Resultats de la cerca
Es mostren 36 resultats
Erich Rothacker
Filosofia
Filòsof alemany.
Professor a Heidelberg 1924-28 i a Bonn 1928-65, ensenyà una filosofia de la vida basada en l’estudi de l’home i les seves relacions amb el món Influït per Nietzsche i Dilthey, desenvolupà una antropologia cultural basada en el positivisme, el relativisme i l’historicisme Autor, entre d’altres, d' Einleitung in die Geisteswissenschaften ‘Introducció a les ciències de l’esperit’, 1920, Geschichtsphilosophie ‘Filosofia de la història’, 1934, Probleme der Kulturanthropologie ‘Problemes d’antropologia cultural’, 1942 i Mensch und Geschichte ‘Home i història’, 1944
autonomia
Filosofia
Qualitat del subjecte que es determina ell mateix independentment de tota constitució externa.
Una llei és autònoma quan té en ella mateixa el seu fonament i la raó pròpia de la seva legalitat, i, en general, una moral és autònoma, en oposició a una moral heterònoma, quan és basada en fonaments i criteris intrínsecs al subjecte de la moral i no imposats des de fora En Kant, l’autonomia de la moral és basada en l’autonomia de la voluntat pura, mentre que la voluntat només és determinada en virtut a la pròpia essència, és a dir, en virtut de la forma universal de la llei moral, independentment fins i tot de la natura de l’objecte del voler l’autonomia de la…
Andrea Cesalpino
Botànica
Filosofia
Medicina
Metge, botànic i filòsof italià.
Professor de matèria mèdica i director del jardí botànic de Pisa 1555 i, des del 1592, metge de Climent VIII Descriví acuradament la morfologia de les flors i dels fruits en la seva obra De plantis libri XVI 1583, on introdueix una classificació basada en aquests caràcters Són notables els seus estudis sobre la circulació de la sang
Menci
Filosofia
Nom amb què és conegut el filòsof xinès Mengzi.
Considerat el seguidor de Confuci més destacat, difongué una ètica social basada en la benevolència i en la rectitud i que defuig l’excessiu utilitarisme de Confuci L’home, bo per natura, ha de conrear fins a llur perfecció les quatre virtuts fonamentals benevolència, rectitud, decòrum i coneixement Un dels “Quatre llibres” del confucianisme porta el seu nom
André Lalande
Filosofia
Filòsof francès.
Professor a la Sorbona 1904, defensà una concepció de la realitat basada en la idea de l’assimilació i radicalment oposada a l’evolucionisme de Spencer Escriví Vocabulaire technique et critique de la philosophie 1902-23, Les théories de l’induction et de l’experimentation 1929, Les illusions évolucionnistes 1921 i La raison et les normes 1948
Claude Guillermet de Bérigard
Filosofia
Física
Físic i filòsof francès.
Pensà una teoria atomista, basada en la idea de corpuscles arrodonits, amb la qual discutí la natura dels composts Avançà la teoria corpuscular de la llum i l’atracció de les masses La seva obra principal és Dubitationes in dialogum Galilaei Lyncei 1632, en la qual manifestà el seu desacord amb Galileu, atès que persistí sempre a considerar la Terra com a immòbil
Houston Steward Chamberlain
Filosofia
Literatura alemanya
Filòsof i escriptor alemany d’origen anglès, un dels teòrics en els quals s’inspirà el nacionalsocialisme.
En acabar els estudis s’establí a Viena, on començà un estudi sobre Richard Wagner, el qual conegué personalment es casà amb una filla del compositor La seva obra principal, Die Grundlagen des neunzehten Jahrhunderts ‘Els fonaments del segle XIX’, 1899, que acusa la influència del pensador francès JA Gobineau, és una interpretació de la història basada en la idea de la superioritat de la raça ària
John Toland
Filosofia
Filòsof irlandès.
Representant del deisme britànic, és autor de Christianity not Mysterious 1696, publicat anònimament i condemnat 1697 pel parlament irlandès Oposat a tot el sobrenatural, només admetia una religió natural basada en un culte nou a la fraternitat humana i a la natura Amic de Leibniz i de Sofia Carlota de Prússia, a la qual dedicà Letters to Serena 1704, escriví encara Pantheisticon 1710, que també aparegué anònimament
futur
Filosofia
Un dels tres moments constitutius del flux temporal i de l’ésser en el temps (temporalitat) que es refereix, específicament, a la possibilitat de l’ésser.
Psicològicament, el futur adquireix consistència en virtut de l’expectació que suscita en la consciència el que ha d’ésser, expectació basada en la mateixa experiència del que ja ha estat viscut Per a l’existencialisme heideggerià, el futur de l’home —i, al seu límit, la mort— s’inscriu ònticament en la consciència com a preocupació i cura Com a categoria filosòfica, estudiada ja des de temps antic —Aristòtil, per exemple, ja se n'ocupà i l’escolàstica se'n plantejà el problema en relació amb el problema dels futuribles futurible—, el futur ha esdevingut objecte primordial del…
Josep Olives i Puig
Filosofia
Filòsof i humanista.
Llicenciat en filosofia i lletres per la Universitat de Barcelona 1968, amplià estudis a l’École Pratique des Hautes Études París, on obtingué la Maîtrise en sociologia i urbanisme 1971 i es doctorà en filosofia i lletres per la Universitat de Barcelona 1974 Fou professor de la Universitat Ramon Llull, de la Universitat Pompeu Fabra i, finalment, de la Universitat Internacional de Catalunya 1997, on fou degà de la Facultat d’Humanitats des de la fundació d’aquest centre 1997 fins al 2008 L’any 2006 esdevingué catedràtic de l’assignatura de pensament La seva principal línia de recerca és la…