Resultats de la cerca

Els pitagòrics i els estoics admetien el buit fora del món, els primers com una matèria ambient, assimilable a l’aire, i els darrers com un “incorporal” Per contra, Parmènides, que identificà el buit amb el no-res, en negà l’existència, perquè l’existència del no-res seria contradictòria Però els principals partidaris del buit a l’antiguitat foren els atomistes atomisme, per als quals el món es componia de dos principis els àtoms = matèria = ésser i el buit = espai, = no-res, que feia possible el moviment dels àtoms i explicava la compressibilitat dels fluids i la diferent densitat dels…

La noció de bé ha inclòs, històricament, tant la idea de perfecció de l’ésser en si mateix com la de satisfacció, conveniència o apetibilitat en relació amb els altres éssers D’acord amb la primera han sorgit les consideracions metafísiques del bé, segons les quals existeix un bé suprem, font de tots els altres béns idea de les idees per a Plató, l’U per a Plotí, Déu per a la patrística i la filosofia medieval De la segona, l’apetibilitat, han derivat els punts de vista teològics o ètics, sovint en relació amb l’aspecte metafísic segons el qual el bé perfecciona els éssers, especialment l’…

A partir de les matemàtiques, Russell vol oferir un llenguatge perfecte i ideal, basat en la lògica formal, el qual reflecteix en les seves estructures la mateixa estructura del món real Dos principis regeixen l’anàlisi russelliana primer, la reducció de les proposicions complexes o moleculars a simples o atòmiques, les quals enuncien fets elementals i de les quals depèn la veritat o la falsedat d’aquelles segon, la reducció dels coneixements per descripció a objectes i fets primers que són els coneguts immediatament by acquaintance , i que en la metafísica de Russell i de Wittgenstein són…

Els àtoms es mouen en l’espai buit, i la causa de llur moviment és purament mecànica La naixença i la mort no són sinó agregacions i disgregacions de les parts res no es crea i res no es destrueix L’atomisme nasqué com a reacció a la concepció estàtica de l’ésser de Parmènides i volia acordar la teoria amb la percepció sensible, en la qual es donen els fenòmens de multiplicitat i individualitat Amb tot, mantingué la racionalitat de l’ésser en atribuir a cada un dels àtoms les notes de l’ésser eleàtic i en reduir la qualitat a quantitat i el canvi a ple moviment L’atomisme renasqué a l’edat…

En lògica, l' argument d’autoritat procedeix del testimoniatge i del prestigi d’altri Bé que considerat l’argument més feble, fou emprat correntment en l’escolàstica

L’existencialisme, per exemple, admet l’experiència de l’altre com a inherent a la consciència subjectiva no parteixo de mi mateix per passar després a l’altre, sinó que en l’anàlisi de mi mateix descobreixo l’altre

Una llei és autònoma quan té en ella mateixa el seu fonament i la raó pròpia de la seva legalitat, i, en general, una moral és autònoma, en oposició a una moral heterònoma, quan és basada en fonaments i criteris intrínsecs al subjecte de la moral i no imposats des de fora En Kant, l’autonomia de la moral és basada en l’autonomia de la voluntat pura, mentre que la voluntat només és determinada en virtut a la pròpia essència, és a dir, en virtut de la forma universal de la llei moral, independentment fins i tot de la natura de l’objecte del voler l’autonomia de la voluntat és expresada, segons…