Resultats de la cerca

El 1422 es doctorà en arts a Pavia Entrà al servei d’Alfons el Magnànim 1432 i l’acompanyà en la segona expedició a l’illa de Gerba De tornada a Milà ocupà la càtedra que fou del seu pare 1435-47 Posteriorment, Francesco Sforza el féu preceptor dels seus fills Galeazzo Maria i Ippolita

Per a Kant, el jo és la unitat que acompanya tota representació, implicat per la síntesi de la diversitat que la institució proporciona En Fichte, el jo, transformat en jo pur , és l’acte primordial del coneixement posant-se a si mateix posa el subjecte i l’objecte del coneixement Aquest tipus d’especualció ha sofert, però, posteriorment, la crítica de diversos corrents de pensament Nietzche Marx i Freud

Deixeble de Plató, l’acompanyà en el seu tercer viatge a Sicília 339 aC Succeí Espeusip en la direcció de l’Acadèmia Hom li atribueix diverses classificacions del saber en lògica, física i ètica, dels seus graus saber com a tal, opinió i percepció i dels graus de veritat veritat completa, veritat incompleta i mescla de veritat i falsedat i de realitat intelligible, perceptible pels sentits i mixta Autor, sembla, de nombrosos llibres sobre qüestions matemàtiques i astrònomiques, de tendència platonicopitagòrica, només n'han estat transmesos alguns fragments

Fou secretari del virrei de Sicília Hug de Montcada, a qui acompanyà el 1516 a Brusselles en aquest viatge tingué ocasió de conèixer Erasme i Guillaume Budé Fou després secretari del bisbe de Cefalù Rinaldo Montuori, cridat a la cort de Castella per Carles V Meresqué els elogis d’Erasme i de Lucio Marineo, amb els quals tingué relació epistolar Reedità i prologà la versió llatina de Joan Baró del Llibre dels proverbis de Ramon Llull Venècia 1507 i també la Disputatio eremitae et Raimundi del mateix autor Venècia 1507

Professà al convent de Santa Caterina de Barcelona 1230 i estudià a Colònia amb Albert Magne, el qual seguí en la seva visió filosòfica Fou regent del convent de Barcelona i provincial d’Espanya fins el 1256 D’acord amb les vindicacions de Ramon de Penyafort, fundà escoles per a preparar els missioners per a polemitzar amb els àrabs i els jueus i impulsà les missions del nord d’Àfrica Després del 1256 fou prior del convent de Girona, que ell havia fundat el 1243, i substituí Miquel de Fabra en la direcció espiritual del rei Jaume I Acompanyà el rei en la conquesta de Múrcia 1265, ciutat on…

La distinció entre apercepció i percepció fou establerta per Leibniz, que, oposant-se als cartesians, els quals solament consideraven les percepcions de les quals hom tenia consciència, afirmà que existien percepcions vagues que no eren objecte de reflexió recollint aquesta diferència, introduí el nom apercepció per a designar les percepcions acompanyades de consciència A la Crítica de la raó pura , Kant distingí l' apercepció empírica , acte de relacionar una representació amb la consciència de si, i l' apercepció transcendental o pura , que és la consciència de si, és a dir, el “jo penso”…

Vers el 1468 anà a la cort de Nàpols i fou acollit a l’Accademia Pontaniana El 1486 fou nomenat conservador del segell reial, i després 1495 fou secretari de Ferran II de Nàpols En tenir lloc la invasió francesa acompanyà el rei a l’exili Mort el rei i caigut el regne a mans franceses, se n'anà a Roma Tornà quan Gonzalo de Córdoba el féu governador de Nola És famós sobretot pel seu cançoner amorós i polític Endimione 1506, ampliat el 1509 Consta de dos-cents catorze sonets, vint cançons, quatre sextines i cinc balades més de la meitat canten l’amor del poeta a una dama, segurament de la…

Professor de la Universitat de Salamanca del 1486 al 1498 Historiador oficial de Ferran II de Catalunya-Aragó 1500, en enviduar 1504 l’acompanyà quan es reclogué a la corona catalanoaragonesa Publicà De laudibus Hispaniae vers el 1495, per encàrrec de la Universitat de Salamanca, i De genealogia regum Aragonum Saragossa, 1509, edició promoguda pel seu amic i mecenes, l’arquebisbe de Saragossa Alfons d’Aragó, obres que inclogué més tard en De rebus Hispaniae memorabilibus opus Alcalà, 1530 Aquesta obra, en la qual treballà des del 1500, se centra bàsicament en el regnat de Joan II de Catalunya…

Cec des dels primers mesos de vida, el seu pare dirigí el seu ensenyament cap als estudis musicals de cant i orgue Les seves aptituds l’inclinaren vers l’estudi d’aquest instrument Ingressà a la Universitat de Salamanca, on a més d’estudis d’orgue, cursà estudis de grec, llatí, arts i filosofia L’any 1538 acompanyà a Roma l’arquebisbe Pedro de Sarmiento quan aquest fou nomenat cardenal A la capital italiana s’ordenà de sacerdot i gaudí de la protecció dels papes Pau III i Pius IV Romangué a Itàlia durant vint anys, ocupant càrrecs com el d’organista del virrei de Nàpols 1553-58 Retornà a…

Estudià filosofia i ciències naturals a Oxford, i es llicencià en medicina 1674 Conseller i amic de lord Shaftesbury, passà al seu servei, com a metge i com a preceptor del seu fill Caigut en desgràcia el seu protector, l’acompanyà a l’exili Després de la revolució del 1688, tornà a Anglaterra, i ocupà càrrecs administratius en el govern liberal 1689 En aquesta època publicà les seves obres fonamentals Epistola de Tolerantia ‘Carta sobre la tolerància’, 1689, Two Treatises on Civil Government ‘Dos tractats del govern civil’, 1690 i Essay concerning Human Understanding ‘Assaig sobre l’…