Resultats de la cerca
Es mostren 43 resultats
judici assertori
Filosofia
En Kant, el judici la modalitat del qual correspon a la categoria d’existència, distinta de la de necessitat.
És el que hom anomena veritat de fet
fantasma
Filosofia
Imatge mental d’un objecte.
En la filosofia escolàstica tradicional el fantasma equival a allò que hom anomena modernament fenomen
categòric | categòrica
Filosofia
Dit de les proposicions simples d’índole predicativa o atributiva.
Kant anomena categòric el judici que afirma o nega simplement un predicat d’un subjecte, i, en ètica, l’imperatiu moral incondicionat, que és vàlid per a tot home imperatiu categòric
abstracció
Filosofia
Procés mental mitjançant el qual alguns dels elements que constitueixen una realitat concreta són destriats dels altres i considerats separadament.
Més particularment, hom anomena així el procés que separa els aspectes accidentals, individuals o contingents dels essencials, universals o necessaris Per exemple, la geometria fa abstracció dels colors i tota altra propietat que no sigui l’extensió
Antonio Banfi
Filosofia
Història
Política
Filòsof italià, professor a la Universitat de Milà i senador de la república.
Defensà el que ell mateix anomenà un racionalisme crític, el qual, a partir d’una anàlisi fenomenològica de l’acte del coneixement, vol arribar a una ontologia crítica, que eviti tant el relativisme com el dogmatisme Els últims anys de la seva vida s’inclinà cap al marxisme Escriví, entre d’altres obres, Principî di una teoria della ragione 1926, La ricerca della realtà 1959 i Studi sulla filosofia del Novecento
Luc Ferry
Filosofia
Filòsof i polític francès.
El seu pensament filosòfic —expressat a Kant Une lecture des trois Critiques , 2006— i polític —reflectit a La Pensée 68 Essai sur l’antihumanisme contemporain , 1985, o La tentation du christianisme , 2009— es basa en la defensa dels valors del que anomena humanisme secular, el qual advoca per la raó, l’ètica i la justícia i rebutja tot judici fonamentat en el sobrenatural Fou ministre d’educació entre el 2002 i el 2004
dubte
Filosofia
Incertesa entre el sí i el no o respecte a l’adopció d’una entre dues o més proposicions, que porta a la suspensió del judici.
Hom l’anomena natural quan és espontani i ametòdic, i filosòfic quan és deliberat i metòdic Aquest darrer és qualificat d' escèptic quan es converteix en una actitud definitiva escepticisme que sosté la impossibilitat de la certesa sobre res, i d’específicament metòdic quan és exercit d’una manera provisional i voluntària com a mitjà per a descobrir la veritat El dubte metòdic per antonomàsia, el cartesià, consisteix a prendre com a fals tot allò que pugui ésser objecte del més petit dubte, fins a trobar alguna cosa d’absolutament indubtable
Galceran de Cardona i de Requesens
Filosofia
Humanista.
Fill del governador de Catalunya, Pere de Cardona i Enríquez, i de Joana de Requesens Home d’armes i amic de les lletres clàssiques, formà part, com Joan Boscà i Garcilaso de la Vega, de l’exèrcit imperial que obligà Solimà a retirar-se de Viena 1532 De tornada, anà a les corts de Montsó 1533 en el seguici de Carles V, del qual era coper Martí Ivarra li adreçà una dedicatòria a l’edició de la Crònica de Pere Tomic 1534, on l’anomenà “llum” dels ducs de Cardona
anticipació
Filosofia
Segons els estoics i els epicurs, imatge o pensament del general que hom dóna espontàniament a la percepció del particular.
Els estoics concebien les anticipacions com a esquemes racionals i necessaris, mentre que per als epicurs eren models derivats de percepcions anteriors que es conserven gràcies a la memòria Francis Bacon anomenà anticipacions de la natura les generalitzacions fetes sobre la base d’un petit nombre de fets i que hom considerava veritables aquestes anticipacions, bé que prematures i precipitades, permeten l’assentiment comú de tots els homes a unes determinades veritats o creences sentit comú Kant designa amb el nom d' anticipacions de la percepció el coneixement ‘mitjançant el qual…
teoria
Filosofia
Moment, aspecte o dimensió específica de l’activitat cognoscitiva, considerats com a diferents de la pràctica, però radicalment vinculats amb ella, per tal com tota elaboració especulativa sorgeix en l’àmbit d’una pràctica i una experiència determinades i en darrer terme s’hi orienta.
Fins a tal punt la teoria és inseparable de la pràctica, que, per exemple, les teories relatives al que hom anomena fenòmens humans no sols poden transformar la realitat en elles teoritzades, sinó que àdhuc ho solen fer Així, doncs, la tradicional contraposició entre teoria i pràctica no respon sinó a una caricatura no exempta, però, d’un cert fonament en extrems de pura teorització obrats també al llarg de la història, i en aquest sentit l’equivalent distinció entre interpretació filosòfica del món i transformació pràctica d’aquest ha d’ésser entesa més aviat en el sentit d’una respectiva…