Resultats de la cerca

Vídua del ciutadà de Mallorca Nicolau de Quint, el 1481 instituí a la catedral de Mallorca l’ensenyament públic del lullisme amb un benefici de cent lliures anuals i designà com a primer titular Pere Daguí En un codicil del 1485 nomenà el seu nebot Esperandéu Espanyol, canonge de la seu, com a marmessor per a tenir cura del proveïment de l’esmentada càtedra

Ocupà la càtedra de metafísica de Nàpols 1738-53 i fou acusat d’heretge per l’empirisme de la seva obra Disciplinarum metaphysicarum elementa 1743-52 Posteriorment exercí d’advocat, i, com a conseqüència d’un discurs sobre l’agricultura, Intieri féu crear per a ell, a Nàpols, la primera càtedra europea d’economia política 1754 En la seva obra més important, Delle lezioni di commercio 1765, recomanà l’expropiació dels béns eclesiàstics i l’abolició dels drets feudals i establí un precedent de la teoria subjectiva del valor

Estudià medicina a València  El 1553 obtingué una càtedra d’oratòria a la Universitat de València Després d’una estada a Càller, exercí de metge a Alcoi, i vers el 1559 acceptà una càtedra de retòrica a València Als debats del 1561 a l’entorn del pla d’estudis rebutjà les idees d’Erasme i es posicionà a favor de Ciceró, que creia superior en el camp de l’oratòria La seva Grammaticae latinae institutio 1546, tot i la rivalitat que trobà amb la gramàtica de Nebrija, fou reeditada més de quaranta vegades fins al segle XIX, trenta de les quals a Mallorca A València…

Pertanyent a una família illustre, estudià humanitats a Nàpols A Mallorca fou deixeble de Pere Daguí, a qui succeí en la càtedra de filosofia lulliana el 1500 Hom el situa a la cort de Joan II, on mantingué una notable correspondència en llatí i en català amb altres humanistes, com ara Bernat Boïl —amic seu al qual introduí en la doctrina lulliana—, Esperandéu Espanyol, regent de la càtedra lulliana de Palma des del 1481, i  Jeroni Pau  Aquest epistolari constitueix un dels corpus més reeixits quant a erudició clàssica i bíblica  Defensor de la creença en la…

Exercí la càtedra lulliana de la Universitat de Mallorca és autor d’un assaig manuscrit, d’aplicació sistemàtica de les doctrines lullianes a la teologia sacramental, atribuït erròniament a Rafael Barceló i Roig De sacramentis in genere evisceratio juxta inconcussam venerabilis magistri Raymundi Lulli, 1668-93

Fill d’un catedràtic de medicina de la Universitat de Cervera, restà orfe de pare al cap de pocs mesos i fou protegit per Ramon Llàtzer de Dou, del qual més tard publicà una biografia 1885 Estudià gramàtica llatina i retòrica a Igualada i, a partir del 1822, filosofia i dret a Cervera, on obtingué el títol de batxiller en lleis 1829 i de doctor en cànons 1832, i on fou professor del 1832 al 1835 Visqué a Itàlia, com a institutor de dos nebots de Dou, del 1835 al 1839 Més endavant fou catedràtic de retòrica al seminari de Vic El 1847 ocupà la càtedra de literatura llatina de la…

Ocupà, entre 198 i 211, la càtedra peripatètica d’Atenes Destacà pels seus comentaris a Aristòtil, que influïren fins al Renaixement i foren l’origen d’un corrent dins l’aristotelisme l' alexandrisme , segons el qual només l’enteniment actiu és separat i immortal, a diferència del passiu l’ànima individual

El 1422 es doctorà en arts a Pavia Entrà al servei d’Alfons el Magnànim 1432 i l’acompanyà en la segona expedició a l’illa de Gerba De tornada a Milà ocupà la càtedra que fou del seu pare 1435-47 Posteriorment, Francesco Sforza el féu preceptor dels seus fills Galeazzo Maria i Ippolita

Deixeble de Ramon Martí d’Eixalà i de Xavier Llorens i Barba , a qui succeí a la càtedra de psicologia, ideologia i lògica de l’Institut de Barcelona 1847, i posteriorment fou el seu ajudant a la càtedra de filosofia i la seva història a la Facultat de Filosofia de la Universitat de Barcelona Obtingué el títol de batxillerat en filosofia l’any 1849, la llicenciatura en literatura el 1851 i la de jurisprudència el 1858 En l’estudi d’aquesta darrera llicenciatura, durant el curs 1851-52, preparà privadament, amb Martí i Pradell, la geografia astronòmica, la física i la política, i amb Francesc…

D’origen molt humil, es graduà en filosofia, teologia i hebreu Obtingué una càtedra de filosofia suarista a la Universitat de València 1757-60 i una d’hebreu 1772-78 Fou beneficiat de la catedral de València i arxiver, soci i secretari de la Societat Econòmica d’Amics del País de València, de la qual publicà les actes dels anys 1786 i 1787 Publicà també dos sermons 1767, 1785