Resultats de la cerca
Es mostren 862 resultats
Tommaso Campanella
Filosofia
Literatura italiana
Cristianisme
Nom de religió amb què és conegut el filòsof, teòleg, teòric polític i poeta renaixentista italià Giovanni Domenico Campanella
.
A 14 anys ingressà a l’orde dominicà Influït per les teories naturalístiques de Telesio, s’oposà 1591 a la filosofia aristotèlica, motiu pel qual fou acusat d’heretgia El 1592 anà a Roma, a Florència i a Pàdua, on es posà en contacte amb Galileo Galilei Per diversos motius, entre els quals el de defensar les doctrines animístiques neoplatòniques i el materialisme de Demòcrit, fou processat tres vegades i finalment portat presoner a Roma Alliberat el 1595, es retirà a Stilo, on planejà una conjura contra la dominació hispànica, amb el fi d’instaurar una república…
Bernardo Accolti
Literatura italiana
Filosofia
Poeta italià epigramàtic nascut en el si d’una família d’humanistes i conegut amb el motiu d’Unico Aretino.
Les seves obres foren recopilades el 1513 amb el títol de Comedie, capitolie, strammoli
Avicenna
Filosofia
Nom amb què fou conegut a l’Occident llatí Abū ’Alī al-musayn ibn Sīnā, filòsof i metge irànic musulmà.
La seva actuació com a metge gaudí de la protecció del governador del Khorassan Nūḥ ibn Manṣū al-Sāmānī, i dels grans dignataris de la seva època Viatjà per Pèrsia i per la Transoxiana i ocupà càrrecs d’importància Continuador de l’obra filosòfica d’al-Fārābī, gràcies al Comentari del qual arribà a comprendre la metafísica d’Aristòtil, alternà les seves activitats intellectuals amb una vida desordenada, la qual cosa ha fet dubtar de la seva religiositat, bé que sembla que fou un bon musulmà La seva obra filosòfica, escrita més per instruir els seus deixebles que no pas per fixar…
multiplicitat
Filosofia
Concepte contraposat a unitat i amb el qual s’expressa una realitat plural, canviant i de posició relativa.
Es pot dir que la relació entre l’u i el múltiple és un dels problemes capitals de la filosofia El plantejament del problema és el següent com admetre que la realitat es presenta com a multiplicitat i participa, a la vegada, de la unitat Plató és el filòsof que més tractà del problema de la compatibilitat de la multiplicitat amb la unitat la multiplicitat correspon al sensible, i la unitat a l’intelligible, el món de les idees La relació entre el món sensible, o multiplicitat, i l’u, o món de les idees, és explicada per Plató mitjançant la jerarquia de les idees Aquest problema…
Averrois
Filosofia
Nom amb el qual fou conegut als Països Catalans Abū-l-Walīd Muḥammad ibn Rušd, filòsof, jurista, metge i astrònom àrab andalusí.
Membre d’una família de juristes malequites, estudià medicina amb Abū Ga'far de Trujillo, i filosofia amb ibn Ṭufayl De jove anà al Magrib, on intervingué activament en la política cultural dels almohades Presentat ~1169 per ibn Ṭufayl al califa Yusuf, aviat gaudí de la seva amistat i fou noment cadí de Sevilla Quan ibn Ṭufayl renuncià al càrrec de metge de la cort 1182, Averrois el substituí i es mantingué en el càrrec fins que el 1195 el nou califa, Ya'qub al-Manṣur, li retirà, per raons desconegudes, la protecció amb què l’havia afavorit al principi…
sofística
Filosofia
Literatura
Moviment cultural, relacionat amb la literatura i amb la filosofia, que es produí a la ciutat d’Atenes a l’època de la democràcia, entre mitjan segle V aC i mitjan segle següent.
En aquesta època, el règim polític atenès facilità una lluita pel poder que sovint es basava en l’habilitat dialèctica, almenys en el període de crisi subsegüent a la mort de Pèricles En aquestes condicions, correspon als sofistes la invenció de la venda de la cultura prometent en canvi resultats pràctics Hom pot fixar dues generacions dintre la sofística la primera d’elles, que comprèn homes nascuts entre el 480 i el 460 aC, aproximadament, és integrada per quatre grans figures Protàgores, Gòrgies, Críties —que fou oncle de Plató i tragediògraf important— i Pròdic, i marca el pas d’un…
filosofia de la immanència
Filosofia
Sistema de pensament idealista que identifica la realitat amb la consciència, considerada com una unió del «jo» amb els seus objectes.
sofiologia
Filosofia
Cristianisme
Especulació teològica pròpia de diversos autors ortodoxos russos, sobretot V.S. Solov'ov i S.N. Bulgakov, sobre la saviesa (en grec σωφία en connexió amb la divinitat.
Hom distingeix entre una saviesa creada i la Saviesa increada, distinta de les persones divines parallel evident amb la doctrina de les energies de GPalamàs La Saviesa, principi teàndric de les coses creades, constitueix el nexe d’unió entre Déu i el món Aquest ensenyament es relaciona amb la teoria platònica de l’ànima del món, amb la doctrina sobre la Theotokos i amb la teologia de l’Esperit Sant
pàtria
Filosofia
Política
Dret
Concepte de nació o unitat espiritual amb la qual se senten identificats els qui han nascut en una col·lectivitat determinada o en formen part.
El terme és confós sovint amb el d’estat nació i, utilitzat amb finalitats demagògiques, pot menar a l’exacerbació d’un sentiment de superioritat sobre altres comunitats o pobles Emprat originalment com a sinònim de nació per diversos teòrics, actualment és desacreditat políticament per les seves connotacions bèlliques, totalitàries i racistes