Resultats de la cerca

La doctrina de l’etern retorn té un precedent en el pensament hindú, i fou adoptada posteriorment pels grecs especialment per Heràclit i els pitagòrics Posteriorment fou formulada de manera explícita per Friedrich Nietzsche Procura elaborar una explicació sintètica del problema clàssic de l’ésser i l’esdevenir Amb el propòsit de pensar el problema de l’esdevenir des de l’esdevenir mateix, es postula un model mitjançant el qual s’explica el desenvolupament del món, l’ésser del qual esdevé, com un retornar A més d’ésser una doctrina fisicocosmològica, posseeix un correlat en l’…

Segueix l’escola cirenaica i centra, com ella, el fi humà suprem en el plaer que hom pot aconseguir a través de l'autarquia i l'ataràxia L’home savi ha de conrear tot allò que contribueix a augmentar la felicitat i suprimir tot el que s’hi oposa essencialment, la por dels déus i de la mort Per a això cal elaborar una teoria física, i, com que aquesta comporta un coneixement, una doctrina sobre aquest coneixement Així, el sistema epicuri comprèn la canònica , o doctrina del coneixement, la física , o doctrina de la natura, inspirada en el materialisme atomista, i l' ètica , o…

Fou professor de física a Leipzig 1834, però una llarga malaltia 1839 l’apartà de l’ensenyament i el portà a desenvolupar el seu pensament filosòfic, centrat especialment en qüestions psicològiques i religioses En filosofia intentà d’elaborar un sistema metafísic de base inductiva Influït per Schelling i per les filosofies orientals, escriví Nanna oder über das Seelenleben der Pflanzen ‘Nanna o sobre la vida psíquica de les plantes’, 1848 i Zend-Avesta oder über die Dinge des Himmels und des Jenseits ‘Zend Avesta o sobre les coses del cel i del més enllà’, 1851 Per la seva obra…

Doctor en filosofia i teologia i professor de dret canònic a Santiago Primer s’especialitzà en filologia Introducción al estudio de la lingüística europea , 1900 Problemas fundamentales de filología comparada , 1904-05, però posteriorment es dedicà a la filosofia Malgrat que fou una figura aïllada, la seva obra s’insereix en el moviment de renovació de l’escolàstica del final del segle XIX Amor Ruibal criticà la filosofia moderna pel seu desconcert i la seva incapacitat per a elaborar una ontologia, desconcert que podia superar l’escolàstica però per a això calia que aquesta s’…

Estudià a Cambridge, i professà a diversos llocs d’Anglaterra 1911-24 i, als EUA, a Harvard 1924-47 El seu primer camp de reflexió fou el dels fonaments de la matemàtica, on seguí les idees de Peano, Cantor i Frege collaborà amb Bertrand Arthur William Russell en la redacció dels Principia Mathematica 3 volums, 1910-13 Iniciador del neorealisme anglès, concebia tot fet event com un organisme complex de “prehensions”, mot amb què significava tant l’aspecte subjectiu com l’objectiu de l’aprehensió elaboració constitutiva de l’objecte de coneixement Entre els seus propòsits hi havia el de…

Estudià al seminari de Tortosa i al de Barcelona, on des del 1828 fou professor d’humanitats És autor de diccionaris castellans i llatins, gramàtiques Ortografía de la lengua castellana , 1849 Gramática latina , 1852, preceptives i altres obres que han romàs inèdites com  Observaciones acerca del estilo y diversos géneros y también sobre el lenguaje trópico y figurado , discurs d’ingrés a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, del 1837 L’Acadèmia afavorí la publicació de la seva obra més important, el Diccionari de la llengua catalana amb la correspondència castellana i llatina 1839, que…

Per a la dialèctica marxista, arrelada fonamentalment en la mateixa dialèctica de Hegel, el món —segons paraules d’Engels mateix— no pot ésser concebut com un conjunt d’objectes acabats, ans ho ha d’ésser com un conjunt de processos en què les coses —aparentment estables— i llur reflex mental en el cervell humà, els conceptes, resten sotmesos a un canvi ininterromput, a un procés constant d’esdevenir i de desaparèixer El materialisme dialèctic és, doncs, una concepció general del món —la base científica de la qual està en el materialisme històric i en les ciències naturals— i alhora comporta…

Té com a objecte l’home no solament en el seu ésser natural, sinó també en el seu ésser essencial Segons Max Scheler, l’antropologia filosòfica constitueix un pont que uneix les ciències positives amb la metafísica Parteix, en efecte, de les ciències positives humanes, com l’antropologia biològica, la psicologia, la lingüística, etc, per a elaborar i interpretar filosòficament els seus resultats i cercar l’essència o estructura fonamental de l’ésser humà, que expliqui totes les funcions i obres específiques de l’home el llenguatge, la consciència moral, les arts, els mites, la…

Alhora, es presenta generalment com a sistema jerarquitzat de judicis de valor sobre l’existència i el real amb vista a orientar l’actuació personal i collectiva La filosofia és sobretot un fet cultural, car reflecteix la conceptualització que de l’existència com un tot efectua una cultura o, més àmpliament, una civilització, i resta vinculada als condicionaments socials, econòmics, psicològics, etc, de la cultura que integra A causa del caràcter totalitzador de la cultura, cada filosofia particular —en virtut de la seva pretensió d’erigir-se en filosofia única— ha tendit a extrapolar les…

L’estètica discuteix la constitució peculiar dels objectes artístics i de totes les altres manifestacions de la sensibilitat i procura de bastir mètodes propis, sense recórrer a d’altres branques de la filosofia, l’objecte de les quals escapa als fenòmens on l' esteticitat és factor bàsic Tot i que el mot estètica no apareix en la terminologia filosòfica fins el 1750, introduït per Baumgarten, les qüestions d’estètica constitueixen per al pensament occidental un tema tan antic com les llegendes d’Homer i Hesíode Els filòsofs grecs, doncs, recolliren ja tota una tradició cultural…