Resultats de la cerca
Es mostren 60 resultats
causa
Filosofia
Tot allò que explica d’alguna manera l’existència o el canvi d’una cosa.
El terme és correlatiu d' efecte L’influx de la causa en l’efecte s’anomena causalitat Hom distingeix habitualment entre la causa que produeix l’efecte i l’ocasió o la condició que permeten, faciliten o provoquen la producció de l’efecte per la causa Aristòtil i els escolàstics distingien quatre causes formal allò que fa que una cosa sigui allò que és, material allò de què és feta una cosa, eficient allò que ha produït una cosa o un canvi i final allò en vista a què és feta una cosa Les dues primeres són anomenades intrínseques , perquè passen a formar part de la cosa causada…
regeneració
Filosofia
Religió
Renovament, renaixement moral, canvi radical en bé, d’un individu o d’un grup.
principi de continuïtat
Filosofia
Enunciat que afirma que qualsevol canvi en la realitat natural del món s’esdevé d’una manera gradual.
N'és la formulació tradicional el principi natura non facit saltus, que és fonamental en la filosofia de Leibniz
potència
Filosofia
Poder, capacitat, que una cosa té per a produir un canvi en una altra cosa, per a actuar sobre ella.
substància
Filosofia
Concepte que designa allò que resta sota, que és suport, dels accidents i que, com a contraposat a aquests, subsisteix en si mateix.
És un concepte fonamental de la filosofia aristotelicoescolàstica i àdhuc d’una bona part de les filosofies modernes i contemporànies Traducció del terme grec ousía , el mot substància té una certa relació no sols amb el d’essència, sinó també, i sobretot, amb els de subsistència, substrat i supòsit, i àdhuc amb els de subjecte i persona Si l’oposició substància-accidents permet d’explicar el moviment i el canvi accidental, el problema del canvi substancial fou explicat a partir de l’afirmació que la substància és composta de matèria i forma —com a “coprincipis”…
moviment
Art
Filosofia
Literatura
Conjunt de manifestacions artístiques o ideològiques, amb una certa unitat de trets característics, que suposen un canvi respecte a l’època anterior.
bona obra
Filosofia
Religió
Acció humana quant a la seva conformitat amb els deures morals o religiosos.
Per als catòlics és meritòria i necessària per a la salvació Els protestants, en canvi, en rebutgen l’eficàcia, per tal com la sola fe justifica
principi de la dualitat indefinida
Filosofia
Segon dels principis de la realitat d’acord amb la doctrina dels principis que presumiblement fou impartida per Plató a la seva Acadèmia.
És subordinat al primer principi, en tant que necessàriament participa de la unitat originària Com a oposat a la unitat, és el principi de tot canvi, desigualtat i multiplicitat
continu
Filosofia
En la filosofia clàssica, realitat material considerada com un tot les parts de la qual, unides entre elles sense solució de continuïtat, tenen un límit únic i comú.
Oposat al discontinu discretum , el problema del continu continuum condicionà l’especulació cosmològica sobre la constitució de la matèria i les qüestions relatives al moviment i al canvi substancial
modernitat
Filosofia
Conjunt d’idees i actituds oposades a les de l’antiguitat, l’edat mitjana o el període clàssic.
Si bé pot ésser fàcil constatar que hi ha un conjunt d’“idees modernes”, és molt més difícil fixar-ne els límits de l’aparició Les referències historiogràfiques caiguda de Bizanci i Revolució Francesa semblen massa convencionals hom pot trobar molts dels trets que caracteritzen el pensament modern en autors molt anteriors a aquesta data així, hom ha considerat l’any 1000 com el començament de la modernitat Aquesta tendència es contraposa a la dels que prenen la Illustració i la Revolució Francesa com a projecte pròpiament modern, amb la qual cosa els autors del segle XVII serien només…