Resultats de la cerca

Llull l’emprà en les dues primeres redaccions de la seva art, conjuntament amb la figura Y de la veritat En l' Art abreujada d’atrobar veritat ~1272 la figura no té numeració ni representació gràfica, per tal com no “forma cambres”, és a dir, no serveix per a plantejar i resoldre qüestions, sinó per a controlar l’ús de les cinc figures principals En l' Art demostrativa ~1276, en canvi, la figura és representada per un cercle vermell en el centre del qual hi ha la lletra Z Semblantment al que s’esdevé amb la figura Y, la figura Z no apareix en l' Ars ultima 1305-08

Forma moderada o larvada d’escepticisme —que, en afirmar la impossibilitat d’una certesa absoluta, nega també la possibilitat d’una falsedat absoluta—, el probabilisme fou desenvolupat, en el si de l’Acadèmia mitjana i nova, per Arcesilau, Carnèades, Clitòmac i Filó de Làrissa, entre altres Modernament hom n'ha donat una nova variant, en relació amb la teoria i filosofia de la ciència, que insisteix en el caràcter exclusivament aproximat de tot coneixement GBachelard hom en diu també plausibilisme ÉMeyerson

Deixeble de Plató, l’acompanyà en el seu tercer viatge a Sicília 339 aC Succeí Espeusip en la direcció de l’Acadèmia Hom li atribueix diverses classificacions del saber en lògica, física i ètica, dels seus graus saber com a tal, opinió i percepció i dels graus de veritat veritat completa, veritat incompleta i mescla de veritat i falsedat i de realitat intelligible, perceptible pels sentits i mixta Autor, sembla, de nombrosos llibres sobre qüestions matemàtiques i astrònomiques, de tendència platonicopitagòrica, només n'han estat transmesos alguns fragments

Successor d’Arcesilau en la direcció de l’Acadèmia, fou un dels principals representants de l’escepticisme moderat i l’iniciador de l’etapa de l’Acadèmia Nova En una missió a Roma, féu dos famosos discursos amb arguments contraposats sobre la mateixa qüestió, que tingueren un fort impacte en els romans i suscitaren llur interès per la filosofia Adversari de tot dogmatisme, afirmà que hom no pot distingir d’una manera absoluta entre la veritat i la falsedat, i establí un criteri sobre els graus de probabilitat

A partir de les matemàtiques, Russell vol oferir un llenguatge perfecte i ideal, basat en la lògica formal, el qual reflecteix en les seves estructures la mateixa estructura del món real Dos principis regeixen l’anàlisi russelliana primer, la reducció de les proposicions complexes o moleculars a simples o atòmiques, les quals enuncien fets elementals i de les quals depèn la veritat o la falsedat d’aquelles segon, la reducció dels coneixements per descripció a objectes i fets primers que són els coneguts immediatament by acquaintance , i que en la metafísica de Russell i de…

Ramon Llull l’emprà en les dues primeres redaccions de la seva art com a auxiliar de les altres figures En l' Art abreujada d’atrobar veritat ~1272 la figura manca de numeració i de representació gràfica, per tal com no “forma cambres” com les altres, és a dir, no serveix per a plantejar i resoldre qüestions, sinó per a dirigir l’ús correcte de les cinc figures principals En l' Art demostrativa ~1276, en canvi, la figura té una representació gràfica, que consisteix en un cercle blau en el centre del qual apareix la lletra Y La figura Y fa parella amb la figura Z de la falsedat

Es contraposa a verificar

Ha estat considerat el millor orador d’Atenes i model universal d’oratòria Orfe des de set anys, a divuit hagué d’exigir judicialment dels tutors el patrimoni, ja malmès Estudià retòrica i lleis amb Iseu A vint-i-un anys obtingué el seu primer èxit, en el plet contra els tutors Des d’aleshores féu professió de logògraf Passà 357-352 aC dels discursos privats, escrits per a qui els hi pagava, als discursos públics, és a dir, polítics, i a l’acció oratòria personal La seva eloqüència sembla inspirada en un sentiment ardorós i profund de la grandesa d’Atenes, especialment determinat per la…

Orientat al sacerdoci, perdé la fe i abandonà els estudis eclesiàstics 1845 Installat a París, el 1848 fou agregat de filosofia i escriví L’avenir de la science , que no fou publicada fins el 1890 i on traçà les línies teòriques de tota la seva futura aportació intellectual Collaborà en la Revue de deux mondes , es doctorà amb una tesi sobre Averrois 1852 i fou catedràtic de llengües semítiques al Collège de France 1861-63 i des del 1870 Com a filòsof, ultra la seva tesi, publicà Essais de morale et de critique 1859 i Dialogues et fragments philosophiques 1876 Tanmateix la seva aportació…

Per a la dialèctica marxista, arrelada fonamentalment en la mateixa dialèctica de Hegel, el món —segons paraules d’Engels mateix— no pot ésser concebut com un conjunt d’objectes acabats, ans ho ha d’ésser com un conjunt de processos en què les coses —aparentment estables— i llur reflex mental en el cervell humà, els conceptes, resten sotmesos a un canvi ininterromput, a un procés constant d’esdevenir i de desaparèixer El materialisme dialèctic és, doncs, una concepció general del món —la base científica de la qual està en el materialisme històric i en les ciències naturals— i alhora comporta…