Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
materialisme històric
Filosofia
Teoria, establerta per Marx i Engels, sobre el desenvolupament de les societats (marxisme).
Tot negant el paper determinant atribuït per l’idealisme als factors ideològics o polítics en el procés històric, el materialisme històric estableix que tota la història de la humanitat, a excepció dels seus estadis més primitius, ha estat una història de lluita de classes, i que aquestes classes són producte de les relacions de producció i intercanvi —és a dir, de la situació econòmica— de llurs èpoques i que, per tant, l’estructura econòmica de la societat és el fonament real a partir del qual s’expliquen la superestructura de les institucions jurídiques i polítiques i les formes de…
Maurice Nédoncelle
Filosofia
Filòsof francès.
Professor a Lilla 1943 i a Estrasburg 1945 Afí al personalisme i originàriament vinculat a la revista “Esprit”, el seu pensament accentua l’intimisme més que no pas el factor social Estudià particularment la filosofia de la religió anglesa del s XIX i més en concret la del cardenal Newman Algunes de les seves obres són Personne humaine et nature 1943 i Intersubjectivité et ontologie 1974
raó
Filosofia
Fonament, sentit, justificació darrers i racionals de totes i cadascuna de les coses, de la realitat total.
Expressió de l’intent de reduir l’univers a unitat coherent i intelligible, la proclama d’una raó del món es troba ja a l’inici mateix de la filosofia occidental, bé que aquesta raó és denominada diversament sigui com a logos, o com a noûs , o idea, etc, i passa així mateix al món cristià com a proclama del diví anomenat, en aquest sentit, intellecte arquetípic, providència, etc Amb la progressiva secularització que la modernitat comporta, l’afirmació de la raó esdevé com més va més explícita una raó, d’altra banda, que no és en el fons sinó hipòstasi —i, sovint, quasi…
Isaiah Berlin
Filosofia
Filòsof britànic d’origen letó.
D’ascendència jueva, arran de la Revolució Russa la seva família emigrà a la Gran Bretanya 1919 Es graduà en filosofia al Corpus Christi College d’Oxford, ciutat on posteriorment desenvoluparia tota la seva carrera acadèmica, especialment a l’All Souls College 1932-38, 1950-66 i del 1975 fins a la seva mort i al Wolfson College, del qual fou fundador i primer president 1966-75 Durant la Segona Guerra Mundial treballà per al Servei d’Informació Britànic a Nova York i a Moscou Bé que inicialment es dedicà a la filosofia analítica, el seu interès central fou la història de les idees i el seu…
espai
Filosofia
Medi que hom es representa en principi com a il·limitat, continu i tridimensional i com a continent de tots els objectes sensibles, dins el qual aquests poden canviar de posició.
La reflexió dels antics filòsofs grecs sobre l’espai anà lligada, inicialment, a l’oposició que hom feia entre el ple pléon i el buit kénon , i hom pot polaritzar llurs posicions en les representades per Parmènides el qual, en negar l’existència del no-res, havia de negar la del buit i per Demòcrit que n'afirmava l’existència per tal de justificar la possibilitat del moviment Plató definí l’espai com l’habitacle de les coses creades, i Aristòtil com el lloc on les coses en són particularitzacions Posteriorment hom adoptà una idea relacional de l’espai Teofrast el definia mitjançant la…
memòria
Filosofia
Psicologia
Facultat de recordar.
Hom sol distingir la memòria —com a capacitat, disposició o funció— del record, acte o procés de recordar Bé que aquesta distinció arrela en la filosofia grega i la seva diferenciació entre mnéme i anamnesi , aquests termes tenien un significat peculiar el primer es referia a la facultat de recordar les dades sensibles i a la retenció de les impressions i les percepcions, mentre que el segon alludia a l’acte espiritual mitjançant el qual l’ànima veu en el sensible l’intelligible, en virtut de força dels arquetips o idees que ha contemplat abans de la seva existència en el cos Si el sentit…
estètica
Filosofia
Doctrina sobre la bellesa, l’art i, més en general, les sensacions.
L’estètica discuteix la constitució peculiar dels objectes artístics i de totes les altres manifestacions de la sensibilitat i procura de bastir mètodes propis, sense recórrer a d’altres branques de la filosofia, l’objecte de les quals escapa als fenòmens on l' esteticitat és factor bàsic Tot i que el mot estètica no apareix en la terminologia filosòfica fins el 1750, introduït per Baumgarten, les qüestions d’estètica constitueixen per al pensament occidental un tema tan antic com les llegendes d’Homer i Hesíode Els filòsofs grecs, doncs, recolliren ja tota una tradició cultural en elaborar…
Karl Marx
Karl Marx
© Fototeca.cat
Economia
Filosofia
Història
Política
Filòsof, polític i economista alemany.
Fill d’un advocat d’origen jueu, convertit al protestantisme, estudià dret, per indicació del seu pare, a les universitats de Bonn i Berlín Molt aviat, però, s’interessà per la filosofia i s’incorporà a l’esquerra hegeliana Privat d’iniciar una carrera com a professor universitari a causa de la reacció política dominant, Marx desenvolupà la seva crítica al que considerava un sistema polític irracional des del diari Rheinische Zeitung Gaseta Renana del gener del 1842 al març del 1843, òrgan de la burgesia liberal renana, que aviat fou prohibit per les autoritats prussianes Aquesta…
essencialisme
Filosofia
Actitud o corrent filosòfic caracteritzables per una comuna insistència en el factor essencial de la realitat, en la primacia —almenys lògica— de l’essència sobre l’existència (en aquest sentit, en contra de l’existencialisme) o àdhuc en la realitat i existencialitat de les essències (com és ara el cas de les idees platòniques) i de la pura accidentalitat de l’existència respecte a l’essència (Avicenna).
mort
Cos d’un difunt essent momificat per Anubis, déu egipci dels morts i dels funerals
© Corel Professional Photos
Biologia
Filosofia
Literatura
Religió
Dret
Cessació de la vida.
Tradicionalment, la mort havia estat considerada un pas radical i immediat de l’ésser, de la vida, a un estat oposat, caracteritzat per la passivitat i la immobilitat Aquest concepte, d’oposició vida-mort, s’ha anat transformant en virtut dels progressos científics, tècnics i culturals dels darrers temps Actualment, determinar el moment en què hom pot considerar com a definitivament paralitzat el funcionament vital és com més va més complex i problemàtic Abans hom entenia la mort com a conseqüència de l’aturada de les funcions respiratòries Posteriorment i encara aquesta concepció no ha estat…