Resultats de la cerca

Frare dominicà, mantingué fermament la tradició filosòfica del seu orde Atacà la física moderna, en un intent d’evitar-ne la introducció a Catalunya És autor de Philosophia scholastica quattuor partibus Barcelona, 1762

Escriví Discurso de la ciudad de Cartagena 1598 i Discursos históricos de Murcia y de su reino 1621 Cal remarcar, també, Tablas poéticas 1617, on segueix Horaci i Aristòtil, i Cartas filológicas 1634, on ataca Góngora

Ensenyà un dualisme còsmic, establint una cadena de daimons intermediaris entre la divinitat transcendent i les criatures Compongué la Doctrina vertadera ~170, on atacà els cristians, la qual fou rebatuda per Orígenes en el seu Contra Cels 246

Advocat del Parlament de París i deixeble de Marot, escriví un Art poétique français 1548 que GDu Bellay atacà violentament en la seva Défense et Illustration de la langue française , bé que ambdós autors es reconciliaren després de publicar Sebillet la seva traducció de la Ifigènia d’Eurípides

Hom no coneix gairebé res de la seva vida i sovint ha estat confós amb l’orador, però a diferència d’aquest era de conviccions democràtiques i hostil a la idea de la Providència Atacà les concepcions idealistes de Gòrgies tot defensant l’abast ontològic de la percepció i el pensament

Exjesuïta i exvicari a París, atacà en les seves obres el clergat i la política colonial francesa, especialment en el llibre Histoire philosophique des deux Indes 1770 Perseguit per aquest motiu, abandonà França fins que fou nomenat diputat dels Estats Generals 1789 Aprovà el Directori, després d’haver criticat l’Assemblea Constituent

Com a professor del Collège Royal de París atacà durament els aristotèlics de la Sorbona tant per llurs mètodes dialèctics, buits i retòrics, com per llurs doctrines, contràries a la fe En les Dialecticae institutiones i les Animadversiones in dialecticam Aristotelis ambdues del 1543 propugnà un nou “art de discutir”, més pròxim a la forma natural de raonar i d’expressar-se, que aixecà una forta i llarga polèmica Féu estudis de matemàtiques, òptica i geometria Edità els Elements d’Euclides Morí assassinat

Estudià a Oxford, viatjà per França i Itàlia 1493-96 i es relacionà amb els humanistes més destacats del seu temps Erasme, Budé Fundà el collegi de Sant Pau a Londres 1509 Hom el considera precursor de la Reforma interpretà i comentà la Bíblia amb esperit crític, desaprovà el celibat i la confessió auricular, negà l’eficàcia dels pelegrinatges i del culte a les imatges i atacà la corrupció de l’Església Adoptà la filosofia neoplatònica i redactà una gramàtica llatina

És considerat un dels fundadors del budisme mahāyāna En un dels seus escrits atacà el sistema de castes i sostingué que hom era brāhmaṇ per saviesa i no pas per naixença Escriví una biografia poètica de Buda, Buddhācharita , i una epopeia lírica del gènere kāvya, Saundarānanda ‘La bella beatitud’ L’estil, encara primitiu, és compensat per la mesura i la recerca poètica Li són atribuïts també reculls de contes, llibres de pensament religiós i el drama allegòric Śāriputra , important com a anterior als drames de Kālidāsa

Els sis llibres πρὸς μαθηματικούς 'Contra els matemàtics' combaten els gramàtics, retòrics, geòmetres, aritmètics, astròlegs i músics, i en els cinc llibres πρὸς δογματικούς 'Contra els dogmàtics' atacà els filòsofs que acceptaven algunes doctrines com a justes, en contra de la doctrina escèptica de l’abstenció de judici Els tres llibres Πυρρωνείαι ὑποτυπώσεις 'Esbòs de l'escepticisme' constitueixen un compendi de la filosofia de Pirró Les altres tres obres presenten una crítica a diversos sistemes filosòfics Tot i la manca d’originalitat, Sext Empíric és una valuosa font d’informació de la…