Resultats de la cerca
Es mostren 878 resultats
Benedetto Croce

Benedetto Croce
© Fototeca.cat
Filosofia
Historiografia
Política
Filòsof, historiador i polític italià.
Fundà “La Critica” 1903 i “Quaderni della Critica” 1945 Membre corresponent de l’Institut d’Estudis Catalans 1916 Caigut el feixisme, fou president del partit liberal, ministre, diputat i senador El 1947 fundà a Nàpols un institut d’estudis històrics La primera sistematització del corpus del pensament crocià, la Filosofia dello Spirito fou l' Estetica come scienza dell’espressione e linguistica generale 1902, on identifica l’esperit amb la realitat sencera i distingeix quatre formes d’activitat espiritual la teorètica i la pràctica, geminades en formes individuals, donen la fantàstica i l'…
filosofia xinesa
Confuci i els seus deixebles, en una aquarel·la del començament del segle XX
© Fototeca.cat
Filosofia
Filosofia nascuda i desenvolupada en el món xinès.
Cal tenir present, en primer lloc, que aquesta filosofia és una empresa de pensament que es mou completament fora de l’òrbita de la filosofia entesa en la seva primera i habitual accepció, que és la filosofia occidental, d’arrel grega Així, no es comprova a la Xina una recepció d’idees ni mètodes filosòfics occidentals fins ben a la darreria del segle XIX Potser la diferència més essencial i visible entre ambdues filosofies és que la xinesa manca d’una lògica explícita i desenvolupada Considerant, a més, la falta d’interès per l’originalitat de la majoria dels pensadors xinesos, que sostenen…
Estanislau Duran i Reynals

Els germans Duran Reynals: d’esquerra a dreta, Manel, Raimon, Francesc i Estanislau
© Fototeca.cat
Filosofia
Història
Política
Història del dret
Advocat, orador i polític.
Fou conseller i tinent d’alcalde de Barcelona 1934-36 per Acció Catalana Intellectual rellevant, excellí en escrits i dictàmens forenses i en parlaments jurídics i cívics Incorporat al Collegi d’Advocats de Barcelona 1915-50, brillà amb executòria pròpia en una etapa important de la seva collectivitat Publicà, amb Elies Rogent i Massó, Bibliografia de les impressions lullianes 1927 Era fill de l’escriptor Manuel Duran i Duran i germà d’ Eudald , Raimon i Francesc Duran i Reynals
categoria
Filosofia
Cadascuna de les classes més generals a què poden ésser reduïts els termes, els conceptes o els ens.
La utilització tècnica de la paraula categoria és marcada sobretot per la doctrina d’Aristòtil i de Kant En Aristòtil, les categories són els diferents tipus de predicat que hom pot afirmar d’un subjecte i que corresponen als diferents modes d’ésser de les coses Són, per tant, tema de la lògica i alhora de la metafísica La llista de les categories és un intent de reduir les múltiples maneres de predicar o d’ésser a modes primitius i irreductibles, que són els gèneres suprems Només tenen un nivell de generalitat superior la noció d' ésser i els transcendentals transcendental, atributs…
sensació
Filosofia
Psicologia
Impressió causada en el subjecte mitjançant els sentits.
Com a moment primari del procés cognoscitiu, diferent del de la percepció, bé que sovint identificat amb ell, la sensació mai no es dóna en l’home independentment d’aquesta percepció i és alhora ordenat a la mateixa aprehensió intellectual coneixement 2 2 Objecte, en Kant, de l’anomenada estètica transcendental entès el terme estètica en el seu sentit etimològic d' aisthánomai , ‘sentir’, el fet que aquesta sigui una part de la Crítica de la raó pura i, a més, tingui en el temps com a forma pura de la intuïció un vincle inqüestionable amb l' analítica transcendental o exposició de les…
crítica
Filosofia
Disciplina que té per objecte discernir la natura, les condicions de possibilitat, els límits i els pressupòsits del coneixement humà.
El terme fou introduït en el llenguatge filosòfic per Kant Juntament amb aquesta denominació, d’ús preferent en els manuals neoscolàstics antigament hom en deia logica maior , hom utilitza indistintament els termes de gnoseologia , epistemologia, teoria del coneixement i, àdhuc, criteriologia La consideració del coneixement com a problema filosòfic central és relativament recent Locke, Leibniz, Berkeley, Hume, etc, bé que hom pot trobar reflexions epistemològiques disperses en filòsofs de l’antiguitat i de l’edat mitjana A partir del sistema kantià restaren assentats…
gnoseologia
Filosofia
Ciència que tracta de la possibilitat, els fonaments, la natura, el valor i els límits del coneixement.
Bé que el coneixement ha estat objecte d’estudi filosòfic ja des de temps antic, aquest estudi restava sempre subordinat al que hom anomena qüestions ontològiques El problema del coneixement esdevé central en la reflexió filosòfica a partir de la modernitat amb el plantejament de les qüestions del mètode, però només a partir de Kant assoleix la gnoseologia —coneguda també amb els noms de crítica, teoria del coneixement i epistemologia — l’estatut de veritable disciplina filosòfica La gnoseologia és difícilment separable de l’ontologia i àdhuc de la lògica, bé que cadascuna d’…
pirronisme
Filosofia
Doctrina de Pirró i els seus seguidors.
Sovint hom ha identificat, impròpiament, el pirronisme amb l’escepticisme antic prescindint de tendències escèptiques no pirròniques tan importants com les representades per l’Acadèmia mitjana i nova El pirronisme tingué un fort impuls durant els segles XVI, XVII i XVIII, i aquest pirronisme renaixentista i modern ha tingut molta influència damunt la filosofia moderna Influïts pel pirronisme han estat Montaigne, Gassendi, Pascal, Malebranche, entre altres, i hom considera eminentment pirrònic Hume
anticipació
Filosofia
Segons els estoics i els epicurs, imatge o pensament del general que hom dóna espontàniament a la percepció del particular.
Els estoics concebien les anticipacions com a esquemes racionals i necessaris, mentre que per als epicurs eren models derivats de percepcions anteriors que es conserven gràcies a la memòria Francis Bacon anomenà anticipacions de la natura les generalitzacions fetes sobre la base d’un petit nombre de fets i que hom considerava veritables aquestes anticipacions, bé que prematures i precipitades, permeten l’assentiment comú de tots els homes a unes determinades veritats o creences sentit comú Kant designa amb el nom d' anticipacions de la percepció el coneixement ‘…
bagua
Filosofia
Els vuit trigrames fonamentals del tractat clàssic xinès Yijing.
Cada trigrama és format per la superposició de tres línies, senceres o partides Una línia sencera representa el yang, principi actiu, masculí, lluminós Una línia trencada representa el yin, principi passiu, femení, fosc La presència d’aquests principis en el trigrama determina la realitat que simbolitzen, començant pel trigrama qian tres línies senceres, que només consta de yang i representa el cel, i acabant per kun tres línies trencades, que només conté yin i representa la terra La combinació dos a dos d’aquests trigrames dóna els 64 hexagrames estudiats pel Yijing Serviren de…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina