Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
propietat
Filosofia
En la lògica i ontologia tradicionals (aristotelisme, neoplatonisme i escolàstica), qualitat que hom no pot identificar com a simplement essencial ni com a simplement accidental, però que pot ésser afirmada com a pròpia de diversos subjectes i predicada necessàriament d’ells.
Amb relació a l’essència, la propietat propietas o proprium es diferencia del gènere i l’espècie respecte a l’accident, és inseparable, com aquest, del subjecte que la posseeix, alhora que, a diferència de l’accidental, només és present en una espècie determinada de subjectes
contra natura
Filosofia
Contra el que hom considera com a exigit per la natura humana.
Aquesta expressió ha estat emprada sobretot en qüestions relatives al sexe, a la reproducció de l’espècie i a la conservació de la pròpia vida i la pròpia integritat
supòsit
Filosofia
En l’escolàstica, substància perfectament subsistent per si mateixa i incomunicable.
Es diferencia de la natura pel fet que aquesta constitueix el supòsit en espècie, mentre que el supòsit —com allò que té natura— constitueix més aviat l’individu concret
monisme
Filosofia
En oposició a dualisme, doctrina que només admet una espècie de substàncies.
En aquest sentit ampli, són monistes tant els materialistes com els espiritualistes
individu
Filosofia
Sociologia
Cadascun dels éssers organitzats, siguin animals o vegetals, respecte a l’espècie a què pertanyen.
imatge
Filosofia
Psicologia
Representació interna (és a dir, en l’àmbit del cognoscent) d’un objecte extern.
Homònim d' espècie , tradicionalment hom n'ha distingit dos tipus la imatge sensible anomenada també impresa , que respon a la representació que els sentits es fan de l’objecte singular, i la imatge intelligible també anomenada expressa , que correspon a la comprensió intellectual d’aquest objecte, com a universal segons Aristòtil, el tomisme, etc, i com a singular, per exemple, segons Suárez En Kant, d’altra banda, la imatge és un terme mitjà entre l’aprehensió sensible i el concepte intellectual i comporta una síntesi de les dades sensibles que prepara la intellecció de l’…
Xenòfanes de Colofó
Filosofia
Rapsode i filòsof grec.
S'exilià de primer a Sicília, i posteriorment a Elea Tingut per fundador de l' escola d'Elea , fou, segons Aristòtil, el primer a definir la unitat de l’ésser L’únic d’entre els primers pensadors jonis que no era d’origen noble, es guanyava la vida recitant Homer i poemes propis, entre els quals probablement un Sobre la natura Rebutjà la concepció antropomòrfica de la divinitat, tot sostenint que si els animals poguessin imaginar la divinitat i representar-la ho farien sota la forma de la pròpia espècie La seva filosofia és considerada un panteisme idealista, desenvolupat…
arbre de Porfiri
Arbre de Porfiri
© fototeca.cat
Filosofia
Diagrama destinat a il·lustrar la subordinació lògica dels conceptes, des de la substància considerada com a gènere suprem fins a l’individu, a través d’una sèrie d’intermediaris (per exemple, cos, animat, animal, home), cada un dels quals és a la vegada un gènere respecte a les espècie s inferiors i una espècie respecte als gèneres superiors, llevat de l’última espècie o espècie especialíssima (en l’exemple donat, home), que només té a sota d’ella els individus.
El nom prové de l' Isagoge de Porfiri
natura humana
Filosofia
Conjunt de característiques considerades com a permanents i comunes a tot ésser humà, independentment de tota diferència històrica, ètnica o social i àdhuc prescindint del fet que puguin ésser, o no, de fet desenvolupades totes elles i íntegrament.
Propi d’una visió estàtica i objectivista de la realitat, el concepte d’una natura humana fixa i donada d’una sola vegada i per sempre més ha estat sovint, sobretot actualment, posat en qüestió, pel fet que hom considera l’home precisament com l’únic ésser la natura del qual és inseparable de l’entorn sociohistòric i del desenvolupament i l’evolució de l’espècie i àdhuc del sentit que lliurement vulgui donar a la seva existència Prescindint de definicions genèriques, com “animal racional” o “animal social”, la delimitació d’un concepte de natura humana ha estat al llarg del temps…
neopragmatisme
Filosofia
Moviment filosòfic contemporani que manté els pressupòsits bàsics del pragmatisme americà de J.Dewey i W.James.
Pel neopragmatisme, la visió més àmplia possible no coincideix mai amb una mirada panoràmica, neutral, objectiva, absoluta Es tracta d’anar més enllà de l’oposició universalisme-relativisme L’activitat filosòfica s’ha d’entendre com una espècie de descripció i de narració entre les altres, més o menys diferent de les altres, però no superior S'ha acusat el neopragmatisme d’ésser relativista, ja que rebutja la racionalitat i la universalitat de la modernitat Convé inspirar-se en els filòsofs que han contribuït a la desconstrucció dels privilegis de la paraula filosòfica o a la…