Resultats de la cerca

Introductor de l’existencialisme a Egipte i al món àrab, es graduà a la Universitat del Caire 1938 La seva tesi, dirigida per Alexandre Koyré Le Problème de la mort dans la philosophie existentielle , fou inspiradora per a tota una generació de pensadors i intellectuals egipcis Fou professor de la Universitat d’‘Ain Šams 1950-56 i membre del comitè per a redactar una nova constitució egípcia 1954, però el seu enfrontament amb Nasser, el cap d’estat, portà a la dissolució del comitè 1956 Entre el 1956 i el 1958 fou agregat cultural a Suïssa, i posteriorment professor de les universitats de la…

El 1897 emigrà a Alexandria, on fundà la revista “Al-Ǧāmi'a” ‘La Societat’ El 1906 anà als EUA i de tornada a Egipte publicà diversos periòdics de curta durada, prohibits pels anglesos pel seu to nacionalista Literàriament influït pel Romanticisme, escriví drames històrics i traduí a l’àrab Pau i Virgínia Alexandria, 1903 de Bernardin de Saint-Pierre i la Vida de Jesús de Renan Alexandria, 1904 Com a filòsof polemitzà amb Muḥammad ‘Abduh en l’obra Ibn Rušd wa-falsafatuhu ‘Averroes i la seva filosofia’, Alexandria 1903

Deixeble de Muḥammad 'Abdūh , defensà l’antiga tradició islàmica i l’harmonia existent entre l’Alcorà i la ciència Panislamista, al Caire fundà 1898 i dirigí fins a la seva mort la revista Al-Manār

Cercà el fonament de les ciències a la Bíblia i profetitzà la realització pròxima del regne de Déu a la terra Important representant del lullisme renaixentista alemany, interpretà l’art de Lull com l’instrument idoni per a arribar al saber universal, finalitat que es proposà en diverses obres de caire enciclopèdic Exposà les seves doctrines sobre Lull, fonamentalment a Clavis artis lullianae et verae logices 1609

La preexistència de les ànimes pot ésser entesa com a ordenada des d’un principi a una futura encarnació o com a existència originàriament espiritual pura degradada després, per una culpa, en una existència incorporada En aquest darrer sentit, de caire dualista i àdhuc pessimista, la doctrina de la preexistència de l’ànima —coneguda també com a preexistencialisme — va sovint unida a la de la transmigració o reencarnació de les ànimes

Escriptor aforístic, poeta en prosa, filòsof de caire vitalista, és considerat com a simbolista Publicà en el diari Novoje vremja ‘Temps nou’ Escriptor original, crític del cristianisme, però no de la religió, pensà en una religió natural, en la qual el sexe —font de l’amor, de la família i de l’activitat vital— era el centre Escriví, entre altres, Tjomnyj lik ‘El rostre fosc’, 1911 i Opavšije list'ja ‘Les fulles caigudes’, 1913-1915 És conegut sobretot per l’assaig criticofilosòfic Legenda o velikom inkvizitore F M Dostojevskogo ‘La llegenda del gran inquisidor de F M…

Estudià a Harvard, on es relacionà amb RWEmerson i les teories del transcendentalisme , que contribuïren a la seva predilecció per la solitud i una actitud de retorn a la natura Fruit de dos anys de vida aïllada en una cabana fou Walden, or Life in the Woods 1854, on narra les seves experiències personals i la seva línia de pensament Anteriorment havia publicat A Week on the Concord and Merrimack Rivers 1849 A part certes obres de caire social, com Slavery in Massachusetts 1854 i John Brown 1859, publicà també, entre altres obres, The Maine Woods 1864 i A Yankee in Canada 1866 El…

Diplomàtic de professió, recorregué diversos països Estudiós de les llengües i civilitzacions orientals, publicà treballs d’erudició i narracions de caire stendhalià també la novella Les Pléiades , 1874, però l’obra que el féu famós és l' Éssai sur l’inégalité des races humaines 1853-55, on basteix una interpretació de la història humana fonamentada en el concepte de raça, la qual determina, segons ell, una forma més o menys elevada de civilització A partir d’aquesta idea postulà una pretesa superioritat de la raça blanca o ‘ària’, com ell l’anomenà Tot i el seu caràcter…

Professor a Ferrara, Florència, Messina i Gènova, fou proscrit 1927 per la seva oposició al règim feixista Desenvolupà una filosofia de caire idealista que abandonà 1914 per decantar-se vers un escepticisme fonamentat en una sèrie d’experiències com la de l’absència d’una raó vàlida per a tots els homes Aquest escepticisme, juntament amb el racionalisme, el menà vers posicions positivistes, fenomenologistes i materialistes que intentà de superar a la seva darrera època cercant un fonament més profund de la realitat i de la persona humana És autor de La trascendenza 1914,…

Ministre de l’emirat de l’Afganistan, durant la guerra per la successió de Dost Muḥammad hagué de fugir a l’Índia 1869, on inicià les campanyes antibritàniques que li comportaren constants exilis fins a la mort Al Caire es posà en contacte amb Muḥammad ‘Abdū i Sa'd Zaglūl, amb els quals forjà el nacionalisme egipci principalment des de la lògia dependent del Gran Orient francès, fundada per ell el 1878 Des d’Europa collaborà en la revista Diyā’ al-Hāfiqayn  i en el setmanari 'Urwa al-Wutqā , que, enviat clandestinament a Egipte i a l’Índia, fou portaveu del panislamisme És autor…