Resultats de la cerca
Es mostren 68 resultats
Lyman Abbot
Filosofia
Cristianisme
Pensador nord-americà, pastor de l’Església Cristiana Congregacional.
Seguidor del Modernisme protestant, propugnà la conciliació del cristianisme amb l’evolucionisme The Theology of an Evolutionist , 1897
Lluís Duch i Álvarez
Filosofia
Religió
Antropòleg de la religió i teòleg.
Monjo de Montserrat des del 1961, el 1969 s’ordenà sacerdot Es doctorà en teologia a Tübingen 1973 Professor a la Facultat de Teologia de Catalunya i a la Facultat d’Antropologia de la Universitat Autònoma de Barcelona , exercí també la docència a la Facultat de Teologia de Barcelona, a l’Institut d’Humanitats, a l’Institut del Teatre i a la Universidad Nacional Autónoma de México El seu principal centre d’interès foren les manifestacions religioses en la cultura contemporània, en funció del binomi estructura-història, en una visió influïda sobretot per Max Scheler, Ernst Bloch i Ernst…
temptació
Filosofia
Religió
Amb valor subjectiu, estat del qui experimenta l’atracció d’una conducta que contrasta amb els ideals de la pròpia convicció moral o religiosa.
Tots els sistemes ètics i religiosos consideren que no és pecat de sentir temptacions, sinó únicament de consentir-hi fins al punt que els evangelis narren les temptacions de Crist, i la tradició cristiana, reflectida en l’art, recorda especialment les de sant Antoni
saviesa
Filosofia
Religió
Àmbit superior de la realitat, sovint hipostasiat i àdhuc personificat, corresponent al que hom pot anomenar raó o logos del cosmos, ànima del món o àdhuc esperit (és a dir: l’element misteriós que intervé, tot donant-li sentit, en la creació de l’univers per Déu).
En aquesta darrera línia la tradició cristiana ha identificat la saviesa veterotestamentària tant amb l’Esperit Sant com, sobretot, amb el mateix Verb o Fill de Déu Logos En l’especulació sobre la saviesa en connexió amb Déu la teologia russa moderna ha obert noves perspectives sofiologia, no sense polèmiques
Quint Sexti
Filosofia
Filòsof romà.
Adepte al neopitagorisme, fundà una escola estoica que després dirigí el seu fill Quint Sexti Níger Posseïa una doctrina moral semblant a la cristiana Escriví tractats en grec molt apreciats pels antics La secta dels seus seguidors, a la qual pertangué Soció d’Alexandria, s’extingí vers l’any 64 dC
Orígenes
Fragment del comentari d’Orígenes a l’Èxode, provinent d’Urgell (segle IX)
© Fototeca.cat
Filosofia
Literatura
Cristianisme
Exegeta, pensador i escriptor cristià.
És considerat per molts com el de major significació de l’època prenicena o de la patrística en general Deixeble i successor de Climent d’Alexandria en la direcció de l’ escola cristiana d’Alexandria , a causa de dificultats amb el seu bisbe originades per la predicació només era llec quan Orígenes començà a predicar i per l’ordenació presbiteral conferida per altres prelats, s’establí a Cesarea de Palestina, on fundà una nova didascàlia D’ideologia bàsicament neoplatònica era deixeble d’Ammoni Saccas, l’eruditíssim i crític Orígenes aprofità per a la teologia cristiana…
Maffeo Vegio
Literatura italiana
Filosofia
Humanista italià.
Datari i canonge de Sant Pere del Vaticà, el 1455 ingressà a l’orde augustinià Adquirí una fama molt notable amb les seves obres De verborum significatione —en la qual explica molts termes del Digest —, De rebus memorabilibus basilicae SPetri —primer estudi d’arqueologia cristiana— i De educatione liberorum clarisque eorum moribus —exaltació de l’ideal humanístic de la cultura com a formació de la personalitat—
Cebrià Montserrat
Filosofia
Cristianisme
Eclesiàstic i humanista.
Canonge de la seu de Barcelona i professor de teologia moral al seminari barceloní des del 1915, fou traductor de la Fundació Bíblica Catalana i de la Fundació Bernat Metge Durant la Dictadura de Primo de Rivera fou durament perseguit Després de la guerra publicà, només en castellà, versions bíbliques, un missal romà i diversos manuals d’ensenyament del dogma i de la moral cristiana
saintsimonisme
Filosofia
Sociologia
Doctrina i moviment instituïts pels seguidors de Saint-Simon, després de la seva mort i basant-se en les seves darreres obres, els quals pretenien fundar una religió secular de la societat.
En foren adeptes més destacats ORodríguez, BPEnfantin i Saint-Amand Bazard El saintsimonisme s’estengué sobretot a França, i en menor grau en alguns països europeus Pel fet que defensa la classe “més nombrosa i més pobra”, la dels industrials patrons i obrers, hom el veu sovint com un cert precursor del marxisme, bé que en realitat els seus membres foren un grup d’idealistes que portaren la utopia socialista als seus límits, forçant les idees de llur mestre llur socialisme, així anomenat utòpic, pretenia d’ésser no sols un substitutiu de l’Església, com en Saint-Simon, sinó àdhuc una religió…
nihilisme
Filosofia
Doctrina que nega radicalment la possibilitat del coneixement.
El corrent nihilista, dogmatització de l’escepticisme i vinculat sovint amb el pessimisme, es caracteritza per una actitud negativa i anihiladora respecte a tot En la seva dimensió pràctica suposa una desvaloració dels valors superiors Segons Nietzsche el nihilisme és la conseqüència de la interpretació de l’existència donada per l’Europa cristiana i moderna Destacats representants del nihilisme rus són Bakunin, segons el qual només la destrucció és creadora, i DIPisarev 1840-68
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- Pàgina següent
- Última pàgina