Resultats de la cerca

En el moment en què fou concebut, pretenia ser una ruptura amb les teories sobre l’home, la societat i la seva història tal com els seus creadors sostenien a Elf Thesen über Feuerbach ‘Onze tesis sobre Feuerbach’, aquestes es limitaven a contemplar i interpretar el món, però eren incapaces de transformar-lo perquè desconeixien el mecanisme del funcionament de les societats Tot i que aquesta premissa és interpretada d’una manera laxa per alguns marxistes cosa que inclouria l’acceptació d’altres corrents de pensament, en la versió més rigorista pressuposa que es tracta d’una teoria completa i…

Tot negant el paper determinant atribuït per l’idealisme als factors ideològics o polítics en el procés històric, el materialisme històric estableix que tota la història de la humanitat, a excepció dels seus estadis més primitius, ha estat una història de lluita de classes, i que aquestes classes són producte de les relacions de producció i intercanvi —és a dir, de la situació econòmica— de llurs èpoques i que, per tant, l’estructura econòmica de la societat és el fonament real a partir del qual s’expliquen la superestructura de les institucions jurídiques i…

Carles VII de Nàpols li havia concedit el marquesat de León 1735 Fou un dels fundadors de la Societat Econòmica Valenciana d’Amics del País

Fou conseller d’Akbar, emperador mogol de l’Índia, i collaborà en la reforma econòmica i administrativa d’aquest Escriví, a més, la seva biografia El Llibre d’Akbar, i traduí el Mahābhārata al persa Morí assassinat per ordre del fill d’Akbar, Selim

Partidari de l’empiriocriticisme d’Avenarius i defensor del marxisme en la teoria econòmica i social, la seva filosofia aspira no sols a comprendre el món, sinó sobretot a transformar-lo Entre les seves obres cal esmentar Das Wesen der menschlichen Kopfarbeit ‘La natura del treball intellectual humà’, 1986 i Streifzüge eines Sozialisten in das Gebiet der Erkenntnistheorie ‘Contribució d’un socialista en el camp de la teoria del coneixement’, 1977

D’origen molt humil, es graduà en filosofia, teologia i hebreu Obtingué una càtedra de filosofia suarista a la Universitat de València 1757-60 i una d’hebreu 1772-78 Fou beneficiat de la catedral de València i arxiver, soci i secretari de la Societat Econòmica d’Amics del País de València, de la qual publicà les actes dels anys 1786 i 1787 Publicà també dos sermons 1767, 1785

Comte de Peñaflorida Fou un dels fundadors de la societat cultural illustrada coneguda per Los Caballeritos de Azcoitia 1748, que donà lloc a la Sociedad Económica Bascongada de Amigos del País, de la qual fou director, i a un seminari de Bergara, centres, tots dos, de pensament illustrat Publicà Los aldeanos críticos 1758, en resposta a José Francisco de Isla, i un Ensayo de la Sociedad bascongada de amigos del país 1766

Estudià dret a la Universitat de Barcelona 1857, on es doctorà en dret civil i canònic 1865 Fou redactor del Diario de Barcelona  1863-69, en què publicà la notícia biogràfica i crítica de catorze personalitats catalanes, sota el títol genèric de “Galerías de escritores catalanes”, entre les quals hi havia les de Jaume Balmes i Urpià, Pau Piferrer i Fàbregas, Ramon Martí i d’Eixalà, Jaume Tió i Noè i Josep Sol i Padrís, i collaborà amb temes de filosofia i economia a la Revista de Cataluña  des d’on s’oposà a la centralització de la vida científica, La Defensa de la Sociedad  i…

Força influent en la vida intellectual i política anglesa a través del periodisme i, sobretot, de la History of British India 1817, dura crítica de l’acció britànica en aquella colònia, dels Elements of Political Economy 1821, basats en la concepció econòmica de D Ricardo, i de l’ Analysis of the Phenomena of the Human Mind 1829, intent, inspirat en Bentham, d’explicació exclusivament associacionista del psiquisme i de la vida moral Pare del gran filòsof positivista John Stuart Mill

Màxim representant de la teoria del sentit moral, l’aplicà principalment a l’ètica, en les obres Inquiry into the Original of Our Ideas of Beauty and Virtue 1725 i An Essay on the Nature and Conduct on the Passions and Affections 1728, que el situen com a precursor de l’utilitarisme L’obra pòstuma System of Moral Phylosophy 1755 conté els principals conceptes de teoria econòmica recollits per ASmith divisió del treball, valor, preu, etc, i també l’ideari del seu liberalisme polític