Resultats de la cerca

Lector dels franciscans recollectes a la província de Colònia, pertanyia al grup de lullistes maguntins El 1754 publicà a Magúncia una dissertació sobre Llull en la qual, entre altres coses, en demostrava la santedat En defensa de Franz Philipp Wolf, durant la campanya d’aquest en contra de l’exjesuïta Sebastian Krenzer, entre el 1760 i el 1769 publicà un curs sobre Ramon Llull i una exposició general del sistema lullià en Vera artis lullianae principia Colònia 1771 Fou una de les darreres manifestacions del lullisme maguntí

Professor a Montpeller Les seves obres més importants són L’essence de la manifestation 1963, Philosophie et phénomenologie du corps 1965 i Marx I Une philosophie de la réalité II Une philosophie de l’économie 1976 També ha publicat algunes novelles, entre les quals l'Amour les yeux fermés 1976, que obtingué el premi Renaudot El seu pensament es basa en una filosofia de la vida que pren com a punt de partida Husserl i Heidegger, si bé va més enllà Planteja com la reflexió sobre l’essència d’allò que ell anomena manifestació permet pensar l’essència de l’ésser Les seves darreres…

Com a doctrina fou iniciat per Ch S Peirce, membre, juntament amb W James, del Metaphysical Club de Boston 1872-74 La collaboració d’ambdós i de F C S Schiller en la revista Leonardo 1903-07 féu cristallitzar l’anomenat pragmatisme italià M Calderoni, el jove G Papini i G Vailatti Bé que Peirce intentà de distingir la seva doctrina pragmatisme lògic de les modalitats que aquesta adoptà en James pragmatisme ètic i religiós i Schiller pragmatisme anomenat humanista, amb importants dosis d’irracionalitat i voluntarisme, tanmateix les dues darreres variants no foren sinó aplicació de…

En foren adeptes més destacats ORodríguez, BPEnfantin i Saint-Amand Bazard El saintsimonisme s’estengué sobretot a França, i en menor grau en alguns països europeus Pel fet que defensa la classe “més nombrosa i més pobra”, la dels industrials patrons i obrers, hom el veu sovint com un cert precursor del marxisme, bé que en realitat els seus membres foren un grup d’idealistes que portaren la utopia socialista als seus límits, forçant les idees de llur mestre llur socialisme, així anomenat utòpic, pretenia d’ésser no sols un substitutiu de l’Església, com en Saint-Simon, sinó àdhuc una religió…

Estudià al Trinity College de Dublín, d’on més tard fou professor 1707-24, fins que el 1724 se n'anà a les Bermudes amb el projecte d’instituir una escola missionera Fracassat en el seu intent, tornà a Europa i fou nomenat bisbe de Cloyne 1734 Les tesis capitals del seu pensament foren formulades i desenvolupades els anys de jovenesa Essay towards a New Theory of Vision , la primera part dels Principles of Human Knowledge i Three Dialogues between Hylas and Philonus aparegueren entre el 1709 i el 1713 La seva filosofia, de trets aparentment contradictoris, s’estructura entorn d’una anàlisi…

‘Execució i pla dels fins de Jesús’, 1784-85, plenament situada en la línia naturalista pel que fa al judici sobre la persona de Crist

En el Llibre de contemplació 1272 Llull adoptà tres menes de figures els arbres, les lletres i les figures geomètriques La primera condueix a l' Arbre de Ciència 1295 Les altres dues, posades al servei del desenvolupament de l' art general , porten a l' alfabet , a la taula i a les diverses figures de l’art El nombre d’aquestes darreres experimenta una interessant evolució A l' Art abreujada d’atrobar veritat 1272 les figures són set, cinc de principals en forma de cercle i dues d’auxiliars L' Art demostrativa 1276 reprèn, doblant-les, les figures de l' Ars magna primitiva, i…

La seva evolució intellectual, marcada successivament per l’influx de Plató, Descartes i Kant, descriu una mena d’arc que va del pol objectiu al pol subjectiu de la consciència La seva primera obra, Logische Untersuchungen ‘Investigacions lògiques’, 1900-01, es caracteritza pel descobriment i la descripció del contingut ideal del coneixement les “essències” de les coses A Ideen zu einer reinen Phänomenologie und phänomenologische Philosophie ‘Idees relatives a una fenomenologia pura i a una filosofia fenomenològica’, 1913, Formale und transzendentale Logik ‘Lògica formal i transcendental’,…

Vida i obra Estudià de gran la filosofia lulliana en fou el fruit el tractat Ianua artis magistri Raymundi Lullii, que enllestí a Barcelona el 1473 fou publicat el 1482 El 1481 fou cridat a Palma per regir la càtedra de filosofia lulliana, fundada per Agnès de Pacs i autoritzada pel rei el 1483 Acusat d’heterodòxia per l’inquisidor de Mallorca Guillem Caselles el mateix any 1483, hagué d’anar sovint a Roma 1484, on obtingué l’aprovació de l’obra, que fou reeditada vuit vegades fins el 1516 De retorn a Mallorca i a causa dels disturbis de Palma, es refugià amb els seus deixebles, anomenats…

El concepte de bellesa té, des d’un punt de vista filosòfic, un origen bipolar emanació o manifestació de la transcendència, d’una banda, o resultat de la praxi, de l’altra, però que coincideix en l’objecte produït Tanmateix, com a transcendent, el concepte de bellesa és aplicat també als objectes naturals i a les accions morals, en aquestes darreres especialment per analogia La noció de transcendència arrenca, en les filosofies occidentals, de l’obra de Plató, que considerava la bellesa com quelcom unívoc amb l’ésser, amb la veritat i amb la bondat els escolàstics ho expressaren…