Resultats de la cerca
Es mostren 2174 resultats
postestructuralisme
Filosofia
Moviment filosòfic que pertany a la segona fase de l’estructuralisme francès, i que amplia amb nous temes l’horitzó de la investigació estructuralista.
Es tracta d’un moviment crític amb l’estructuralisme, amb el seu formalisme i la seva teoria del signe —metafísica implícita de l’estructuralisme— Els autors més importants d’aquest moviment són Gilles Deleuze i Jacques Derrida, els quals són anteriors a alguns estructuralistes clàssics, però cronològicament posteriors a les obres dels iniciadors d’aquell corrent Lévi-Strauss, Lacan Michel Foucault, encara que normalment és considerat estructuralista, rebé una important influència de Deleuze que el situa molt a prop del postestructuralisme Enfront del sistematisme de l’estructura que nega la…
multiplicitat
Filosofia
Concepte contraposat a unitat i amb el qual s’expressa una realitat plural, canviant i de posició relativa.
Es pot dir que la relació entre l’u i el múltiple és un dels problemes capitals de la filosofia El plantejament del problema és el següent com admetre que la realitat es presenta com a multiplicitat i participa, a la vegada, de la unitat Plató és el filòsof que més tractà del problema de la compatibilitat de la multiplicitat amb la unitat la multiplicitat correspon al sensible, i la unitat a l’intelligible, el món de les idees La relació entre el món sensible, o multiplicitat, i l’u, o món de les idees, és explicada per Plató mitjançant la jerarquia de les idees Aquest problema és tractat en…
neopragmatisme
Filosofia
Moviment filosòfic contemporani que manté els pressupòsits bàsics del pragmatisme americà de J.Dewey i W.James.
Pel neopragmatisme, la visió més àmplia possible no coincideix mai amb una mirada panoràmica, neutral, objectiva, absoluta Es tracta d’anar més enllà de l’oposició universalisme-relativisme L’activitat filosòfica s’ha d’entendre com una espècie de descripció i de narració entre les altres, més o menys diferent de les altres, però no superior S'ha acusat el neopragmatisme d’ésser relativista, ja que rebutja la racionalitat i la universalitat de la modernitat Convé inspirar-se en els filòsofs que han contribuït a la desconstrucció dels privilegis de la paraula filosòfica o a la promoció d’una…
reïficar
Filosofia
Convertir (un concepte abstracte) en cosa o concebre’l en analogia amb la natura i estructura de les coses.
plotinisme
Filosofia
Doctrina de Plotí o de la seva escola, més coneguda per neoplatonisme
.
justificacionisme
Filosofia
Tendència que exclou l’estudi de tot context diferent de la justificació o validació dels enunciats científics, perquè considera que el context mai no pot explicar una teoria científica.
internalisme
Filosofia
Tendència segons la qual el desenvolupament de la ciència en general i de qualsevol ciència en particular només s’explica d’acord amb factors interns a l’evolució de la mateixa ciència.
instrumentalisme
Filosofia
Tipus de pragmatisme que estableix la validesa de les idees en funció de la seva utilitat per a l’acció.
En antropologia aquesta doctrina considera que l’etnicitat és un recurs per a ésser mobilitzat socialment o un instrument per a ésser utilitzat per part de determinats grups que es plantegen objectius econòmics o socials
instant
Filosofia
.
La reflexió sobre el temps ha portat la filosofia a reflexionar sobre l’instant Aristòtil tractà del problema de l’instant a partir del concepte de continuïtat utilitzà el concepte d’instant per a definir el temps i distingí entre un instant viscut i un instant objectiu Els instants objectius són aquells que constitueixen i divideixen el temps Un instant viscut està en el continu i, com a tal, és idèntic a l’instant que vindrà després Els instants són idèntics i diferents un instant mai no és un instant, sinó la memòria de l’instant anterior D’altra banda, per Henri Bergson el temps no és una…
impressió
Filosofia
Producció d’una imatge en l’ànima.
Aquest concepte implica la visió tradicional grega de l’ànima, on aquesta és vista com una taula rasa Més modernament, sobretot amb David Hume, s’han distingit les impressions i les idees Les impressions tenen més vivacitat que les idees, i aquelles es poden dividir en impressions de sensació i impressions de reflexió Quan hom reflexiona es té percepció de les sensacions, però aquestes són menys vives que les impressions de sensació
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina