Resultats de la cerca

Estudià dret canònic a Bolonya 1477-78 i filosofia aristotèlica a Pàdua 1480-82, on el jueu Elia del Medigo l’inicià en la mística d’Averrois Conegué els ambients humanistes i científics de Màntua, Ferrara, Pavia, París i Florència, on fou protegit per Lorenzo el Magnífic, el qual, a insinuació seva, hi cridà Girolamo Savonarola A Florència entrà en contacte amb el grup platònic de Marsilio Ficino i inicià un fecund epistolari amb l’humanista venecià Ermolao Barbaro Després d’una ressonant aventura amorosa a Arezzo, el 1486, féu estampar a Roma al final d’aquell mateix any, precedides de l'…

Ordenat de sacerdot el 1807, fou diputat al parlament del Piemont 1848 i president honorari 1859 de la facultat filosoficoliterària de Parma El seu pensament filosòfic presenta tres etapes una de sensista, representada sobretot per Della filosofia dell’affetto 1829-34, una altra, en la qual tendeix a l’escepticisme i al subjectivisme Filosofia della mente 1836 i Il nuovo saggio sull’origine delle idee dell’abate Rosmini esaminato 1837, i una última fase, clarament kantiana, bé que sempre amb tendència a destacar-ne els elements objectivistes i realistes Della critica della Ragion pura di Kant…

Professor universitari de filosofia del dret i filosofia política de les universitats de Pàdua 1940-48 i Torí 1948-84 Fou director, juntament amb Abbagnano, de la “Rivista di Filosofia” Estudià la filosofia del dret des de la perspectiva de la filosofia analítica, i, posteriorment, en la línia d’un neopositivisme jurídic També escriví assaigs força influents de teoria política, en els quals, tot allunyant-se del marxisme, defensà des d’uns pressupòsits liberals tesis properes a la socialdemocràcia De la seva obra hom pot esmentar La filosofia del decadentismo 1944, Politica e cultura 1955,…

Defensà el que ell mateix anomenà un racionalisme crític, el qual, a partir d’una anàlisi fenomenològica de l’acte del coneixement, vol arribar a una ontologia crítica, que eviti tant el relativisme com el dogmatisme Els últims anys de la seva vida s’inclinà cap al marxisme Escriví, entre d’altres obres, Principî di una teoria della ragione 1926, La ricerca della realtà 1959 i Studi sulla filosofia del Novecento

Format a la Universitat Catòlica del Sagrat Cor de Milà, amplià estudis a Marburg i Munic Fou un destacat estudiós de la filosofia antiga, sobretot de Plató, Aristòtil, Plotí i sant Agustí Defensà i cultivà els estudis platònics de l’escola de Tübingen fundada per Hans Krämer i Konrad Gaiser, en el seu vessant d’avaluació i revaloració de la importància de les doctrines no escrites ágrapha dógmata de Plató per tal d’arribar a una interpretació general de la seva filosofia Entre les seves obres cal esmentar Il concetto di filosofia prima e l’unità della Metafisica di Aristotele 1961, Per una…

Fundà “La Critica” 1903 i “Quaderni della Critica” 1945 Membre corresponent de l’Institut d’Estudis Catalans 1916 Caigut el feixisme, fou president del partit liberal, ministre, diputat i senador El 1947 fundà a Nàpols un institut d’estudis històrics La primera sistematització del corpus del pensament crocià, la Filosofia dello Spirito fou l' Estetica come scienza dell’espressione e linguistica generale 1902, on identifica l’esperit amb la realitat sencera i distingeix quatre formes d’activitat espiritual la teorètica i la pràctica, geminades en formes individuals, donen la fantàstica i l'…

Professor a la Universitat de Pàdua, collaborador de La Reppublica i Frankfurter Allgemeine Zeitung i expert en filosofia alemanya, fou autor d’obres com Heidegger e Aristotele 1984, Il nichilismo 1996 i Storia della filosofia dall’antichità a oggi 2007

Professor a Roma d’història de la filosofia i de filosofia moral, defensà un humanisme criticonaturalista A part d’estudis sobre diferents pensadors Feuerbach, Kierkegaard, Kant, Marx és autor d' Il concetto della libertà 1947 i La posizione dell’uomo nell’universo 1963, entre moltes altres obres

La doctrina d’aquesta mútua correspondència discernible ja en els Upaniṣad , on hom identifica Brahman , el cosmos, i Atman , el jo humà és pròpia de corrents filosòfics ocultistes i màgics, i es repeteix en diversos autors renaixentistes Paracels, Campanella, Giordano Bruno, Pico della Mirandola, Leonardo da Vinci, etc

Sacerdot 1821, el 1828 fundà l’Istituto della Carità rosminià i el 1848 fou representant del Piemont davant Pius IX Durament criticat en cercles catòlics —sobretot jesuítics i austríacs— tant pel caràcter filosòficament innovador de les seves doctrines com per la seva posició avançada en política, Rosmini veié incloses a l’Índex el 1849 les seves obres Delle cinque piaghe della Santa Chiesa i La costituzione secondo la giustizia soziale , de l’any anterior, bé que una comissió nomenada el 1857 per Pius IX decidí el 1854 a favor de l’ortodòxia doctrinal del filòsof A la mort d’aquest,…