Resultats de la cerca

En correspondència amb els bagua Yijing o Clàssic dels canvis confucianisme, yin és l’element fosc, femení, passiu, i yang el lluminós, masculí, actiu L’un genera l’altre alternativament tao, i així totes les coses vénen a l’existència gràcies a llurs múltiples combinacions

Ocupà, entre 198 i 211, la càtedra peripatètica d’Atenes Destacà pels seus comentaris a Aristòtil, que influïren fins al Renaixement i foren l’origen d’un corrent dins l’aristotelisme l' alexandrisme , segons el qual només l’enteniment actiu és separat i immortal, a diferència del passiu l’ànima individual

L’escolàstica acollí aquest terme segons la definició d’Aristòtil, que, a més, distingia l' intellecte actiu o agent , que fa intelligibles les formes potencialment presents en les imatges sensibles, i l' intellecte passiu o potencial , receptor dels intelligibles Modernament, Descartes en féu la seu de les idees innates, i Kant el reservà com a facultat de les categories Verstand

Cada trigrama és format per la superposició de tres línies, senceres o partides Una línia sencera representa el yang, principi actiu, masculí, lluminós Una línia trencada representa el yin, principi passiu, femení, fosc La presència d’aquests principis en el trigrama determina la realitat que simbolitzen, començant pel trigrama qian tres línies senceres, que només consta de yang i representa el cel, i acabant per kun tres línies trencades, que només conté yin i representa la terra La combinació dos a dos d’aquests trigrames dóna els 64 hexagrames estudiats pel Yijing Serviren de…

Per matrimoni fou comte de Darnius i marquès de Villel, i el 1829 li fou concedit el ducat d’Almenara Alta amb grandesa d’Espanya Des del 1786 fou un membre actiu a l’Acadèmia de Ciències i Arts en la secció d’història, per a la qual féu diverses comunicacions sobre les ametistes del Montseny, sobre mineralogia, sobre cetacis, etc, i des del 1826 presidí l’Acadèmia de Bones Lletres féu una monografia sobre el seu avantpassat Joan Fiveller Fou regidor degà de l’ajuntament de Barcelona en 1806-20 durant l’ocupació francesa de 1808-14 fugí de la ciutat, i després del Trienni…

Bé que el terme és recent —fou encunyat per FTonnies el 1883 i difós després sobretot per WWundt—, respon a la ja antiga qüestió sobre la relació entre raó pràctica i raó teorètica, i la primacia de l’una o de l’altra determina, respectivament, el voluntarisme i l'intellectualisme D’altra banda, hom pot vincular el primer a una actitud i una cosmovisió de caràcter més radicalment actiu com és el cas del cristianisme davant un tarannà més pròpiament passiu —fatalista— amb què hom pot caracteritzar en general el pensament grec, i en aquest sentit és possible de parlar d’un cert voluntarisme —no…

Féu els primers estudis a l’escola dels Teatins i al seminari, a Mallorca, on també exercí de mestre a Lloseta i a l’escola dels Paüls Es traslladà a Barcelona on cursà estudis de filossfia i lletres i es llicencià Més tard, ensenyà a la Universitat Industrial i a l’Institut de Cultura de la Dona Fou collaborador a la Fundació Bernat Metge i donà suport actiu a les campanyes de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana El 1925, fundà Barcelona, juntament amb Dolors Jordana, la seva muller, l’Institut Tècnic Eulàlia, que fou un centre pedagògic de llengua catalana hi va desenvolupar una…

Fou sacerdot entre el 1958 i el 1968 Fins el 1966, any en què el ministre d’informació vetà el seu nom, fou molt actiu en ràdio, televisió i premsa Participà en la resistència antifranquista i estigué empresonat Doctor en teologia Roma 1968 i en filosofia Barcelona 1977, estudià patrística a Münster 1965, ciència de les religions a París 1968-70 i filosofia Vedānta a Varanasi, Índia 1981-82 Des del 1972 és professor de filosofia a la Universitat Autònoma de Barcelona, d’on el 1996 fou nomenat catedràtic Des del 2002 n’és catedràtic emèrit Ha estat professor a la Venice…

Per a la dialèctica marxista, arrelada fonamentalment en la mateixa dialèctica de Hegel, el món —segons paraules d’Engels mateix— no pot ésser concebut com un conjunt d’objectes acabats, ans ho ha d’ésser com un conjunt de processos en què les coses —aparentment estables— i llur reflex mental en el cervell humà, els conceptes, resten sotmesos a un canvi ininterromput, a un procés constant d’esdevenir i de desaparèixer El materialisme dialèctic és, doncs, una concepció general del món —la base científica de la qual està en el materialisme històric i en les ciències naturals— i alhora comporta…