Resultats de la cerca

Es dedicà a l’ensenyament i edità i glossà texts clàssics També compongué versos en llatí Iuvenilia et poemata varia , escriví les Epistolae , la tragèdia Iulius Caesar i un comentari a Les Amours de Ronsard 1553

De primer deixeble de Saint-Simon, més tard se'n separà i tractà de fer una síntesi entre el socialisme, el cristianisme i l’ideal revolucionari El 1848 fou elegit president de l’Assemblea Constituent Escriví, entre altres, Introduction à la science de l’histoire 1833, Histoire parlamentaire de la Révolution française 1834-38 i Essai d’un traité complet de philosophie 1839

Estudià a l’Escola Normal Superior i a la Sorbona i fou professor a la Universitat de Tolosa Racionalista crític i antidogmàtic, destacà per les anàlisis descriptives dels marcs conceptuals de teories logicoepistemològiques De les seves obres cal citar Les attitudes idéalistes 1949, Structures intellectuelles 1966, L’induction scientifique et les lois naturelles 1975

Deixeble de Bergson, es convertí al catolicisme 1906 sota la influència de Léon Bloy Professor de l’Institut Catholique de Paris des del 1914, durant la Segona Guerra Mundial fugí als EUA, on fou professor a Princeton en 1945-48 fou ambaixador de França al Vaticà Representant de la neoscolàstica, especialment del neotomisme, es proposà d’establir una metafísica cristiana, ontològicament fonamentada, en oposició a l’idealisme modern, que servís per a les qüestions teòriques i pràctiques De les seves nombroses obres, algunes de les quals tingueren repercussió en el catolicisme progressista dels…

És autor de dues obres enciclopèdiques Batte ha-Nefeš we-ha-Leḥašim , en prosa ritmada, escrita a Montpeller el 1276, i Leviat Ḥen El 1305 residia a Perpinyà Fou excomunicat i perseguit pels antimaimonistes, contraris a les seves interpretacions allegòriques de la Bíblia

Professor a la Universitat de Tolosa, al Llenguadoc 1895-99, a Caen 1899-1905 i al Collège de France 1905-14, fou destacat defensor de la investigació lògica simbòlica i propugnà la formació d’una mathesis universalis i d’una llengua universal Entre les seves obres es destaquen De l’infini mathématique 1896, La logique de Leibniz d’après les manuscrits inédits 1901, L’algèbre de la logique 1905 i Histoire de la langue universelle 1903

Es formà a Montpeller i exercí a Tolosa, al Llenguadoc És considerat un precursor del “dubte metòdic” cartesià, per tal com , en clara oposició a l’escolasticisme, considerava que en la realitat tot és tan enllaçat i tan complex que es fa impossible d’assolir-ne cap certesa d’aquest dubte, però, no en fa una tesi, sinó precisament un estímul per a prosseguir indefinidament la investigació La seva obra principal és Quod nihil scitur ‘Que hom no sap res’, 1581

Inicià la seva formació científica i humanística a Tolosa de Llenguadoc —on sembla que no acabà els estudis de teologia— i la completà a París, on exercí el càrrec de secretari de l’ambaixador d’Espanya Posteriorment residí a Madrid fins a la seva mort Després dels seus primers treballs, publicats en francès, i de collaboracions posteriors en obres collectives en la mateixa llengua, es distingí per la seva tasca de difusió de la cultura científica a la península Ibèrica, on les seves obres foren adoptades com a llibres de text pels collegis i les universitats, especialment els…

Cursà els primers estudis al seminari de la Seu d’Urgell, on entrà en contacte amb la filosofia, però l ’ ambient de contrareforma el portà a abandonar el seminari Posteriorment es traslladà a Tolosa de Llenguadoc, on es llicencià en filosofia Després cursà estudis de teologia a l ’ Institut Catòlic de Tolosa El 1963, s ’ establí a Barcelona i impartí història de la filosofia antiga a la Universitat Autònoma de Barcelona Entre el 1968 i el 2004, hi exercí de professor d ’ història de la filosofia moderna i de filosofia de la religió Parallelament, a inicis de la dècada de 1980,…

La seva catalanitat es dedueix del seu cognom i dels pocs rastres que el català literari del seu temps ha deixat en la seva única obra coneguda Fou mestre en arts, en medicina i en teologia, i llicenciat en dret canònic, encara que no consta on estudià Professà les arts i la teologia a l’estudi general de Tolosa Llenguadoc És autor de Scientia libri creaturarum seu nature seu liber de homine , extractada pel cartoixà való Pierre Dorlant sota el títol Viola Animae 1499 i refosa per Joan Amós Commeni amb el títol d' Oculus fidei 1661 Cal cercar l’origen de la seva filosofia, més…