Resultats de la cerca

Doctor en medicina, és autor d’un Llibre de la pesta 1587, al final del qual hi ha un sonet seu pietós en castellà, i d’altres tractats en llatí sobre el mateix tema Colònia 1612 Un sonet seu en català figura entre els preliminars del Sermó d’ Onofre Menescal Afeccionat als clàssics, traduí alguns textos de Ciceró al català i d’altres al castellà com l’oració Pro lege Manilia i algunes lletres de les Familiars , amb notes i comentaris de caràcter autobiogràfic, conservats al ms 18 BUB Deixà escrit un discurs d’estil ciceronià, curiós exemple d’influència ciceroniana en l’oratòria científica

Cursà estudis inacabats de dret a la Universitat de París Vinculat a l’extrema esquerra, portà una vida bohèmia i dirigí alguns films d’avantguarda El 1957 creà la Internacional Situacionista, organització capdavantera del situacionisme , moviment amb elements del marxisme , el surrealisme i la psicoanàlisi que influí en el maig del 68 i que s’autodissolgué el 1972 La seva obra més important és La Société du Spectacle 1967, crítica marxista de la societat de consum, en la qual la mercaderia esdevé el que anomena espectacle , un mecanisme d’alienació de l’individu i de les masses…

Fill d’un banquer vienès que el 1924 abandonà Àustria pel creixent clima d’antisemitisme, fou educat en un ambient cosmopolita i poliglot parlava amb fluïdesa l’alemany, el francès i l’anglès, malgrat que gairebé tota la seva obra és originalment escrita en aquesta llengua, i visqué primer a París i des del 1940 als Estats Units d’Amèrica, on es naturalitzà l’any 1944 Graduat per la Universitat de Chicago 1948, obtingué el màster a la de Harvard 1950, i el 1955 es doctorà pel Balliol College d’Oxford Després de formar part del comitè editorial de The Economist 1952-56, fou…

Biografia Fonts biogràfiques Els seus nombrosos viatges que el portaren a sojornar molts anys lluny de la seva terra dificultaren la formació d’un gruix documental sòlid sobre la seva trajectòria D’altra banda, tot i que la seva vida fou tan llarga, i tractà tanta gent, deixà pocs testimonis epistolars autèntics A falta d’aquests són utilíssimes les notes que, a partir del 1290, solia posar a l’acabament dels seus tractats, indicant el lloc i la data de llur composició Quan manquen aquestes dades, com passa amb obres de la categoria del Desconhort o del Blanquerna , solament a base de…