Resultats de la cerca

Doctorada a la Universitat de Barcelona el 1975, ha estat professora de filosofia des del 1972, catedràtica d’ètica des del 1986 i vicerectora del 1990 al 1993 a la Universitat Autònoma de Barcelona Del 1993 al 1996 fou senadora independent pel PSC-PSOE i presidí la comissió de continguts televisius del Senat Ha estat presidenta de la Fundación Alternativas de Madrid 1993-96 i, posteriorment, de la Fundació Víctor Grífols i Lucas de Barcelona 1998 i consellera del Consell de l’Audiovisual de Catalunya 2001 Ha estat membre de comitès ètics de diverses institucions sanitàries És autora, entre…

Professor a les universitats de Bonn, Kiel i Berlín, fou un dels primers neokantians Les seves investigacions se centraren en les relacions entre la lògica i la psicologia i, en particular, en la delimitació dels camps d’ambdues Entre les seves obres cal esmentar Über Inhalt und Geltung des Kausalgesetzes ‘Sobre el contingut i la validesa de la llei causal’, 1905 i Erkennen und Verstehen ‘Conèixer i comprendre’, 1921

Professor a Zuric, Göttingen, Heidelberg i Berlín, el punt de partida de la seva filosofia és l’aplicació de la lògica a camps del pensament no directament relacionats amb el coneixement, com són les emocions i la voluntat Construí un sistema dualista que exposà a Psychologie des emotionalen Denkens ‘Psicologia del pensament emocional’, 1908, An den Grenzen der Philosophie ‘Als límits de la filosofia’, 1909 i Philosophie der Wirklichkeit ‘Filosofia de la realitat’, 1926-35

Anterior a Sòcrates, ensenyà principalment a l’Atenes democràtica i és l’exponent més significat de la sofística La motivació de la seva activitat filosoficopedagògica era l’ensenyament de la virtut Enfront de l’especulació física anterior, sosté un relativisme epistemològic “l’home és la mesura de totes les coses” que invalida tota ontologia i tot dogmatisme i porta a una actitud escèptica que afecta tots els camps del pensament excepte la moral Hom en conserva breus fragments

Professor de la Universitat de Pennsilvània 1941, fou el creador de la lògica combinatòria en sistematitzar la teoria esbossada per Schönfinkel durant el segon decenni del s XX L’estudi de les aplicacions d’aquests nous conceptes i l’extensió de llur camp d’acció constitueixen el material de Combinatory Logic 1958, escrita en collaboració amb Robert Feys Treballà també en els camps de la metalògica i la fonamentació de les matemàtiques, adscrit en tot a l’escola formalista

Bé que hom pot reflexionar filosòficament sobre qualsevol aspecte o qualsevol sector de l’experiència humana i del saber científic sobre aquesta, tradicionalment l’abast d’aquesta reflexió ha restat limitat a uns camps determinats del coneixement i de la realitat En tal sentit cal destacar la filosofia de la història, la filosofia del dret, la filosofia de la ciència i la filosofia de la religió Hom parla també de filosofia social en el sentit de la filosofia de la societat i àdhuc de la sociologia

El 1910 s’uní a Madero i participà activament en la revolució mexicana Fou rector de la Universidad Nacional i ministre d’instrucció pública, des d’on portà a terme una labor notable en pro de la cultura De la seva nombrosa obra, que comprèn, entre altres camps, filosofia, sociologia, història i pedagogia, cal destacar La raza cósmica 1925, exaltació de la raça americana, Indología 1926, en la mateixa línia, Hernán Cortés 1941, Ulises criollo 1936, llibre de memòries, i algunes obres pròpiament literàries, com el drama Prometeo vencedor 1920 i Sonata mágica 1933, recull de relats

Doctorat en medicina 1599, a més de la seva tasca professional i científica com a metge i químic, estudià i féu investigació en els camps del dret, la botànica, l’astronomia, la teologia i la filosofia Entre d'altres, identificà els compostos químics que actualment reben el nom de diòxid de carboni i òxid de nitrogen, i també diferencià els conceptes de gas i aire Fou el primer que aplicà principis químics en els seus estudis sobre la respiració, la digestió i la nutrició Considerat el pare de la bioquímica, és autor, entre d'altres, del llibre pòstum  Ortus medicinae 1648

Catedràtic de Filosofia Política de la Universitat de Barcelona, la temàtica marxista constitueix un dels seus camps de reflexió permanents, així com la filosofia moderna, temes sobre els quals ha publicat estudis monogràfics i ha preparat en castellà traduccions i edicions d’importants textos clàssics d’aquest període Sense abandonar l’enfocament històric, el seu interès s’ha desplaçat cap a qüestions que cobreixen els diferents aspectes de la ciutat i de l’ordre polític Ha publicat, entre d’altres El concepto de praxis en el joven Marx 1975, Filosofía marxista manual de…

Es doctorà el 1932 a Harvard, on desenvolupà també la seva carrera docent 1936-78 Les seves aportacions se centraren en la lògica matemàtica, l’epistemologia i la filosofia de la ciència Aplicà les tècniques de la lògica als camps de la semàntica i de l’ontologia i propugnà un empirisme antidogmàtic a fi de comprendre l’estructura efectiva de les teories científiques És autor de nombrosos articles i assaigs, i de llibres com New Foundations for Mathematical Logic 1936, Methods of Logic 1950, From a Logical Point of View 1953, Word and Object 1960, Philosophy of Logic 1970, The…