Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
Antonio Genovesi
Economia
Filosofia
Cristianisme
Economista, filòsof i eclesiàstic italià.
Ocupà la càtedra de metafísica de Nàpols 1738-53 i fou acusat d’heretge per l’empirisme de la seva obra Disciplinarum metaphysicarum elementa 1743-52 Posteriorment exercí d’advocat, i, com a conseqüència d’un discurs sobre l’agricultura, Intieri féu crear per a ell, a Nàpols, la primera càtedra europea d’economia política 1754 En la seva obra més important, Delle lezioni di commercio 1765, recomanà l’expropiació dels béns eclesiàstics i l’abolició dels drets feudals i establí un precedent de la teoria subjectiva del valor
Sarvepalli Radhakrishnan

Sarvepalli Radhakrishnan (a l'esquerra) saludat pel secretari general de l'ONU U Thant ( 10 de juny de 1963)
© UN Photo/MH
Filosofia
Història
Política
Polític i filòsof indi.
Com a professor Mysore, 1918-21 Calcuta, 1921-31 i 1937-41 Oxford 1936-52 es dedicà a l’estudi de les religions orientals i al diàleg amb l’Occident Conseller de l’ONU i de la UNESCO 1931-39, ambaixador a la Unió Soviètica 1949-52, vicepresident de l’Índia 1951-62 i president 1962-67, lluità per l’abolició de les castes Entre les seves nombroses obres, cal destacar The Philosophy of Rabindranath Tagore 1918, An Idealist Wiew of Life 1932, Religion and Society 1947, etc
Josep Espiga i Gadea
Filosofia
Cristianisme
Eclesiàstic il·lustrat liberal.
Ardiaca de Benasc, capellà d’honor del rei, membre del tribunal de la Rota, canonge de San Isidro de Madrid Fou tingut com el veritable autor del decret regalista d’Urquijo 1799, que deixava a mans del rei l’elecció i la confirmació dels bisbes, i per aquesta causa, exiliat de Madrid, tornà a la seva canongia de Lleida El 1808, acusat de promoure una conspiració contra el general francès Duhesme, hagué de fugir de Barcelona Vocal per Lleida de la Junta Superior de Catalunya, fou elegit per aquesta diputat a les corts de Cadis Hi féu una proposta 1811 de reforma de legislació en sentit…
Mikhail Aleksandrovič Bakunin

Mikhail Bakunin (1860)
Filosofia
Història
Dirigent i pensador revolucionari anarquista rus.
Fill d’una família de terratinents d’idees liberals, estudià a l’escola d’artilleria de Sant Petersburg a vint-i-un anys abandonà la milícia i refusà la burocràcia, per a estudiar, a Moscou 1835, la filosofia de Fichte i de Hegel A Berlín 1840, en contacte amb l’esquerra hegeliana i especialment influït per Feuerbach, forjà les bases del seu pensament revolucionari Del 1842 al 1849 viatjà per Suïssa, Bèlgica i Alemanya, es posà en contacte amb Proudhon, Marx i els principals revolucionaris de l’època i participà en la revolució europea del 1848 a París, Praga i Dresden Empresonat en aquesta…
alienació
Filosofia
Situació d’una entitat (consciència, home, etc) quan la seva activitat és objectivada o s’exterioritza en un objecte que apareix com a diferent, i fins i tot estrany o oposat, a l’activitat per la qual és originat.
El terme alienació, d’origen jurídic, adquirí significació filosòfica amb Hegel, principalment en la Fenomenologia de l’esperit Hegel emprà aquest terme amb significats diferents, que en general poden reduir-se a la definició d’alienació com aquell estat en què una realitat es troba fora de si, això és, s’exterioritza o s’objectiva, afirmant-se com un altre Entaüsserung o com un altre estrany Entfremdung a la Fenomenologia de l’esperit , la natura és una objectivació de l’esperit i, en aquest sentit, és esperit alienat L’alienació és també un estat de la consciència previ a l’…