Resultats de la cerca
Es mostren 24 resultats
axiologia
Filosofia
Terme emprat en la filosofia moderna per a designar la teoria dels valors
.
El terme fou emprat al començament del s XX per Paul Lapie Logique de la volonté , 1902 i per Eduard von Hartmann Grundriss der Axiologie , 1908 Wilbur M Urban i Nicolai Hartmann, entre d’altres, prefereixen el terme axiologia a l’expressió teoria dels valors , perquè manifesta més clarament la necessitat d’una investigació metafísica sobre la natura del valor, com a introducció a un estudi ètic, epistemològic i psicològic
agnosticisme
Filosofia
Actitud intel·lectual de qui no pretén saber més enllà del que la ciència permet en cada moment, no accepta més veritat que aquella que ha estat substanciada pel mètode científic i, per tant, rebutja la noció d’absolut i qualsevol metafísica, creença o dogma bastit sobre aquesta noció.
El terme fou emprat per primera vegada, al s XIX, per ThHuxley
intel·lectualisme
Filosofia
Doctrina que, en l’ordre especulatiu o en el pràctic, assigna un paper preponderant o exclusiu a la intel·ligència.
Aquest terme, que en filosofia sol ésser substituït pel de racionalisme, és emprat, sobretot en psicologia i en ètica, en contraposició al voluntarisme i al pragmatisme
autoritat
Filosofia
Prestigi o ascendent d’una persona, escola o obra en tant que determina l’assentiment a una veritat, independentment de l’evidència que hom en tingui per la proposició enunciada.
En lògica, l' argument d’autoritat procedeix del testimoniatge i del prestigi d’altri Bé que considerat l’argument més feble, fou emprat correntment en l’escolàstica
ubiqüitat
Filosofia
Cristianisme
Qualitat de l’ésser que està present, tot ell, simultàniament, a tot arreu.
Predicat originàriament de Déu, com a ésser infinit i omnipresent, el concepte d’ubiqüitat fou emprat també pels ubiqüitaris ubiqüisme amb relació a la presència del Crist en la forma eucarística
Dasein
Filosofia
Terme comú en la filosofia de l’existència, de significació, però, molt diversa.
Per a Heidegger designa l’ésser humà, l’únic ésser al qual pertany el propi ésser com a consciència, llibertat i tasca per a Jaspers, contràriament, expressa la condició de donat de l’ésser El mot havia estat emprat ja per Hegel
pàtria
Filosofia
Política
Dret
Concepte de nació o unitat espiritual amb la qual se senten identificats els qui han nascut en una col·lectivitat determinada o en formen part.
El terme és confós sovint amb el d’estat nació i, utilitzat amb finalitats demagògiques, pot menar a l’exacerbació d’un sentiment de superioritat sobre altres comunitats o pobles Emprat originalment com a sinònim de nació per diversos teòrics, actualment és desacreditat políticament per les seves connotacions bèlliques, totalitàries i racistes
pleroma
Filosofia
Cristianisme
Terme de la filosofia hel·lenística (‘plenitud’) que designa l’univers de les coses reals i espirituals, enfront del món de la irrealitat material.
Emprat per sant Pau per significar la plenitud de l’ésser diví i de l’ésser creat en el Crist gloriós, fou recollit pels gnòstics valentinians del s II, amb el significat de la totalitat de les virtualitats Eons de la segona divinitat, l’Unigènit, en ordre a la manifestació de Déu
demiürg
Filosofia
En el pensament grec, l’ordenador del món, que actuava sobre la matèria primigènia, informe caos i eterna.
Plató en fonamentà l’existència partint de l’harmonia del cosmos i de les seves lleis immutables Entre els gnòstics hom en feia una emanació de l’ésser diví, independent d’ell, o bé un geni malèfic afrontat a l’ésser suprem Darrerament, el terme ha estat emprat en el sentit d’una suprema intelligència
distopia
Literatura
Filosofia
Lloc o estat imaginari on tot és oposat a una situació ideal com la que planteja una utopia.
També és anomenada cacotopia del grec κακός, ‘dolent’ o antiutopia Les distopies són concebudes habitualment com a comunitats humanes que, en el seu conjunt o en determinats aspectes essencials, presenten uns trets censurables o negatius per part de qui les formula, generalment en sintonia amb la societat real de la qual forma part Sembla que el terme fou emprat que per primer cop en un debat parlamentari pel filòsof John Stuart Mill 1868, però la formulació elaborada de distopies correspon a la literatura, especialment en els gèneres de la ciència-ficció i de la novella…