Resultats de la cerca
Es mostren 2173 resultats
heteronomia
Filosofia
Segons Kant, estat de la voluntat que rep passivament la seva llei d’una autoritat exterior o d’un impuls estrany a la raó.
escola hegeliana
Filosofia
Conjunt dels seguidors de Hegel.
Com a escola es divideix pròpiament en dues branques la dreta hegeliana , teista, i l' esquerra hegeliana , atea, integrada pels anomenats joves hegelians hegelianisme
harmonia preestablerta
Filosofia
Teoria elaborada per Leibniz per tal d’explicar la relació de les mònades (mancades d’interacció directa) i d’evitar l’ocasionalisme.
grau d’abstracció
Filosofia
Cadascun dels graus que qualifiquen el nivell d’abstracció assolida en el procés cognoscitiu.
La filosofia escolàstica en distinguí tres el primer, propi de la física, fa abstracció de les particularitats individuals i contingents dels objectes el segon, propi de la matemàtica, fa abstracció de la matèria sensible i concep els objectes en tant que quantitat, nombre o extensió i el tercer, propi de la metafísica, fa abstracció de tota matèria i concep els objectes purament immaterials
mal
Filosofia
Religió
Privació del bé, allò que fa que un ésser (una cosa, una persona) no sigui bo.
Com a concepte filosoficoreligiós susceptible de les més oposades interpretacions, en donar-ne una definició general cal recollir el caràcter que, per a una comprensió optimista del món cristiana o racionalista, té el mal com a simple negació del bé i alhora el caràcter de positiva realitat que rep en una concepció del món pessimista dualisme, irracionalisme, existencialisme ateu L’optimisme cristianoracionalista no nega, però, l' existència del mal segons el cristianisme tipificable en Agustí d’Hipona, tot el real és originàriament bo com a creat que ha estat per Déu, summa bondat, i el mal…
lumínic
Filosofia
Fluid hipotètic que hom creia que constituïa la llum i explicava tots els fenòmens lluminosos.
logicisme
Filosofia
Corrent filosòfic que només accepta com a vàlid el tipus de coneixement susceptible de rebre una forma estrictament lògica.
localitat
Filosofia
Propietat que tenen els éssers o els cossos naturals d’ocupar un lloc en l’espai.
S'oposa a la ubiqüitat
itàlic | itàlica
Filosofia
Dit de l’escola filosòfica de Pitàgores, establerta al sud de la península Itàlica.