Resultats de la cerca

Professor a l’escola normal de Rouen i des del 1909 fins al 1913 al Licée Henri IV de París Defensà un humanisme individualista basat en els valors de la cultura clàssica Les seves idees influïren notablement sobre l’escola normal, que reorientà la seva pedagogia vers la formació d’un pensament lliure i moral més que no pas cap a l’acumulació de coneixements Desenvolupà una important tasca política, sobretot de caire pacifista s’oposà a la guerra perquè produïa la paralització de les responsabilitats morals Com a pensador fou famós pels seus Propos , uns 5 000 articles publicats des del 1908…

Professor a Petrograd, d’on s’exilià el 1922, a Praga, Bratislava i Nova York En lògica propugnà una teoria del judici a partir del contingut dels conceptes En metafísica exposà un idealisme d’orientació plotiniana Escriví, entre altres obres, Fonaments de l’intuïcionisme 1906 i Manual de lògica 1921

Comentador i intèrpret original d’altres pensadors Nietzsche et la philosophie , 1962 La philosophie critique de Kant , 1963 Marcel Proust et les signes , 1964 Le bergsonisme , 1966 Spinoza et le problème de l’expression , 1969, la seva aportació comporta una crítica de la mateixa raó edipopsicoanalítica Différence et répétition i Logique du sens 1969 i L’anti-Oedipe 1972 i Rhizome 1976, obres en collaboració amb Félix Guattari, la primera de les quals constitueix la primera part de Capitalisme et schizophrénie La segona fou…

Professor a Lilla 1913, Estrasburg 1919, París 1920, Harvard 1926 i Toronto 1929 Tomista i gran coneixedor de la filosofia medieval, publicà obres sobre Abelard, Agustí, Bernat de Claravall, Bonaventura, Dant i Duns Escot, i estudià les influències de l’escolàstica en la filosofia moderna, especialment en la cartesiana Entre les seves obres cal destacar La philosophie au moyen-âge 1922, L’être et l’essence 1948, Le philosophe et la théologie 1960, Linguistique et philosophie Essai sur les constantes philosophiques du langage 1969 i D’Aristote à Darwin…

Professor a Estrasburg, la Sorbona i Nanterre, ajuntà la descripció fenomenològica amb l’anàlisi reflexiva El seu pensament se centrà principalment en la qüestió de la voluntat i en el problema del mal, bo i mantenint una actitud essencialment afirmativa enfront del negativisme d’altres pensadors existencialistes Collaborador habitual de la revista Esprit , és autor de Karl Jaspers et la philosophie de l’existence , en collaboració amb M Dufrenne 1947, Le volontaire et l’involontaire 1950, Finitude et culpabilité 1960, De l’interprétation Essai sur Freud 1965, La métaphore vive 1975 i Temps…

La seva aportació fonamental ha estat en el camp de la filosofia de la religió, que estructura mitjançant un mètode de descripció fenomenològica i d’anàlisi crítica Philosophie de la religion , 1957 Phénoménologie et religion, 1958 Philosophie et religion , 1965 Imagination et religion, 2006

Professor a la Sorbona 1904, defensà una concepció de la realitat basada en la idea de l’assimilació i radicalment oposada a l’evolucionisme de Spencer Escriví Vocabulaire technique et critique de la philosophie 1902-23, Les théories de l’induction et de l’experimentation 1929, Les illusions évolucionnistes 1921 i La raison et les normes 1948

Pensador autodidàctic, rebé influències dels corrents ideològics de la fi del s XVIII Rebutjà l’estructura irracional del món industrial i mercantil i propugnà un socialisme al qual hom arribaria mitjançant comunitats on la propietat fos compartida falansteri Escriví Théorie des quatre mouvements et des destinées générales 1808, Traité d’association domestique et agricole 1822, reimprès com a Théorie de l’unité universelle 1841, on es barregen consideracions estrambòtiques amb agudes observacions sobre les conseqüències del liberalisme i les virtuts de l’associació…

Reconegut especialista en Descartes, és expert en metafísica, ètica i estètica Ha desenvolupat una fenomenologia del desig i una ontologia del temps En 1988-89 dirigí el Centre d’Estudis Cartesians i actualment és professor emèrit de la Universitat París IV-Sorbonne, en la qual impartí història de la filosofia moderna i metafísica Entre les seves obres, algunes d’elles traduïdes al català, cal esmentar Le Désir et le temps 1971, Six études sur la volonté et la liberté chez Descartes 1988, Ambigüités de la liberté 2001, L’Homme disloqué 2001, Le livre de Judas 2006,…

Fill de jueus polonesos establerts a Suïssa durant la Primera Guerra Mundial, estudià medicina i exercí la psiquiatria a Ginebra 1949-53 i a Prilly Vaud 1957-58 El 1960 es doctorà amb una tesi sobre la malenconia Parallelament cursà estudis de lletres, i exercí posteriorment com a professor de literatura i història de la filosofia en universitats diverses Johns Hopkins de Baltimore, 1853-56 Universitat de Ginebra, 1958-85, entre d’altres i es doctorà el 1957 amb la tesi sobre Jean-Jacques Rousseau La transparence et l’obstacle La seva obra literària i filosòfica és molt influïda per la seva…