Resultats de la cerca
Es mostren 2173 resultats
raó
Filosofia
Fonament, sentit, justificació darrers i racionals de totes i cadascuna de les coses, de la realitat total.
Expressió de l’intent de reduir l’univers a unitat coherent i intelligible, la proclama d’una raó del món es troba ja a l’inici mateix de la filosofia occidental, bé que aquesta raó és denominada diversament sigui com a logos, o com a noûs , o idea, etc, i passa així mateix al món cristià com a proclama del diví anomenat, en aquest sentit, intellecte arquetípic, providència, etc Amb la progressiva secularització que la modernitat comporta, l’afirmació de la raó esdevé com més va més explícita una raó, d’altra banda, que no és en el fons sinó hipòstasi —i, sovint, quasi personificació— de la…
raó
Filosofia
Cadascun dels diferents usos que hom fa de la raó, cadascuna de les diferents maneres com hom entén que aquesta facultat pot ésser exercida.
En aquest sentit el terme de raó sol ésser diversament qualificat per l’adjectiu corresponent, i així hom parla de raó analítica tot referint-se a la comprensió més tradicional de l’ús de la raó, en contraposició a l’anomenada raó dialèctica , que expressa l’exercici dialèctic d’aquesta facultat Important és, així mateix, la distinció entre raó pura , que és la raó —entesa en el sentit kantià de contraposició amb l’enteniment— en tant que referida als principis a priori del coneixement, i raó pràctica , és a dir en tant que referida als principis a priori de l’acció humana Cadascun d’ambdós…
transmigració
Filosofia
Religió
Pas de l’ànima del qui es mor a un altre cos humà, animal o vegetal, segons la doctrina de la metempsicosi
.
Fonament de la palingenèsia de l’univers segons els pitagòrics, per als estoics n'era només una conseqüència És anomenada també transmigració de les ànimes
transitiu | transitiva
transcendentalisme
Filosofia
Religió
Tendència a divagacions abstractes, místiques o sobrenaturals que menyspreen les mínimes exigències de la comprovació empírica.
transcendentalisme
Filosofia
Religió
Moviment nord-americà, representat pel Transcendental Club of Boston, fundat el 1836 i caracteritzat per un espiritualisme antimaterialista i un intuïcionisme de caràcter religiós.
transcendentalisme
Filosofia
Nom genèric amb què hom designa així mateix certs aspectes de l’idealisme postkantià, com és ara la filosofia de l’esperit de Schelling (per ell mateix denominada transcendental).
transcendental
Filosofia
En Kant i a partir d’ell, dit d’allò que pertany a les condicions a priori del coneixement, o de l’acció (sobretot moral) de l’home.
S'oposa tant a empíric pel fet que no deriva de l’experiència com a transcendent pel fet que no ultrapassa l’experiència, bé que en sigui condició intrínseca
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina