Resultats de la cerca

Hom sol contraposar-lo a materialment l’ésser i el bé són materialment idèntics però formalment diferents, a virtualment l’efecte és inclòs virtualment, però no formalment, en la causa i a eminentment la racionalitat pertany formalment a l’home i eminentment a Déu

Són caracteritzables per un comú antiracionalisme i per l’afirmació del paper central que la vida individual humana té en el món Pensadors tan diversos com FNietzsche, Dilthey i H Bergson en són els representants més destacats L’anomenat raciovitalisme d’Ortega y Gasset hi pot ésser també inclòs d’alguna manera

Guardià dels convents franciscans d’Alaior, Ciutadella i Alcúdia i definidor de l’orde, escriví l' Archielogium vitae, doctrinae et martyrii Raymundi Lulli 1643, afegit, dos anys després, a l’edició de l' Ars generalis ultima de Francesc Marçal L’autor hi reivindicà l’ortodòxia de Llull Escriví, també, De rebus Majoricarum , obra perduda, i l' Epítome del reino baleárico , inclòs per Damián Cornejo a la Crónica seráfica 1686

Professor a Madrid i a Mèxic, on s’exilià el 1939, excellí en l’estudi de la història de les idees Bé que rebutjà d’ésser inclòs en l’existencialisme, en les seves anàlisis empra conceptes procedents d’aquest moviment, especialment de Heidegger, que traduí Escriví La filosofía de Maimónides 1940, Filosofía de la filosofía e historia de la filosofía 1947, Orígenes de la filosofía y de su historia 1960 i Filosofía contemporánea 1962

De família noble, participà com a militar en la campanya contra Pugačov, on prengué contacte amb el poble i amb els insurrectes Clar exponent de la joventut illustrada, demòcrata i revolucionària de l’època, publicà el primer poema revolucionari, Vol’nost’ ‘La llibertat’, inclòs en Putešestvije iz Peterburga v Moskvu ‘Viatge de Peterburg a Moscou’, 1790, novella inspirada en els “viatges” dels illustrats, retrat de la vida del poble rus, que li valgué la pena de mort, commutada per deu anys de deportació Davant la possibilitat d’una nova deportació, se suïcidà

En la tradició escolàstica, d’acord amb l’axioma que el pensar és consegüent a l’ésser, constituí en primer principi ontològic és impossible que una cosa sigui i no sigui al mateix temps i sota el mateix aspecteEn la lògica moderna hom l’entén com el teorema del càlcul proposicional no pot ésser cert alhora A i no A ~A~A La tradició del principi lògic i metafísic parteix de la filosofia de la immutabilitat de l’ésser de Parmènides i, amb preponderància de l’un o l’altre sentit, ha estat constant al llarg de la història Modernament, tant Hegel en sentit idealista com Feuerbach i Marx en sentit…

Pertanyent a una família milèsia distingida, seguint-ne la tradició es donà al comerç Els seus contactes, entre els seus freqüents viatges, amb Egipte influïren versemblantment l’orientació del seu pensament Orientat primer a l’estudi dels fenòmens naturals el cel i la terra, les causes dels terratrèmols i de les crescudes del Nil, etc i tradicionalment inclòs entre els set savis grecs, hom li ha atribuït diverses proposicions de geometria elemental, així com la previsió de l’eclipsi solar del 585 aC El primer a rebutjar les explicacions mítiques que feien dependre l’origen del…

La noció de bé ha inclòs, històricament, tant la idea de perfecció de l’ésser en si mateix com la de satisfacció, conveniència o apetibilitat en relació amb els altres éssers D’acord amb la primera han sorgit les consideracions metafísiques del bé, segons les quals existeix un bé suprem, font de tots els altres béns idea de les idees per a Plató, l’U per a Plotí, Déu per a la patrística i la filosofia medieval De la segona, l’apetibilitat, han derivat els punts de vista teològics o ètics, sovint en relació amb l’aspecte metafísic segons el qual el bé perfecciona els éssers,…

Exigida per l’absoluta transcendència i per la infinita saviesa de Déu, la presciència suscità greus problemes filosòfics pel que fa a la llibertat humana, fruit dels quals fou, al s XVI, l’afirmació molinista i suarista de l’existència en Déu d’una ciència mitjana , o coneixement previ del que l’home faria en una o altra situació, en un o altre moment, amb un o altre estat anímic determinats, és a dir, segons la seva llibertat, que és sempre una llibertat situada, no absoluta

Fill de José Ortega y Munilla , estudià amb els jesuïtes a Màlaga, filosofia a Madrid i, del 1905 al 1907, amplià estudis a Alemanya, sobretot amb H Cohen Catedràtic de metafísica a la Universitat de Madrid 1910-36 de fet, però, no en fou jubilat fins el 1952, oferí la seva interpretació del fenomen artisticoliterari a Las meditaciones del Quijote 1914 i a La deshumanización del arte i Ideas sobre la novela 1925, mentre que en els vuit volums d’ El Espectador 1916-28 palesà la seva gran activitat de publicista El tema de nuestro tiempo 1923, corresponent a la seva època de pensament…