Resultats de la cerca

Professor a l’escola normal de Rouen i des del 1909 fins al 1913 al Licée Henri IV de París Defensà un humanisme individualista basat en els valors de la cultura clàssica Les seves idees influïren notablement sobre l’escola normal, que reorientà la seva pedagogia vers la formació d’un pensament lliure i moral més que no pas cap a l’acumulació de coneixements Desenvolupà una important tasca política, sobretot de caire pacifista s’oposà a la guerra perquè produïa la paralització de les responsabilitats morals Com a pensador fou famós pels seus Propos , uns 5 000 articles publicats des del 1908…

Després de doctorar-se amb P Aubenque, s’especialitzà primer en filosofia grega especialment Plató i Aristòtil i després en filosofia medieval, matèria que imparteix a la Universitat de la Sorbona i a la càtedra Romano Guardini de la Ludwig-Maximilian Universitat de Munic A més d’especialista en l’àmbit de la filosofia grega i medieval, ha publicat també estudis sobre el pensament contemporani Les seves obres principals han aconseguit una gran difusió i han estat traduïdes a més de vint llengües, essent-ne la primera la traducció al català de la seva obra cabdal Europa, la via romana 1999 Cal…

Professor a Montpeller i a París, dedicà la major part del seu treball a l’estudi del misticisme Són obres seves Essai sur le mysticisme spéculatif en Allemagne au XIVe siècle 1900, Histoire et psychologie du mysticisme Les grands mystiques chrétiens 1908 i La Religion et la Foi 1922

Professor a Lilla 1913, Estrasburg 1919, París 1920, Harvard 1926 i Toronto 1929 Tomista i gran coneixedor de la filosofia medieval, publicà obres sobre Abelard, Agustí, Bernat de Claravall, Bonaventura, Dant i Duns Escot, i estudià les influències de l’escolàstica en la filosofia moderna, especialment en la cartesiana Entre les seves obres cal destacar La philosophie au moyen-âge 1922, L’être et l’essence 1948, Le philosophe et la théologie 1960, Linguistique et philosophie Essai sur les constantes philosophiques du langage 1969 i D’Aristote à Darwin et retour Essai sur quelques…

Professor a la Sorbona 1960-64 i a l’École Normale Superieme de París 1964-84, des del 1983 fou director de l’École des heutes Études en Sciencies Sociales Vinculat fins un cert punt a l’estructuralisme, el seu pensament tampoc no és aliè a la fenomenologia Amb un mètode “desconstruccionista” s’oposa a tot logocentrisme o racionalitat discursiva i insistí a tractar els temes filosòfics marginals com a centrals És autor de De la grammatologie 1967, La dissémination recull, 1972, L’archéologie du frivole 1973, Éperons, les styles de Nietzsche 1978, La carte postale de Socrates à Freud et …

Llicenciat en filosofia a la Sorbona 1928, amplià estudis amb Martin Heidegger A causa de la seva condició de jueu, fou internat quatre anys en un camp de concentració Posteriorment fou director de l’École Normale Israelienne de París 1945-78 i, fins el 1976, fou professor en diverses universitats franceses Poitiers, Nanterre i París-Sorbona El seu pensament —en la línia fenomenològica de Husserl i Heidegger, i en el marc de la tradició judaica— cercà d’aprofundir l’home a partir de l’"altrament que ésser” o “més enllà de l’essència” De l’existence à l’existant 1947, Totalité et infini 1961,…

Nascut en una família obrera i atea, a catorze anys es convertí al protestantisme i sis anys més tard 1933 ingressà al Partit Comunista sense renunciar, però, a les seves creences religioses Estudià filosofia, matèria que impartí en instituts d’ensenyament secundari a Albi a partir del 1936 El 1939 fou mobilitzat i, condecorat per les seves accions contra els alemanys, s’uní a la Resistència El règim de Vichy el detingué i l’internà en un camp de presoners d’Algèria Alliberat el 1945, aquest any s’incorporà al Comitè Central i fou elegit diputat pel Tarn Conservà l’escó fins el 1951, i el…

Té un lloc privilegiat en la Illustració francesa Juntament amb Voltaire, fou l’esperit més crític de la França anterior a la Revolució Francesa Al principi de la seva carrera literària feu, en pocs anys, una traducció de Shaftesbury Essai sur le mérite et la vertu , 1745, un conte filosòfic i llibertí Les bijoux indiscrets , 1747 i un resum de l’evolució del seu pensament del deisme a l’escepticisme i al materialisme ateu Lettre sur les aveugles à l’usage de ceux qui voient, 1749, obra a causa de la qual fou empresonat a Vincennes Però l’obra que ocupà tota la seva vida fou la direcció de…

A Florència entrà al taller d’A Verrocchio 1469, on aviat excellí amb la seva participació quasi total en el Baptisme de Crist i en L’Anunciació 1474 ambdues a la Galleria degli Uffizi, Florència Des del 1478 treballà en importants encàrrecs Retrat de Ginebra dei Benci 1478-79 National Gallery, Washington, Adoració dels reis, inacabat 1481 Galleria degli Uffizi, Sant Jeroni 1482 Pinacoteca Vaticana, Roma, obres on Leonardo plasmà els seus estudis sobre els efectes de llum i manifestà una tendència vers les fantasies nòrdiques mitjançant una invenció seva el sfumato o fusió de la llum i l’…