Resultats de la cerca

Membre de l’escola austromarxista i del partit socialista austríac S'oposà a la forma com fou instaurat el règim socialista a Rússia Lenin el criticà durament Com a filòsof, féu un estudi comparat del pensament de Kant i del de Marx austromarxisme , i, com a sociòleg, analitzà les conseqüències socials de la crisi del 1929, que afeblí la classe obrera

Fou professor a Bagdad, però una crisi d’escepticisme, reflectida en la seva obra Tahāfut al-falāsifa coneguda a occident per Destructio Philosophorum , li féu abandonar l’ensenyament i es retirà a Tūs, dedicat a la contemplació D’aquest període data la seva apologia de la mística Iḥyā’ ‘ulūm al-dū n ‘Revivificació de les ciències de la religió’ En al-Munqīd min al-ḍalāl ‘El qui deslliura de l’error’, 1106 exposà la seva evolució religiosa L’obra d’Algatzell significà la introducció de la lògica aristotèlica en la teologia musulmana

La seva obra, que inclou diversos gèneres, pretén formular un concepte de l’home i del món influït pels presocràtics, i també per Leibniz, Kant i Nietzsche, a través, sovint, de la mitologia de civilitzacions diverses De la seva obra destaquen les proses Landschaftsmärchen ‘Contes del paisatge’, 1901, Thebaïs/Hellas 1965, els reculls poètics Das Atom Zeitalter ‘L’edat de l’àtom’, 1960 i Wasser wird sich ballen ‘L’aigua s’amuntegarà’, 1963, diversos drames i els assaigs filosòfics Die Krisis der europäischen Kultur ‘La crisi de la cultura europea’, 1917 i Der Übergang von heute zu…

Professor a Heidelberg, a Frankfurt i, expulsat per Hitler 1933, a Londres, intentà de fonamentar filosòficament les teories sociològiques, estudiant sobretot la sociologia del coneixement i de la cultura A Ideology und Utopia 1936 afirmà que l’objectiu de la sociologia del coneixement és el d’explicar i interpretar les ideologies, doctrines i utopies socials mitjançant les condicions socials on han aparegut i on s’han desenvolupat Preocupat per la democràcia, rebutjà les dictadures totalitàries Interpretà, d’altra banda, la crisi política del seu temps Diagnosis of Our Time ,…

Estudià a L’viv, París i Moscou, on es doctorà 1944 Professor a Varsòvia des del 1948, obrí el marxisme a la filosofia analítica Entre les seves obres destaquen Wstęp do semantyki ‘Introducció a la semàntica’, 1960, Marksizm a egzystencjalizm ‘Marxisme i existencialisme’, 1961, Język a poznanie ‘Llenguatge i coneixement’, 1967, Marksizm a jednostka ‘Marxisme i individu humà’, 1965, Historia a prawda ‘Història i veritat’, 1974 i Enfremdung als soziales Phänomen ‘L’alienació com a fenomen social’, 1977 En 1955-68 fou membre del comitè central del Partit Obrer Unificat Polonès Arran de la crisi…

L' aret é expressava l’aptesa i la preparació físiques, el coratge i l’esperit heroic i responia a un concepte d’educació general del cos i l’esperit només accessible als “millors” áristoi Hom oposava aquest ideal educatiu, i la vida d’oci que n'era la condició, a l’educació professional, a la professionalització, de l’home ordinari, mancat d' aret é La idea d' aret é fou elaborada en la crisi soferta per la noblesa grega als segles VII-VI aC davant el desenvolupament de la nova economia monetària aristocràcia i fou exalçada entre els mateixos cercles aristocràtics pels poetes…

Estudià dret i filosofia a Barcelona i lògica a Münster 1954-56 De nou a Barcelona, fou professor des del 1956 de lògica, història de la filosofia, filosofia de la ciència i metodologia a les facultats de filosofia i econòmiques La seva activitat política el portà a la direcció del PSUC clandestí i tingué un paper destacat en el moviment universitari català Les seves idees marxistes li valgueren discriminacions, fins que el 1965 fou expulsat de la Universitat de Barcelona El 1966 participà en la constitució del Sindicat Democràtic d’Estudiants de Barcelona i en la concepció i redacció del…

Llicenciat i doctor en filosofia per la Universitat de Barcelona i diplomat en teologia per l’Institut de Teologia de Barcelona, és professor associat d’ètica a la Universitat de Girona, coordinador de la secció de filosofia i membre electe de la junta directiva de l’Ateneu Barcelonès A més de la seva tasca docent en el batxillerat i la Universitat des del 1980, destaca per la publicació i promoció de la filosofia a la xarxa Ha publicat més d’una vintena de llibres i edicions de diversos filòsofs dels àmbits principals del seu estudi els clàssics dels segles XVII i XVIII, la Illustració, la…

En una primera etapa del seu pensament, exemplificada en l' Economie libidinale 1974 proposa, partint de Freud, una relectura del marxisme, del qual destria els veritables elements innovadors, juntament amb la descripció del poder del capital, i dels elements encara hegelians i cristians La segona etapa del seu pensament s’obre amb La condition post-modèrne , probablement la primera i més valuosa descripció de la postmodernitat, definida com a moment de crisi i de deslegitimació dels valors a les societats més desenvolupades arran de la devaluació del que Lyotard anomena “grans…

Decisivament influït per Saint-Simon —amb qui collaborà del 1817 al 1823—, visqué modestament com a “repetidor” de matemàtiques a l’École Polytechnique El més important dels cursos que hi dictà donà lloc a la seva obra magna, Cours de philosophie positive sis volums, 1830-42, les idees directives del qual resumí en el Discours sur l’esprit positif 1844 El record de Clotilde de Vaux, que morí al cap de dos anys d’haver-la coneguda, li inspirà la “religió de la humanitat” D’aquest període són el Système de politique positive ou Traité de sociologie instituant la Religion de l’Humanité quatre…