Resultats de la cerca
Es mostren 41 resultats
pneuma
Filosofia
Religió
Entre els grecs, principi vital conscient de tot organisme (esperit).
L'estoïcisme el considerà panteísticament l’ànima del món, alhora material ígnia i eterna l’ànima humana, emanació del pneuma universal, participava de la seva llum, atenuada només per la matèria corporal Per als grecs de la koiné indicà la part més alta de l’ànima i per als primers escriptors cristians designava indistintament l’Esperit Sant i l’esperit humà d’aquí ve la tricotomia πνευμα, ψυκἠ i σϖμα ‘esperit’, ‘ànima’ i ‘cos’ que portà a la distinció gnòstica gnosticisme entre home pneumàtic, psíquic i hilètic pneumàtic
simple
Filosofia
Que no té ni pot tenir parts i, per tant, és indivisible.
Exemples d’entitat simple són la mònada, l’àtom dels atomistes grecs atomisme i, segons la tradició escolàstica i diverses de les concepcions filosoficoreligioses, l’ànima i Déu
Imhotep

Estàtua sedent d’Imhotep (Museu del Louvre, París)
Arquitectura
Filosofia
Metge, filòsof i arquitecte egipci, l’existència del qual és documentada entre el 2778 i el 2600 aC.
Visqué durant el regnat del faraó Djoser I ~2680 aC i bastí la piràmide esglaonada de Sakkara Deïficat i venerat, després, pels egipcis com a déu de la medicina, els grecs l’identificaren amb Asclepi
Teodor Gaza
Filosofia
Literatura
Humanista grec.
Després de participar al concili de Florència, ensenyà grec a Ferrara i filosofia a Roma estigué a la cort de Nàpols i obtingué, per mitjà de Bessarió, la comenda de l’abadia de Sant Giovanni a Piro És autor de la primera gramàtica grega a Occident Traduí al llatí obres d’Aristòtil, així com d’altres autors grecs
Isaac Casaubon
Filosofia
Cristianisme
Humanista protestant suís.
Fill d’un pastor, ensenyà grec a Ginebra 1582, Montpeller 1595 i Lió 1598 Enric IV el cridà a París 1599 com a bibliotecari reial El 1610 s’establí a Anglaterra, on fou protegit per Jaume I, que l’utilitzà com a pamfletari religiós, especialment contra els jesuïtes Edità autors grecs i llatins Té un gran interès la seva correspondència
Jean-Pierre Vernant
Filosofia
Historiador i antropòleg francès.
Especialista en la Grècia clàssica, desenvolupà —influït per Claude Lévi-Strauss— diversos estudis sobre la mitologia grega des d’un punt de vista estructuralista Entre altres qüestions, analitzà la relació entre el pensament mític, el pensament racional i la democràcia El 1984 obtingué el títol de professor honorari del Collège de France Entre les seves obres cal esmentar Les origines de la pensée grecque 1962, Mythe et pensée chez les Grecs 1965 i L’individu, la mort, l’amour 1989
etern retorn
Filosofia
Doctrina filosòfica que explica la història del món i el desenvolupament personal com un procés cíclic que es repeteix.
La doctrina de l’etern retorn té un precedent en el pensament hindú, i fou adoptada posteriorment pels grecs especialment per Heràclit i els pitagòrics Posteriorment fou formulada de manera explícita per Friedrich Nietzsche Procura elaborar una explicació sintètica del problema clàssic de l’ésser i l’esdevenir Amb el propòsit de pensar el problema de l’esdevenir des de l’esdevenir mateix, es postula un model mitjançant el qual s’explica el desenvolupament del món, l’ésser del qual esdevé, com un retornar A més d’ésser una doctrina fisicocosmològica, posseeix un correlat en l’…
Guillaume Budé
Filosofia
Història
Humanista francès, conegut també pel nom llatinitzat de Budaeus
.
Estudià lleis i s’apassionà per l’hellenisme Fou secretari reial, bibliotecari de Francesc I i ambaixador prop de Lleó X/> A instàncies del rei, fundà el Collège des Lecteurs, base del futur Collège de France Les seves obres més importants són escrites en llatí Annotationes in XXIV Pandectarum libros 1508, primer estudi de filòleg i jurisconsult sorgit a França, De asse et partibus eius 1515, sobre les mesures i les monedes gregues i romanes, Comentarii linguae graecae 1529, estudi lexicogràfic, De philologia 1530, etc Se serví del francès únicament en els Apotegmes , adreçats a Francesc…
Pietro d’Abano
Filosofia
Metge i filòsof paduà.
Residí molts anys a París, on publicà una obra de fisiognomonia Liber compilationis Physionomiae , ~1295, i el 1310 tornà a Pàdua, on ensenyà medicina i filosofia natural a la universitat Traduí al llatí diverses obres mèdiques de Galè i diversos escrits astrològics d’Abraham ibn ‘Ezra, i preparà una edició llatina, en ordre alfabètic, del De Materia Medica de Dioscòrides La seva obra més notable és, però, el Conciliator differentiarum philosophorum et precipue medicorum 1303, intent de conciliació, en una fórmula expositiva analítica en 200 differentiae , de les opinions contradictòries…
monisme
Filosofia
Doctrina segons la qual només hi ha una substància, respecte a la qual tota altra substància és negada o és simplement reduïda a manifestació de l’altra.
Fonamentalment reduccionista, el monisme pot ésser dividit en dos tipus el místic i el panteista Representant típic del primer és Plotí, el concepte de l’U del qual és el principi que dóna lloc a l’oposició de subjecte i objecte mitjançant el procés d’emanacions Quant al segon tipus, n'és representant Spinoza, que resol el dualisme cartesià cos-ànima, així com els dualismes d’esperit pensament i matèria extensió i de Déu i món Parmènides, entre els antics, i Schelling, en la modernitat, poden també ésser adjuntats al monisme, però només molt impròpiament poden ésser-ho els filòsofs …