Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
Samuel Clarke
Filosofia
Física
Filòsof i teòleg anglès, fervent defensor de la física de Newton i de la religió natural.
Adversari del materialisme i del mecanicisme, creia en una perfecta harmonia entre el sentit moral, la voluntat de Déu i la llei natural Obres principals A Demonstration of the Being and Attributes of God 1705 i A Discourse concerning the Unchangeable Obligation of Natural Religion 1706
lumínic
Filosofia
Fluid hipotètic que hom creia que constituïa la llum i explicava tots els fenòmens lluminosos.
felicitat
Filosofia
Estat de l’ànim plenament satisfet.
La noció de felicitat ha desenvolupat un paper en la història de l’ètica sobretot entre les morals antigues que hom pot caracteritzar com a eudemonistes, fins al punt que les doctrines filosòfiques han estat configurades segons la manera com cadascuna creia que hom podia aconseguir la felicitat Així, segons l’hedonisme i l’epicureisme, hom l’aconsegueix mitjançant el plaer segons Sòcrates, Plató i Aristòtil, mitjançant la raó segons l’estoïcisme, mitjançant el domini del dolor i de les passions segons el cristianisme, mitjançant el sacrifici i la caritat etc
Étienne Bonnot de Condillac
Filosofia
Filòsof francès.
Autor d’una concepció psicològica sensualista que exercí una gran influència sobre els “ideòlegs” Destut de Tracy, Cabanis Prolonga l’anàlisi gnoseològica de Locke i sosté que la “reflexió” no és, com aquest creia, una segona font de coneixements, sinó un efecte natural i espontani de les “sensacions”, que, combinant-se entre elles, fan sorgir des de l’exterior antiinnatisme i progressivament totes les idees i àdhuc les facultats Aquest sensualisme, que cal no confondre amb un materialisme, determina també la seva concepció de la vida social i econòmica, que es basa en la…
Andreu Sentpere
Filosofia
Literatura catalana
Humanista.
Estudià medicina a València El 1553 obtingué una càtedra d’oratòria a la Universitat de València Després d’una estada a Càller, exercí de metge a Alcoi, i vers el 1559 acceptà una càtedra de retòrica a València Als debats del 1561 a l’entorn del pla d’estudis rebutjà les idees d’Erasme i es posicionà a favor de Ciceró, que creia superior en el camp de l’oratòria La seva Grammaticae latinae institutio 1546, tot i la rivalitat que trobà amb la gramàtica de Nebrija, fou reeditada més de quaranta vegades fins al segle XIX, trenta de les quals a Mallorca A València publicà les…
,
Søren Kierkegaard
Filosofia
Filòsof danès.
Fortament afectat per l’ambient religiós de la seva família —el seu pare li féu estudiar teologia— i per la relació amb Regina Olsen —amb la qual renyí perquè creia no poder-s’hi casar sense revelar-li el seu “secret”, la seva “creu privada"—, la seva obra es caracteritza per una doble polèmica contra el racionalisme de Hegel el sistema del qual considerava desnaturalitzador de la realitat personal, tant de Déu com de l’home i contra l' establishment politicoeclesiàstic del seu país Enfront de la “mediació” hegeliana, Kierkegaard insisteix en la “diferència infinita” i subratlla…
Leon Battista Alberti

Lleó B. Alberti
© Fototeca.cat
Arquitectura
Filosofia
Arquitecte i humanista italià.
Pertanyia a una família florentina de mercaders de llana i banquers Estudià humanitats i matemàtiques, i a disset anys era alumne de dret canònic a Bolonya Es negà a seguir la tradició familiar i entrà al servei del cardenal Albergati 1428 viatjà per Borgonya, Picardia i Alemanya, i del 1431 al 1447 fou secretari del papa Eugeni IV aquest fet li permeté de conèixer i d’estudiar l’arquitectura de l’antiga Roma, que tingué una gran influència en la seva obra visità Florència 1434, on conegué Brunelleschi, que encoratjà la seva vocació d’arquitecte L’any 1446 projectà el palau Rucellai de…
teodicea
Filosofia
Terme que, en general i etimològicament, significa ‘‘justificació de Déu’’ i que, modernament, designa el tractat filosòfic sobre la divinitat; en aquest segon sentit, la teodicea és considerada com a part de la metafísica, com a continuació i concreció de l’ontologia.
El terme fou posat en circulació per Leibniz, el qual, en ocupar-se de Déu, creia cabdal de fer racionalment compatible l’existència de Déu amb l’existència del mal al món, és a dir, justificar el fet que Déu hagi creat un món on hi ha el mal Els estoics ja havien tractat d’aquest problema, i Epicur havia formulat així l’antinòmia o Déu vol suprimir el mal i no pot, o bé pot fer-ho i no vol, o bé ni vol ni pot, o bé vol i pot Les tres primeres hipòtesis són indignes de Déu, és a dir, incompatibles amb la idea que hom es fa de la divinitat la darrera hipòtesi resta en contradicció…
Leonardo da Vinci

Autoretrat de Leonardo da Vinci (aprox. 1505)
Arquitectura
Escultura
Pintura
Filosofia
Disseny i arts gràfiques
Pintor, dibuixant, escultor, enginyer, arquitecte, músic, filòsof i inventor italià.
A Florència entrà al taller d’A Verrocchio 1469, on aviat excellí amb la seva participació quasi total en el Baptisme de Crist i en L’Anunciació 1474 ambdues a la Galleria degli Uffizi, Florència Des del 1478 treballà en importants encàrrecs Retrat de Ginebra dei Benci 1478-79 National Gallery, Washington, Adoració dels reis, inacabat 1481 Galleria degli Uffizi, Sant Jeroni 1482 Pinacoteca Vaticana, Roma, obres on Leonardo plasmà els seus estudis sobre els efectes de llum i manifestà una tendència vers les fantasies nòrdiques mitjançant una invenció seva el sfumato o fusió de la llum i l’…
Llucià Gallissà i Costa

Llucià Gallissà i Costa en un retrat de Llucià Costa
© Fototeca.cat
Arxivística i biblioteconomia
Filosofia
Història
Humanista, bibliotecari, historiador de la literatura, poeta i erudit.
Vida i obra Ingressà en la Companyia de Jesús el 1746, feu els vots el 1765, i fou catedràtic de retòrica, poètica i filosofia a la Universitat de Cervera i impartí filosofia a la Seu d’Urgell D'aquesta època és la seva única obra literària el drama Apolo y Minerva en el Parnaso Cervera 1759 Exiliat a Ferrara el 1767, amb la resta de companys jesuïtes de la Corona d’Aragó, obtingué el títol de doctor en dret civil i canònic per la Universitat de Cesena 1779 Humanista, erudit, filòsof, teòleg, lingüista, bibliògraf, escriptor i corrector literari, fou prefecte de la Biblioteca Pública de…