Resultats de la cerca
Es mostren 22 resultats
mite
Filosofia
Religió
Dita, narració, etc, plàstiques, fabuloses i generalment contraposades a qualsevol tipus de formulació enraonada i demostrada, emprades sobretot per a expressar conviccions filosòfiques, cosmovisionals o religioses.
El mot del grec μῦϑος designa el resultat del fet de dir, enraonar o contar En el sentit de cosa dita, s’oposa a acció, activitat o treball, ja des dels poemes homèrics Com a resultat del fet d’enraonar fa referència a la paraula en diàleg i parlada, i s’oposa a la paraula escrita en literatura, la poesia té origen oral i la prosa el té en l’escriptura la poesia és, doncs, majoritàriament mitogràfica o mitopoètica, i la prosa comporta el naixement de la ciència i del rigor lògic, així com la literaturització dels recursos de mobilització de la llengua que eren propis de la poesia Cal posar al…
principi de continuïtat
Filosofia
Enunciat que afirma que qualsevol canvi en la realitat natural del món s’esdevé d’una manera gradual.
N'és la formulació tradicional el principi natura non facit saltus, que és fonamental en la filosofia de Leibniz
element
Filosofia
Nom donat pels antics a cadascuna de les substàncies simples o principals de què és compost l’univers físic.
Generalment hom en comptava quatre aigua, terra, aire i foc, corresponents a l’anomenada teoria dels quatre elements , la formulació més precisa de la qual correspon a Empèdocles sovint hi era afegit un cinquè element o quinta essència l’èter
causalitat
Filosofia
Influx de la causa en l’efecte i la relació que en resulta.
Hom empra generalment el mot fent referència a la causa eficient i en contraposició a finalitat La regularitat de la relació de causa a efecte troba la seva formulació en el principi de causalitat tot fenomen té una causa i en la llei de causalitat en les mateixes circumstàncies, les mateixes causes produeixen els mateixos efectes
Ugo Spirito
Filosofia
Filòsof italià.
Docent a les universitats de Pisa, Messina, Gènova i Roma, fou, en un principi, seguidor de GGentile Posteriorment, derivà cap a un pensament marcat pel que ell qualificà de “problematicisme”, que consisteix a definir com a àmbit genuí de la filosofia la formulació d’objeccions al saber ja establert Exposà aquesta concepció en nombroses obres, entre les quals Il problematicismo 1976, Dal mito alla scienza 1966 i Dall’attualismo al problematicismo 1976 S'ocupà també de temes jurídics i econòmics
Carl Gustav Hempel
Filosofia
Filòsof alemany.
El 1937 es traslladà als EUA, on ensenyà i fou un dels principals introductors del positivisme lògic El seu interès se centrà en problemes relacionats amb la filosofia de la ciència, com són la confirmació d’hipòtesis i la formulació de conceptes Propugnà també la condició de ciència per a la història Publicà la major part de la seva aportació filosòfica en revistes especialitzades o en volums collectiuss o en volums collectius Com a excepció, cal esmentar Aspects of Scientific Explanation 1965 i Philosophy of Natural Science 1973
finalitat
Filosofia
Influx de la causa final en l’ésser que es mou o actua amb vista a un fi i la relació que en resulta.
La regularitat d’aquesta relació té la seva expressió en el principi de finalitat , que, en l’escolàstica, té una doble formulació la primera, que correspon al que hom pot anomenar nivell ètic , estableix que qualsevol agent actua per un fi omne agens agit propter finem , i la segona, que podria ésser caracteritzada com a ontològica , nega que una tendència natural pugui ésser vana o no tenir sentit impossibile est desiderium naturale esse in vanum La validesa d’aquest principi no ha estat afirmada, tanmateix, amb la fermesa i la relativa universalitat amb què durant segles…
T
Filosofia
Figura lul·liana que es refereix als principis relatius.
Composta de diversos triangles inclosos en un cercle, introdueix en l’art lulliana, ja en la seva primera formulació, el ritme ternari, que després hi prevaldrà El nombre dels triangles varia en les successives estructuracions de l’art A l' Art abreujada d’atrobar veritat ~1272 i a l' Art demostrativa 1274 els triangles són cinc A l' Art inventiva 1289 i a la Taula general 1294 es redueixen a tres En aquesta forma simplificada la figura passa a l' Ars generalis ultima 1305-08 Els tres triangles amb llurs angles representen aleshores tres ternaris de principis relatius La figura T…
Alexandre Kojève
Filosofia
Filòsof francès d’origen rus.
Deixeble de Karl Jaspers, és una de les figures fonamentals del pensament contemporani sense haver realitzat cap obra on sostingués tesis pròpies Els seus cursos sobre La fenomenologia de l’esperit hegeliana, recollits a Introduction à la Lecture de Hegel 1947 retornaren Hegel a un primer pla d’actualitat Segons Kojève, la força del sistema d’Hegel es trobava en la seva circularitat, que esgota totes les possibilitats del pensament El seu sistema és, doncs, la consumació de la filosofia i, per això, assenyala la fi de la història Segons Kojève, aquesta fi de la història implica també la mort…
Anaximandre
Filosofia
Pensador grec, de l’escola naturalista de Milet.
Amic de Tales, participà en la vida pública de la ciutat i viatjà molt És autor d’un mapa del món conegut Hom li atribueix la construcció d’una esfera celeste, el descobriment de la inclinació eclíptica i la introducció, de Babilònia a Grècia, d’un gnòmon, amb el qual estudià el recorregut del Sol en l’eclíptica i fixà els solsticis i equinoccis Fou el primer grec que escriví un tractat sobre la natura Posà com a principi de tot, no pas un dels elements, sinó quelcom d’indeterminat o illimitat àpeiron , del qual sorgeixen els elements per separació dels “contraris” fred, calent, sec i humit…