Resultats de la cerca

En aquest sentit, s’identifica amb el generacionisme, bé que, a diferència d’aquest, el terme traducianisme pot admetre la significació implícita que l’ànima transmesa, com a tal, preexisteix ja a l’acte mateix de generació és per això, més enllà d’aquesta possible connotació que històricament no ha tingut, que aquest terme pot matisar el de generacionisme, tot subratllant l’espiritualitat de l’ànima

Predicat originàriament de Déu, com a ésser infinit i omnipresent, el concepte d’ubiqüitat fou emprat també pels ubiqüitaris ubiqüisme amb relació a la presència del Crist en la forma eucarística

Com a cos filosoficoteològic, caracteritzat per una forta coherència aconseguida mitjançant la utilització de l’aristotelisme com a instrument per a la interpretació de les dades de la revelació cristiana, el tomisme estableix —a partir i més enllà d’Aristòtil— les anomenades cinc vies per a la demostració de l’existència de Déu, com a causa primera i darrer fi de la creació, les quals, però, han d’ésser compreses en llur context propi, que és teològic Entre les doctrines genuïnament tomistes —sovint rebutjades, o almenys diferentment interpretades per altres corrents escolàstics com és ara l…

Conceptualitzat pel neoplatonisme i neopitagorisme, el sublim fou objecte d’estudi per part d’EBurke i de Kant i ocupà un lloc central en l’estètica del Romanticisme Oposat en certa manera a la bellesa, que es refereix al finit i sensible, el sublim denota l’infinit i suprasensible i és correlatiu a l’emoció que corprèn l’home davant el misteri, el sagrat, etc

Segons que hom entengui per subjecte l’individu concret o la raó humana subjecte universal, hom parla de subjectivisme pròpiament dit —en sentit pejoratiu— o bé de subjectivisme antropològic, respectivament És difícil, d’altra banda, d’establir com a subjectivisme la posició kantiana i neokantiana o fenomenologicotranscendental d’un subjecte transcendental o consciència pura, car la intenció de posicions com aquesta no és, precisament, sinó la de superar el relativisme i fonamentar l’objectivitat la universalitat i necessitat del coneixement

Talment hom pot considerar el conjunt com un tot acabat i independent, autosuficient i justificat en ell mateix i sovint amb pretensió de donar raó de tota la realitat Fins a tal punt es dóna en Hegel la realització primigènia i prototípica d’un sistema filosòfic, que hom pot dir que només a partir d’ell han pogut ésser reconeguts com a tals els sitemes anteriors Plótí, Escot Eriúgena, Tomàs d’Aquino, Suárez, Spinoza i és així mateix en ell palès de tal forma el fracàs d’un sistema tancat —pretesament axhaustiu i definitivament establert— que hom insisteix actualment en la necessitat que el…

Fou un fenomen concomitant de les unificacions polítiques de l’antiguitat, l’hellenística primer i la romana després Divinitats de distintes nacions, però amb la mateixa funció, s’integraren en un sol culte el cas més típic és la parificació dels panteons grec i romà, o bé divinitats de diferent funció constituïren una entitat divina polifacètica cas de Serapis A la darreria del paganisme el culte solar entrà com a component de moltes religions, entre elles el mitraisme i la religió oficial romana