Resultats de la cerca
Es mostren 32 resultats
Ramon Valls i Plana

Ramon Valls i Plana (fotografia de 1978)
© Família Valls
Filosofia
Filòsof.
Formació Llicenciat en filosofia el 1958 a la Universitat de Barcelona sota el mestratge de Joaquim Carreras i Artau , s’hi doctorà el 1970 després d’haver deixat la Companyia de Jesús, on havia fet estudis eclesiàstics a Sant Cugat del Vallès, i s’havia llicenciat en teologia a la Universitat d’Innsbruck Àustria La tesi, que havia preparat a Roma, Munic i Bonn, la publicà el 1971 Del yo al nosotros Lectura de la ‘Fenomenología del espíritu’ de Hegel , text que representà una fita dels hegelianisme després de la Guerra Civil i obtingué una àmplia difusió a les universitats de l’Estat…
Paul Ludwig Landsberg
Filosofia
Filòsof alemany.
Deixeble de Max Scheler, fou professor a Bonn 1926 De raça jueva, es refugià, fugint dels nazis, a Barcelona, on professà cursos i féu conferències sobre Nietzsche i Scheler El 1936 passà a París, i formà part del grup de personalistes cristians representats per Mounier i la revista “Esprit” Escriví Einführung in die philosophische Anthropologie ‘Introducció a l’antropologia filosòfica’, 1934 i Die Erfahrung des Todes ‘L’experiència de la mort’, 1937
Pere Joan Perpinyà
Filosofia
Humanista.
Jesuïta, fou professor de retòrica als collegis de l’orde a Lisboa, Coïmbra i Roma i de Sagrada Escriptura a Lió Fou famós pels seus discursos o oracions a la cort de Portugal 1555 i en festivitats com les de santa Elisabet de Portugal, a la cort pontifícia de Roma 1563 i a Lió i París contra la doctrina luterana, així com en nombrosos cursos als collegis de la Companyia Tots ells foren reimpresos el 1732 a Verona i el 1749 a Roma
Xavier Zubiri
Filosofia
Filòsof basc.
Professor a la Universitat de Madrid fins el 1936, ho fou a la de Barcelona el 1941 el mateix any, però, es retirà de la docència oficial i tornà a Madrid, on donà cursos anuals de caràcter privat Preocupat per les relacions entre filosofia i teologia i entre filosofia i ciència, la seva obra escrita inclou el recull d’assaigs Naturaleza , historia, Dios 1944, Sobre la esencia 1962 i Cinco lecciones de filosofía 1963, i la trilogia La inteligencia humana 1982-84
Rafael Mambla
Filosofia
Literatura catalana
Filòsof i poeta.
Mestre en arts a París 1534, on fou professor fins el 1538, que fou elegit professor de filosofia moral de la Universitat de Barcelona Publicà 1540 les seves lliçons de dos cursos 1538-40 De dialectica sive rationali philosophiae , que dedicà al vicecanceller Miquel Miquel, de qui elogia, en vers, la biblioteca, en un interessant pròleg, on es fa ressò dels professors hispànics de l’escola terminista de París, del cercle cortesà de l’emperador que conegué a Barcelona i de l’ambient cultural barceloní de l’època
,
Josep Maria Calsamiglia i Vives

Josep M. Calsamiglia i Vives
© Fototeca.cat
Filosofia
Disseny i arts gràfiques
Edició
Filòsof i editor.
El 1932 es llicencià en filosofia a Barcelona fou professor, el mateix any, a l’Institut Escola i el 1933 a la Universitat de Barcelona el 1939, en acabar la guerra civil, li fou impedit de continuar-hi El 1941 creà, junt amb Alexandre Argullós, les Edicions Ariel Impartí cursos i seminaris privats des del 1960, i el 1969 fou contractat com a professor d’història de la filosofia a la Universitat Autònoma de Barcelona, d’on el 1979 fou nomenat catedràtic interí Sense haver deixat, pròpiament, una obra escrita, exercí tanmateix una tasca important de formador de pensadors i…
Dídac Mas
Filosofia
Filòsof.
Estudià arts i teologia a la Universitat de València El 1574 ingressà al convent dominicà de Salamanca El 1582 restà afiliat al convent valencià i es graduà en arts a la universitat i dictà dos cursos de filosofia en 1586-87 Commentaria in VIII libros Physicorum , 1599, 1618 El 1589 li fou adjudicada la càtedra de teologia a la universitat, que regentà fins a la mort Entre les seves obres figuren Methaphysica disputatio de ente 1587, 1623, Commentaria in Porphyrium, in universam Aristotelis logicam 1592, 1617 —citats per Cervantes al Quixot —, diverses biografies de sants i…
Jaume Cervera
Filosofia
Filòsof.
Es doctorà a la Universitat de València, on donà dos cursos de filosofia Fou canonge de la catedral de València 1076 i un notable predicador el 1707 publicà la seva oració d’acció de gràcies per la victòria de Felip V llegida a la catedral Publicà també altres peces oratòries, llibres hagiogràfics i dues obres de filosofia dins les noves tendències que es desenvoluparen a València des d’aleshores Metaphysico-logica, seu Disputationes in Logicam et Metaphysicam iuxta methodum Scholae Valentinae distributae 1693 i Disputationes summulsticae seu Dialecticae institutiones 1697 Es…
conimbricense
Filosofia
Dit de cadascun dels cursos donats pels professors de filosofia de la Companyia de Jesús a Coïmbra, a partir del 1555, comentant escrits d’Aristòtil.
Max Stirner
Filosofia
Nom amb el qual fou conegut el filòsof alemany Johann Kaspar Schmidt.
Estudià a Berlín, on seguí cursos de Hegel, i a Königsberg, i freqüentà el grup de l’esquerra hegeliana el cercle dels lliures dels Baver, Köppen, etc La seva obra més important, Der Einzige und sein Eigentum ‘L’únic i la seva propietat’ 1844, passà desapercebuda fins a la fi del segle, que l’èxit de l’individualisme nietzscheà afavorí indirectament el ressò del seu anarquisme individualista L’any 1900 hi hagué una primera traducció castellana parcial de l’obra en La Revista Blanca , de Joan Montseny, i el 1904 Sempere de València en féu la primera traducció completa L’anarquisme…