Resultats de la cerca

Tant els que s’apliquen a una esfera particular, com és ara els principis generals del dret, com els que ho fan d’una manera absoluta, com és el cas dels anomenats primers principis o principis racionals els principis d' identitat, de contradicció, de raó suficient, del terç exclòs, de causalitat, de finalitat, etc

D’origen bramànic, se li atribueix la fundació d’un temple de Śiva i d’un monestir a Śrineri Msore Els seus comentaris als Brahma-sūtra de Bādarāyaṇa , als principals Upaniṣad i al Bhagavad-Gītā en fan el més gran filòsof del Vedānta i de la filosofia advaita És autor també de l' Upadeśasāhasrī ‘Instrucció en mil versos’

Propugnen adés la irracionalitat del real —en el sentit que en fan quelcom d’inaccessible, totalment o parcialment, a la comprensió racional, o estrany a la raó, com és ara un impuls vital—, adés que l’objecte de la fe no és a l’abast de la raó, adés el refús d’un coneixement conceptual a favor d’una altra potència cognoscitiva, com, per exemple, el sentiment

Segons el nombre de substàncies establertes com a fonament del real hom parla, respectivament, de monisme, dualisme i pluralisme Enfront del substancialisme —que no solament arriba a l’escolàstica, sinó que domina àdhuc tot el pensament modern i part del contemporani— hi ha doctrines com la del fenomenisme o la del funcionalisme que cerquen de superar-lo, bé que sovint no fan sinó revestir-lo només d’una aparença diferent

Tots dos es convertiren del budisme hīnayāna al mahāyāna, però la interpretació que en fan és influïda pel pensament hindú Segons la tradició, fundà l’escola filosòfica idealista o yogāchāra i escriví diverses obres La doctrina d’Asaṅga, condensada en l’obra Sūtrālaṅkāra , nega la realitat del món i dels fenòmens externs, però accepta en un cert sentit la realitat subjectiva dels fenòmens de pensament i de consciència

Es distingí pels seus estudis sobre lògica i semiòtica, en els quals coincideix parcialment amb NChomsky en considerar que és possible de formular una teoria dels llenguatges naturals Elaborà també una semàntica d’algunes expressions de la lògica formal, com ara les que fan referència al concepte de necessitat Entre els seus estudis destaquen Contributions to the Axiomatic Foundations of Set Theory 1957, Logical Necessity, Physical Necessity, Ethics and Quantifiers 1960, Pragmatics 1968, i les recopilacions pòstumes dels seus articles en els volums Formal Philosophy 1974 i…

Homònim d' espècie , tradicionalment hom n'ha distingit dos tipus la imatge sensible anomenada també impresa , que respon a la representació que els sentits es fan de l’objecte singular, i la imatge intelligible també anomenada expressa , que correspon a la comprensió intellectual d’aquest objecte, com a universal segons Aristòtil, el tomisme, etc, i com a singular, per exemple, segons Suárez En Kant, d’altra banda, la imatge és un terme mitjà entre l’aprehensió sensible i el concepte intellectual i comporta una síntesi de les dades sensibles que prepara la intellecció de l’…

S'oposa a l' internalisme , que considera els mateixos avenços com un procés acumulatiu i lineal a partir d’estadis menys desenvolupats de la teoria científica, i que tendeix a contemplar la història de la ciència sota els seus aspectes més teòrics Ben al contrari, l’externalisme s’ocupa de les aplicacions més pràctiques de la ciència, i pels interessos i necessitats que les fan possibles Això no obstant, historiadors de la ciència defensen una d’aquestes posicions amb exclusió de l’altra a la pràctica es dóna una síntesi de totes dues, més o menys decantada cap a una d’elles…

Autor d’una concepció psicològica sensualista que exercí una gran influència sobre els “ideòlegs” Destut de Tracy, Cabanis Prolonga l’anàlisi gnoseològica de Locke i sosté que la “reflexió” no és, com aquest creia, una segona font de coneixements, sinó un efecte natural i espontani de les “sensacions”, que, combinant-se entre elles, fan sorgir des de l’exterior antiinnatisme i progressivament totes les idees i àdhuc les facultats Aquest sensualisme, que cal no confondre amb un materialisme, determina també la seva concepció de la vida social i econòmica, que es basa en la…

En un sentit general, hom anomena intelligència la facultat del coneixement sensació, memòria, raonament, en oposició a les facultats afectiva i motora però en un sentit més estricte, com a sinònim d’enteniment i intellecte i en oposició a la sensació i a la intuïció, es refereix al coneixement conceptual i racional, és a dir, a la capacitat d’adaptar reflexivament uns mitjans a uns fins En un sentit més popular, i en oposició a la invenció, indica facilitat de comprensió Basant-se en la perspectiva del processament de la informació que proposa el cognitivisme, l’èmfasi d’investigació de les…