Resultats de la cerca

Tenia un fill i una filla casats en terres catalanes El seu comentari a Ester és datat a Mallorca, on residí sis mesos, i el seu testament moral, dedicat al seu fill, és datat a València, abans d’emprendre un viatge Escriví una trentena de llibres, entre els quals hi ha comentaris bíblics, un diccionari hebreu, un comentari al Moré Nebukim de Maimònides i un recull de sentències moralitzants

Jesuïta, ensenyà a Girona, Calataiud, Bilbao i Barcelona, i es relacionà amb el cercle cerverí de Josep Finestres A l’expulsió dels jesuïtes, s’establí a Itàlia, on publicà Cosmografia fisico-storica e stato presente del mondo Ferrara, 1785 i el primer volum d’una Bibliotheca mathematica Ferrara, 1789, de la qual ja en tenia escrits cinc més També deixà manuscrit un Proyecto de historia natural y civil de Cataluña 1791

Entrà a la Companyia de Jesús el 1732 Ensenyà filosofia al collegi de Saragossa i a la Universitat de Cervera, i teologia a Girona El seu pensament entra de ple en l’escola eclesiàstica europea del seu temps tan característica de la illustració cristiana, tendent a renovellar l’antiga filosofia amb la ciència moderna Ensenyà matemàtiques al Collegi de Cordelles de Barcelona i al Colegio Imperial de Madrid, on fou també cosmògraf del Consejo de las Indias Amb l’expulsió dels jesuïtes 1767 passà a Itàlia Com a filòsof, en resten les Iesuiticae philosophiae theses Cervera 1753 com a…

Ingressà a la Companyia de Jesús el 1719 A la Universitat de Cervera formà part del cercle de Josep Finestres hom el pot considerar un representant típic de l’escolasticisme eclèctic del seu temps Fou professor de filosofia a Barcelona i de teologia a Girona Assolí fama com a predicador és autor d' El predicador evangélico 1740 Ferran VI li encarregà de recollir la informació sobre història civil i religiosa que trobés al bisbat de Girona Morí a l’exili, arran de l’expulsió dels jesuïtes del 1767 Escriví una biografia del bisbe de Vic Ramon de Marimon, publicada el 1763, un assaig dedicat al…

Advocat de la ciutat de València, jurat el 1378 i el 1386 i síndic de la ciutat davant del nou rei Joan I, a Barcelona, el 1387, fou nomenat vicecanceller per aquest, i com a tal assistí a la cort de Montsó del 1389, que aconseguí l’expulsió de la cort de la dama de la reina Violant, Carrossa de Vilaragut, per les seves relacions amoroses amb el rei Conseller de Martí I, aquest el nomenà, el 1402, assessor de la batllia de València Durant l’interregne, actuà al parlament valencià de Morella el 1412 fou delegat, amb Vidal de Vilanova, prop del parlament del Principat, reunit a Tortosa El 1415…

Vida i obra Utilitzà els pseudònims Quintus Moderatus Censorinus i Mateu Massanet El 1733 ingressà a la Companyia de Jesús, on professà el 1748, i ensenyà humanitats, retòrica, filosofia i teologia en diversos collegis de l’orde El 1742, i durant sis anys, ocupà la càtedra de filosofia suarista de la Universitat de Cervera i establí una profunda amistat amb l’humanista Josep Finestres Fou un dels primers que qüestionà l’escolasticisme a Catalunya i un dels impulsors de la reforma de la filosofia a Cervera Passà després al rectorat del Collegi de Barcelona, on collaborà amb el bisbe Asensi…

Biografia Fonts biogràfiques Els seus nombrosos viatges que el portaren a sojornar molts anys lluny de la seva terra dificultaren la formació d’un gruix documental sòlid sobre la seva trajectòria D’altra banda, tot i que la seva vida fou tan llarga, i tractà tanta gent, deixà pocs testimonis epistolars autèntics A falta d’aquests són utilíssimes les notes que, a partir del 1290, solia posar a l’acabament dels seus tractats, indicant el lloc i la data de llur composició Quan manquen aquestes dades, com passa amb obres de la categoria del Desconhort o del Blanquerna , solament a base de…

La filosofia catalana mostrà, des dels seus primers passos, una clara vocació europea, que l’ha duta, d’una banda, a experimentar una gran sensibilitat pels corrents ideològics universals, i, d’altra banda, a projectar-hi, en els moments més puixants, el fruit de la seva labor creadora És ben natural que ambdós aspectes s’hagin manifestat diversament, al llarg del temps, d’acord amb les vicissituds històriques Hi ha, però, uns trets constants que, malgrat les excepcions, caracteritzen el pensament filosòfic català i que consisteixen, més que en l’adopció d’unes determinades posicions…