Resultats de la cerca
Es mostren 23 resultats
Sext Empíric
Filosofia
Filòsof escèptic i metge empíric, d’origen grec.
Els sis llibres πρὸς μαθηματικούς 'Contra els matemàtics' combaten els gramàtics, retòrics, geòmetres, aritmètics, astròlegs i músics, i en els cinc llibres πρὸς δογματικούς 'Contra els dogmàtics' atacà els filòsofs que acceptaven algunes doctrines com a justes, en contra de la doctrina escèptica de l’abstenció de judici Els tres llibres Πυρρωνείαι ὑποτυπώσεις 'Esbòs de l'escepticisme' constitueixen un compendi de la filosofia de Pirró Les altres tres obres presenten una crítica a diversos sistemes filosòfics Tot i la manca d’originalitat, Sext Empíric és una valuosa font d’…
forma
Filosofia
En la filosofia de Kant, principi a priori ordenador i sintètic del coneixement que possibilita l’establiment de relacions intel·ligibles entre les dades dels sentits (l’espai i el temps com a formes a priori de la sensibilitat) i la unificació.
Com més va més ajustada, dels conceptes sota les categories, o formes a priori de l’enteniment categoria L’ús d’aquestes formes no és empíric, sinó transcendental
transcendental
Filosofia
En Kant i a partir d’ell, dit d’allò que pertany a les condicions a priori del coneixement, o de l’acció (sobretot moral) de l’home.
S'oposa tant a empíric pel fet que no deriva de l’experiència com a transcendent pel fet que no ultrapassa l’experiència, bé que en sigui condició intrínseca
operacionisme
Filosofia
Doctrina, propera al neopositivisme i similar a l’instrumentalisme de Dewey, establerta independentment d’aquest darrer per P.W.Bridgman (The Logic of Modern Physics, 1928) i segons la qual el significat d’un concepte és determinat per un conjunt d’operacions i resta d’acord amb una llei semàntica que el relaciona amb un procés, objecte o esdeveniment concrets.
Així, a diferència de les proposicions formals matemàtiques, lògiques, etc, que manquen de referència operativa, les proposicions empíriques són operativament significatives significat empíric si hom pot comprovar-les mitjançant operacions realitzables
Oswald Külpe
Filosofia
Psicologia
Filòsof i psicòleg alemany.
Fundà l’escola de psicologia de Würzburg Epistemològicament, defensà el realisme crític psicològicament, el caràcter empíric de la seva ciència Escriví, entre altres obres, Einleitung in die Philosophie 1895 i Die Realisierung 1912-23
subjecte
Filosofia
Ens, tradicionalment concebut com a substància, conscient i principi d’acció (la qual li pot ésser i li és atribuïda), en el qual la realitat esdevé coneguda i, alhora, diferenciada —com a objecte— del propi cognoscent.
Contraposat, doncs, a l' objecte , el subjecte s’identifica eminentment bé que no exclusivament amb l’home i, al llarg de la història de la filosofia, és interpretat —com l’home mateix— diversament Així, hom troba des de l’anomenat subjecte empíric , a què hom refereix les sensacions i impressions cognoscitives, sense dir-ne res, tanmateix, sobre la seva natura, fins al kantià subjecte transcendental , en què són situades les dites condicions a priori de possibilitat de tot coneixement i que Kant identifica amb la raó humana en general, passant àdhuc per l’anomenat subjecte…
anticipació
Filosofia
Segons els estoics i els epicurs, imatge o pensament del general que hom dóna espontàniament a la percepció del particular.
Els estoics concebien les anticipacions com a esquemes racionals i necessaris, mentre que per als epicurs eren models derivats de percepcions anteriors que es conserven gràcies a la memòria Francis Bacon anomenà anticipacions de la natura les generalitzacions fetes sobre la base d’un petit nombre de fets i que hom considerava veritables aquestes anticipacions, bé que prematures i precipitades, permeten l’assentiment comú de tots els homes a unes determinades veritats o creences sentit comú Kant designa amb el nom d' anticipacions de la percepció el coneixement ‘mitjançant el qual puc conèixer…
Joan Baptista Berni i Català
Filosofia
Filòsof.
Es doctorà a la Universitat de València, de la qual fou també catedràtic 1731 Era sacerdot i notari de la inquisició Publicà tres llibres hagiogràfics, d’escassa importància, i el tractat Filosofía racional, natural, metafísica y moral 1736, en quatre volums, obra bàsica de la renovació filosòfica als Països Catalans al s XVIII Deixeble de Tomàs Tosca, s’oposà, com ell, a l’escolàstica decadent i rutinària, i propugnà un eclecticisme fonamentalment racionalista i empíric alhora Defensà una clara separació entre la teologia i la filosofia, tot reclamant per a aquesta la màxima…
Franz Brentano
Filosofia
Psicologia
Filòsof i psicòleg alemany.
Professor a Würzburg, Viena i Leipzig Gran coneixedor d’Aristòtil, volgué fonamentar la filosofia en una rigorosa elaboració dels conceptes El seu punt de partida és la psicologia com a estudi dels fenòmens psíquics, els quals es caracteritzen per la intencionalitat, o pel fet d’anar dirigits vers un objecte donat interiorment Afirmà l’existència de judicis evidents en ells mateixos i per això veritables, i, d’una forma anàloga, l’existència d’efectes justos o rectes en ells mateixos Amb això fonamentà una teoria objectiva dels valors i una metafísica Ha tingut influència, entre d’altres, en…
teoria crítica
Filosofia
Conjunt de doctrines desenvolupades pels integrants de l’Escola de Frankfurt, de la qual constitueix el principal cos teòric.
Hom pot destacar, com a tret bàsic i comú a les diverses formulacions, la remissió a la crítica política i social de Marx Aquests teòrics pretenen d’oposar-se radicalment al que anomenen “teoria tradicional”, que impregna el pensament modern occidental tant en el seu vessant empíric i científic com en l’idealista Per contrast amb aquests dos models, caracteritzats pel fet de procedir linealment a partir d’unes premisses postulades arbitràriament o fruit de l’observació, la teoria crítica parteix de la consideració del condicionament social de qualsevol pensament o acció humans…