la qüestió de què és pròpiament una mentida i fins a quin punt hom està obligat a dir sempre la veritat

Entès generalment com a sinònim d’intellecte, el terme assolí un peculiar significat en Kant en ésser distingit explícitament del d’enteniment Verstand , la facultat de jutjar mitjançant els conceptes, o les categories, que sintetitzen les dades de l’experiència sensible la raó Vernunft és la facultat del coneixement superior que, mitjançant les idees, o els principis anomenables també conceptes de la raó i reductibles a les tres idees transcendentals de Déu, món i ànima immortal, unifiquen darrerament tot el que és conegut per l’enteniment

Es difongué ràpidament als altres països europeus, constituint un dels moviments ideològics més vigorosos de tota la resta del segle, i es caracteritza per un decidit empirisme segons el qual l’única realitat i l’únic coneixement positius corresponen als fenòmens observables, al qual contribuí tant l’antimetafisicisme de Hume i àdhuc del kantisme, com el progrés enlluernador de les ciències naturals i de la tècnica que és a la base de la consolidació i el desenvolupament de la moderna societat industrial burgeso-liberal Típicament representat per A Comte, iniciador de la sociologia, el…

S'oposa a especulatiu , metafísic , etc

Els problemes que planteja en la qüestió de la immanència i la transcendència han portat a la interpretació platònica exemplar —les idees són models de les coses— i també a concepcions més físiques les idees són entitats que es reparteixen, àdhuc físicament i espacialment, en les coses Recollida per l’escolàstica sobretot per Tomàs d’Aquino, fou entesa en el sentit entitatiu de l'analogia els éssers creats estan continguts, en les seves perfeccions, en l’ésser, en Déu Aplicada a la doctrina de la gràcia participació en la vida de Déu, ha estat modernament entesa en un sentit interpersonal,…