Resultats de la cerca

En l’escolàstica hom solia distingir entre l' infinit categoremàtic o actual com és el cas de Déu i l' infinit sincategoremàtic , o potencial, el qual pot ésser-ho per addició o sostracció el nombre, per successió el temps o per divisió el continu

Féu estudis eclesiàstics, i ocupà les càtedres de filosofia natural i de moral de la Universitat d’Edimburg Molt relacionat amb intellectuals, com Hume, A Smith i W Robertson, és difícil de determinar les seves aportacions originals Influït per Montesquieu, escriví Essay on the History of Civil Society 1767, on desenvolupà la idea de divisió del treball, recollida després per A Smith i K Marx

Màxim representant de la teoria del sentit moral, l’aplicà principalment a l’ètica, en les obres Inquiry into the Original of Our Ideas of Beauty and Virtue 1725 i An Essay on the Nature and Conduct on the Passions and Affections 1728, que el situen com a precursor de l’utilitarisme L’obra pòstuma System of Moral Phylosophy 1755 conté els principals conceptes de teoria econòmica recollits per ASmith divisió del treball, valor, preu, etc, i també l’ideari del seu liberalisme polític

Deixeble del cínic Crates i del megàric Estilpó, després de molts anys d’estudi, vers el 300 aC, fundà a Atenes la stoà estoïcisme , escola que rebé el nom del pòrtic prop del qual Zenó acostumava a reunir-se amb els seus deixebles Només es conserven fragments de les seves obres Sembla atribuïble a ell la divisió de la filosofia en ètica, física i lògica i l’inici de l’estudi de la relació entre pensament i parla motiu pel qual els seus seguidors impulsaren l’estudi de la retòrica pel que fa a la física, substituí el dualisme platonicoaristotèlic per un monisme materialista Se suïcidà

Deixeble principal de Leibniz, exercí una gran influència en l’Aufklärung alemanya, en ordenar sistemàticament, d’una manera “escolàstica”, el pensament del seu mestre, que modificà, però, en certs punts La filosofia és l’ordenació racional de tots els conceptes fonamentals, tot basant-se en els principis de contradicció i de raó suficient El camp de la filosofia és, així, el de l’"ésser possible” o no contradictori, i el mètode essencial és el deductivoontològic la inducció només forneix coneixements probables És famosa la seva divisió de la filosofia en teòrica ontologia, seguida de…

S'interessà per l’epistemologia i intentà de superar els dualismes típics en aquest camp derivats de la divisió tradicional entre subjecte i objecte Elaborà per aquest motiu un sistema que anomenà “ciència fonamental”, resultant de la relació entre subjecte i objecte, que es concreta en cinc parells de conceptes bàsics matèria-consciència, singular-universal, simple-unitari, immutable-mutable, irreal-real Entre les seves obres principals cal esmentar Philosophie als Grundwissenschaft ‘Filosofia com a ciència fonamental’, 1910, Logik oder Philosophie als Wissenlehre ‘Lògica o filosofia com a…

Molt relacionat amb el problema de la divisió, ocupà l’interès del pensament grec i de l’escolàstica En aquesta perspectiva hom parla de distinció real si es tracta de la corresponent a coses realment distintes, o de simple distinció de raó , en el sentit d’una distinció purament mental La distinció real pot ésser física o metafísica , segons que es refereix a un nivell del real o a l’altre Hom distingeix entre distinció absoluta , quan les diverses realitats no són ni modes l’una de l’altra, i distinció modal , quan es tracta de l’existent entre una cosa i el seu mode un cos i la seva forma…

Dirigent trotskista als EUA 1933, arran d’una polèmica amb LTrotski el 1940 s’uní a l’esquerra no marxista representada per la revista Partisan Review El 1941 publicà The Managerial Revolution , on, a més d’exposar els fonaments de la tecnocràcia, esbossava una futura divisió geopolítica a escala mundial en part confirmada Ja convertit definitivament als postulats conservadors, amb The Machiavellians 1943, establí les bases d’una anàlisi política a partir de les aportacions de Maquiavel, GSorel, GMosca i altres El 1944, esdevingut assessor per a l’Oficina de Serveis Estratègics, oposà a les…

El terme alienació, d’origen jurídic, adquirí significació filosòfica amb Hegel, principalment en la Fenomenologia de l’esperit Hegel emprà aquest terme amb significats diferents, que en general poden reduir-se a la definició d’alienació com aquell estat en què una realitat es troba fora de si, això és, s’exterioritza o s’objectiva, afirmant-se com un altre Entaüsserung o com un altre estrany Entfremdung a la Fenomenologia de l’esperit , la natura és una objectivació de l’esperit i, en aquest sentit, és esperit alienat L’alienació és també un estat de la consciència previ a l’…

Hom pot considerar com a punt de partida d’aquesta disciplina —preferentment anomenada epistemologia , més que no pas gnoseologia— la Wissenschaftslehre ‘Teoria de la ciència’, 1837 de Bernhard Bolzano i la Philosophy of the Inductive Sciences, Founded upon their History 1840 de WWhewell, que és un intent de renovar el Novum Organum Scientiarum 1620 de F Bacon mitjançant un estudi historicocrític de les ciències, mètode que seguí AACournot a Essai sur les fondements de la connaissance humaine et sur les caractères de la critique philosophique 1851 i Traité de l’enchaînement des idées…