Resultats de la cerca

Es doctorà a la Universitat de València, on donà dos cursos de filosofia Fou canonge de la catedral de València 1076 i un notable predicador el 1707 publicà la seva oració d’acció de gràcies per la victòria de Felip V llegida a la catedral Publicà també altres peces oratòries, llibres hagiogràfics i dues obres de filosofia dins les noves tendències que es desenvoluparen a València des d’aleshores Metaphysico-logica, seu Disputationes in Logicam et Metaphysicam iuxta methodum Scholae Valentinae distributae 1693 i Disputationes summulsticae seu Dialecticae institutiones 1697 Es mostrà eclèctic…

Estudià a València, París i Montpeller Fou catedràtic de medicina i de matemàtiques de la Universitat de València Edità el text grec del llibre segon de les Epidèmies d’Hipòcrates 1551, amb illustracions i una traducció llatina completa, obra fonamental de l’humanisme mèdic hispànic Dugué a terme, també, la millor edició crítica 1552 de la Theriaca de Nicandro Colofonio A la seva versió en hexàmetres llatins, afegí escolis que fixaven la nomenclatura llatina i catalana i la classificació d’algunes plantes del País Valencià, aspecte que amplià en un diccionari d’herbes i plantes medicinals,…

Féu el batxillerat i les carreres de dret i filosofia i lletres a Barcelona El 1910 fou nomenat catedràtic de psicologia, lògica, ètica i dret a l’institut de segon ensenyament d’Almeria i aquell mateix any, fou, també, nomenat catedràtic de lògica a Santiago de Compostella Des del 1913 ocupà la càtedra d’història de la filosofia a la facultat de lletres de la Universitat de Barcelona, on portà a terme una gran tasca en el camp de l’ensenyament i de l’organització acadèmica Proclamada la Segona República, fou degà…

Fill de Jaume Bofill i Mates Fou catedràtic de metafísica a la Universitat de Barcelona Des d’una perspectiva tomista, la seva reflexió metafísica arrenca de l’experiència dels límits de la mundanitat per arribar, després de descobrir-hi un ordre de significacions últimes, a la unió efectiva i afectiva amb Déu Pensa que la filosofia ha de transcendir l’aprehensió de les essències amb la implantació de l' objectus en l' actus essendi , i aquesta amb la inscripció d’aquest acte en el dinamisme teològic que culmina amb la unió personal amb l’Ésser absolut Escrits La escala de los…

Es doctorà en filosofia a la Universitat Autònoma de Barcelona, on fou professor entre el 1980 i el 1995 i director del Departament de Filosofia Posteriorment ha estat catedràtic de Filosofia del Departament d’Humanitats de la Universitat Pompeu Fabra, director de l’Institut d’Humanitats de Barcelona i vicerrector de postgrau i doctorat de la Universitat Pompeu Fabra Membre de l’Institut d’Estudis Catalans des del 2011, ha traduït al català obres de Montaigne, Montesquieu, Berkeley i Bergson És autor dels llibres La filosofia de Montaigne 1984, L’experiment d’Aristòtil 1992 i El pou de la…

Completà els estudis del seminari a la Universitat de Cervera, on es doctorà en teologia 1835 Fou ordenat de sacerdot a Vic 1834, on ensenyà matemàtiques i s’interessà per la literatura Però les seves preferències en aquest període de la seva vida, passat a Catalunya del 1841 al 1844, a Barcelona, s’orientaren envers l’apologètica i la sociologia, aquella, tractada en opuscles i en llibres sistemàtics, i aquesta, en revistes i assaigs publicats en les revistes barcelonines La Religión , La Civilización  publicada per ell en 1841-43 en collaboració amb Roca i Cornet i amb Ferrer i Subirana i…

Llicenciat en teologia per la Universitat Gregoriana de Roma i en filosofia per la Universitat de València, es diplomà en filosofia medieval per l’École Pratique des Hautes Études de París i es doctorà en filosofia per la Universitat de Barcelona amb una tesi sobre Ramon Sibiuda Ha estat secretari de direcció de les Edicions Catalanes de París 1970-77, secretari particular del president Tarradellas 1974-82 i membre de la Secretaria General de la Generalitat de Catalunya 1977-80 Ha dirigit la Secció Tècnica de Biblioteques de la Diputació de Barcelona i la Biblioteca de Catalunya del 1982 al…

Fill de Rafael d’Olesa i Pont Ciutadà honrat de Mallorca Fou jurat el 1487 i el 1489 Participà el 1486 al certamen poètic valencià en honor de la Puríssima Concepció i és autor d’altres poesies en català de tema religiós Deixeble de Bartomeu Caldentei, poesies seves llatines figuren en publicacions d’aquest intervingué en les disputes lullianes mallorquines i escriví un opuscle contra Pere Daguí És autor de Liber de lege christiana 1515, seguit d’unes lamentacions místiques en vers que denoten el seu lullisme i antiaverroisme, d’uns Commentaria super arte RLullii 1518, que inclouen la part…

El 1484 publicà a París un curs de lliçons universitàries, el Liber in primum Sententiarum Vers el 1493 regia l’escola lulliana de Barcelona El 1493 edità a Barcelona els Proverbia de Llull en impressió de Pere Miquel, reproduïda el 1524, reeditats a Venècia el 1507 amb un pròleg del seu deixeble Mariano Accardo

Fill de Jaume d’Olesa i Sanglada Defensor de la doctrina lulliana, escriví, sembla que en català, De salutari contemplatione , on parla de la vida i el martiri de Ramon Llull, i uns comentaris sobre l’art lulliana, tot inèdit