Resultats de la cerca

Pertanyent a l’anomenada escola de Frankfurt, collaborà amb MHorkheimer, i es distingí per la seva adaptació de la filosofia heideggeriana a problemes politicorevolucionaris Amb l’arribada del nazisme 1933 emigrà a Ginebra i a Nova York 1934 Professor a les universitats de Colúmbia 1952, Harvard 1953 i Brandeis 1954 i, des del 1965, a la de Califòrnia La seva filosofia es caracteritzà, fins a la seva mort, per l’anàlisi de la darrera societat capitalista i per la recerca, mitjançant l’aportació freudiana, de la superació d’aquesta societat La seva oposició a l’ordre establert en féu, a la…

Creador del positivisme evolucionista, influí molt en la segona meitat del s XIX Autodidacte en molts camps, exercí un periodisme progressista que el féu amic de THuxley i de JStuart Mill Cap al 1860 The First Principles daten del 1862 després publicà ininterrompudament obres sobre psicologia, sociologia, ètica, política, pedagogia i religió, entre els quals The Study of Sociology , 1873 i From Freedom to Bondage , 1891 concebé la idea central del seu sistema és cert que només els fenòmens —objecte de les ciències positives— són cognoscibles, però la filosofia els veu com la manifestació…

En la seva obra Tractatus de veritate prout distinguitur a revelatione, a verisimile, a possibile et a falso 1624 propugnà una religió natural, contrària a les religions positives i als escèptics

Professor a Chicago 1894, caracteritzà la seva filosofia —d’arrels pragmatistes— com un “behaviorisme social”, que cerca d’explicar la relació de l’individu i la societat sobretot mitjançant l’estudi dels signes i del llenguatge Influí sobre John Dewey i el corrent pragmatista No publicà en vida, i la seva obra consisteix en reculls de notes, conferències i apunts que els seus deixebles ordenaren The Philosophy of the Present 1932, Mind, Self and Society 1934, The Philosophy of the Act 1938, etc

Exercí una gran influència en el neohegelianisme d’Oxford En The Principles of Logic 1883 continuà i perfeccionà la forma hegeliana de tractar els temes lògics propis del concepte tradicional d’aquesta disciplina, principalment les formes de judici i sillogisme S'interessà més tard per la lògica inductiva de Stuart Mill, i s’oposà, per contra, a l’utilitarisme moral, al qual contraposà la idea kantiana de bona voluntat com a principi de validesa universal En Appearance and Reality 1893 barrejà hegelianisme i spinozisme, amb un sentit místic poc hegelià, que posà la superació de les…

David Hume i David Hartley són considerats els fundadors de l’associacionisme El primer, situat en la perspectiva de la teoria del coneixement, dins la línia de l’empirisme anglès iniciat ja per John Locke, establí uns tipus de connexió de les sensacions semblança, contigüitat, causa-efecte, transformades per Hartley, Herbert Spencer, John Stuart Mill, i d’altres en les lleis clàssiques de l’associacionisme psicològic contigüitat, semblança, contrast, associació d’idees Combatut especialment per la psicologia de la forma i actualment superat, l’associacionisme té el mèrit d’haver…

Hom pot considerar com a variants diverses del biologisme l’animisme, l’hilozoisme, el panpsiquisme, el panvitalisme i algunes formes de naturalisme El tema més constant en les doctrines biologistes és el de l' ànima del món , principi universal de vida i d’unitat, que concep el món material com a individuacions de la vida en diversos graus de diferenciació Aquesta doctrina és present especialment en els presocràtics i els estoics, que veuen el món com un gran organisme viu, i reapareix en el Renaixement Paracels, Giordano Bruno i en el Romanticisme Schelling, èpoques en què sovint s’aferma…

El 1900 fou nomenat professor al Collège de France, on tingué un èxit sense precedents Membre de l’Institut de France des del 1901, entrà a l’Académie Française el 1914 El 1928 obtingué el premi Nobel de literatura Morí durant l’ocupació alemanya, havent donat la seva “adhesió moral” al catolicisme La seva filosofia vitalista s’inscriu dins les tendències antipositivistes del començament del segle Hereu alhora de l’espiritualisme de Jules Lachelier i de l’evolucionisme de Herbert Spencer, s’oposà tanmateix al neokantisme del primer i al positivisme del segon Enfront d’aquestes…

Aquesta designació no es limita a la investigació filosòfica expressada en llengua anglesa altrament, en quedarien excloses totes les aportacions filosòfiques anteriors al primer llibre de filosofia escrit en anglès Advancement of Learning de Francis Bacon, 1605 El que hom pot designar per filosofia anglesa, tot i les nombroses excepcions, té uns trets generals comuns una preocupació pels criteris d’investigació objectivables que porta a la preferència pel mètode inductiu Bacon, John Stuart Mill i per la concepció empírica del coneixement Locke una preocupació pel llenguatge com a mitjà d’…

L’estètica discuteix la constitució peculiar dels objectes artístics i de totes les altres manifestacions de la sensibilitat i procura de bastir mètodes propis, sense recórrer a d’altres branques de la filosofia, l’objecte de les quals escapa als fenòmens on l' esteticitat és factor bàsic Tot i que el mot estètica no apareix en la terminologia filosòfica fins el 1750, introduït per Baumgarten, les qüestions d’estètica constitueixen per al pensament occidental un tema tan antic com les llegendes d’Homer i Hesíode Els filòsofs grecs, doncs, recolliren ja tota una tradició cultural en elaborar…