Resultats de la cerca

En el seu llibre Sobre els déus negà l’existència d’aquests i la mateixa noció de divinitat Considerà l’alegria produïda per la saviesa i entesa com un estat durador el bé més gran, i la tristesa engendrada per la follia el mal més gran Declarà que el plaer i el dolor són indiferents i que l’home és ciutadà del món

En els seus escrits accentuà les tendències místiques del neoplatonisme, fins al punt que pretengué d’haver descobert la forma de tractar amb els dimonis, i propugnà la superioritat del politeisme sobre el cristianisme Escriví una Vida de Pitàgores i Misteris dels egipcis

Deixeble de Polícrates, és cèlebre per les seves crítiques en la línia dels sofistes contra Isòcrates, Plató i, sobretot, Homer l’obra contra aquest, en nou llibres, li valgué el malnom de ‘Ομηρομάστιξ, ‘assot d’Homer’ És autor també d’una història sobre Amfípolis, des de la teogonia fins a la mort de Filip II de Macedònia

Primer pensador històric del taoisme , la seva obra és una de les millors de la prosa xinesa, tot i la seva dificultat d’interpretació Exposà el seu pensament a través de conceptes i, sobretot, d’exemples, mites i allegories Proposà una saviesa basada en la connaturalitat la veritable virtut, incompatible amb qualsevol esforç, és espontània i s’identifica amb la natura de les coses i amb el tao El coneixement d’aquest principi universal, etern i indefinit, comporta la desaparició de totes les distincions, el menyspreu del raonament lògic i la relativització del judici moral Contràriament a…

Precursor del taoisme Lao Tse, fundador d’aquest, no féu sinó desenvolupar les seves idees, fou durament combatut, com a anticonfucianista, per Menci També poeta i mestre de lògica, ensenyà el respecte a la natura i a la vida, així com una actitud ascètica per damunt de la riquesa i la fama, de la vida i la mort

Deixeble de l’escèptic Pirró d’Èlide i seguidor de Demòcrit, fou el mestre d’Epicur Cal considerar-lo com una de les figures que relacionen, d’una banda, la gnoseologia democritiana amb l’escepticisme, i de l’altra, l’atomisme democritià i l’epicureisme Des del punt de vista ètic, sostingué que el filòsof pot participar en la vida pública i es consagrà a l’explicació d’una teoria de la retòrica, combatuda posteriorment per Filodem

Fou deixeble d’Aristòtil al Liceu i collaborà en el Corpus Aristotelicum En el seu pensament prevalen les qüestions de lògica, d’ètica i de teologia

Hom li atribueix la invenció d’un cert nombre de paradoxes lògiques, la més coneguda de les quals és la del mentider paradoxa

Fill de l’orador Teòcrit, fou seguidor de Demòcrit i mestre d’Anaxarc Acceptà, en l’obra Περì ϕύσεως ‘Sobre la natura’, elements de l’escola d’Elea i de la doctrina de Demòcrit S'ocupà de l’explicació dels fenòmens atmosfèrics i de la prehistòria troiana Τρωïκά i, probablement, de la jònica Ιωνικά

L’any 336 proposà al poble la concessió d’una corona a Demòstenes, proposta que Èsquines jutjà illegal i que obrí el famós procés Sobre la Corona , que guanyà Demòstenes