Resultats de la cerca

Estudià dret a la Universitat de Barcelona 1857, on es doctorà en dret civil i canònic 1865 Fou redactor del Diario de Barcelona  1863-69, en què publicà la notícia biogràfica i crítica de catorze personalitats catalanes, sota el títol genèric de “Galerías de escritores catalanes”, entre les quals hi havia les de Jaume Balmes i Urpià, Pau Piferrer i Fàbregas, Ramon Martí i d’Eixalà, Jaume Tió i Noè i Josep Sol i Padrís, i collaborà amb temes de filosofia i economia a la Revista de Cataluña  des d’on s’oposà a la centralització de la vida científica, La Defensa de la Sociedad  i la Revista de…

Jesuïta 1746, ensenyà als collegis de Cordelles 1760 i de Betlem Barcelona El 1764 marxà a Cervera, com a professor de filosofia al Collegi de Sant Bernat i el 1766 era catedràtic de filosofia suarista de la Universitat, on establí amistat amb Josep Finestres i Llucià Gallissà Exiliat a Itàlia el 1767, hi ensenyà filosofia, història, dret i teologia, i hi publicà nombroses obres, principalment de dret canònic, en llatí i en italià Aplicà a l’estudi del dret canònic el nou mètode de la romanística del segle XVIII És autor de Dissertatio historico-dogmatica de materia et forma…

De l’escola neoaristotèlica, fou catedràtic a València i a Valladolid Entre les seves obres figuren els Commentarii in universam Aristotelis logicam 1612, In VIII libros Physicorum 1614 i In libros de anima, et generatione et corruptione 1615, que tingueren un bon acolliment a les universitats

Canonge de Lleida continuà a l’Estudi el moviment iniciat pel bisbe Antoni Agustí Residí a Roma i a Barcelona Fou síndic del capítol de Lleida en la proclamació de Lluís XIII com a comte de Barcelona 1641, i president de la generalitat 1656 El 1659, arran del tractat dels Pirineus, escriví en nom del consistori a Joan Josep d’Àustria i a d’altres personatges contra la separació del Rosselló i de la Cerdanya Reuní una important biblioteca de més de 5 000 volums, que llegà, per testament, als carmelitans descalços de Barcelona, amb la condició que fos pública 1654 Fou amic de Pèire…

Fill de Miquel Joan Pasqual Estudià humanitats a València i, mestre en arts, obtingué la càtedra de filosofia 1565 Mestre en teologia, fou també catedràtic de teologia expositiva El 1587 era rector de la universitat Deixeble de Pere Joan Nunyes, fou un representant de l’escola valenciana de peripatètics clàssics, que llegia Aristòtil directament en grec Publicà el tractat De optimo genere explicandi Aristotelem et de vi et usu Logicae artis 1566, precedit de la traducció del grec al llatí de la lògica de Geórgios Paquimeres

Llicenciat en Filosofia per la Universitat Autònoma de Barcelona , de la qual ha estat professor de filosofia contemporània 1975-90 Director de l’Institut d’Humanitats 1986-89, fundador de la revista cultural Saber 1980 i director fundador de la collecció Textos filosòfics d’Edicions 62 1981, ha estat collaborador regular del diari La Vanguardia 1980-96 i collaborador del diari El País Des dels seus inicis 2010 publica regularment articles d’opinió al diari Ara Collabora també amb la Cadena SER Ha publicat diversos llibres de tema filosòfic, generalment a l’entorn de la temàtica…

Estudià filosofia a la Universitat de Barcelona Un any abans de llicenciar-se publicà el recull d’assaigs Cóctel de verdad 1935 Exiliat el 1939, s’installa a Cuba i donà cursos Hi rebé l’encàrrec de redactar un Diccionario de filosofía , que després es publicà a Mèxic el 1941, i ha estat molt reeditat Del 1941 al 1947 ensenyà filosofia a la Universitat de Santiago de Xile 1941-46 En aquest país feu també una anàlisi del pensament castellà que es reflectí en les obres Unamuno, bosquejo de una filosofía 1944 i Variaciones sobre el espíritu 1945 També hi va escriure Les formes de la vida…

Doctor en dret i teologia, exercí d’advocat a la cort Fou introductor del sensualisme de Locke i del materialisme de Condillac Mantingué una polèmica amb el pare Isla Fou un defensor i un propagador de les idees de l’escriptor portuguès Barbadinho, de qui traduí al castellà el Verdadero método de estudiar para ser útil a la República y a la Iglesia 1760 És autor també d’alguns tractats de dret

Llicenciat en filosofia i lletres per la Universitat de Barcelona 1968, amplià estudis a l’École Pratique des Hautes Études París, on obtingué la Maîtrise en sociologia i urbanisme 1971 i es doctorà en filosofia i lletres per la Universitat de Barcelona 1974 Fou professor de la Universitat Ramon Llull, de la Universitat Pompeu Fabra i, finalment, de la Universitat Internacional de Catalunya 1997, on fou degà de la Facultat d’Humanitats des de la fundació d’aquest centre 1997 fins al 2008 L’any 2006 esdevingué catedràtic de l’assignatura de pensament La seva principal línia de recerca és la…

Fou sacerdot entre el 1958 i el 1968 Fins el 1966, any en què el ministre d’informació vetà el seu nom, fou molt actiu en ràdio, televisió i premsa Participà en la resistència antifranquista i estigué empresonat Doctor en teologia Roma 1968 i en filosofia Barcelona 1977, estudià patrística a Münster 1965, ciència de les religions a París 1968-70 i filosofia Vedānta a Varanasi, Índia 1981-82 Des del 1972 és professor de filosofia a la Universitat Autònoma de Barcelona, d’on el 1996 fou nomenat catedràtic Des del 2002 n’és catedràtic emèrit Ha estat professor a la Venice International…