Resultats de la cerca

Fou un dels representants de l' escola d'Alexandria La seva especulació s’orientà cap a la conciliació del cristianisme i el neoplatonisme Escriví també diversos comentaris a Aristòtil

Dominicà, mestre en teologia del convent de Girona 1601, a Valladolid 1605 i a la Universitat de Tarragona 1607 Fundador del convent de Sant Ramon de Penyafort 1603, a Santa Margarida del Penedès, tingué una activitat destacada en la fundació de la confraria del Roser arreu de Catalunya Escriví Commentaria in Aristotelis Dialecticam et in Universam Aristotelis i Quaestiones philosophicae aristotelico-thomisticae A la Biblioteca de la Universitat de Barcelona es conserva un bon nombre de manuscrits seus ms 622-632 i 634-638 diverses miscellànies i comentaris sobre filosofia, metafísica i…

Residí ordinàriament a la capital del Principat, al qual se sentí vinculat afectivament Predicador del lloctinent 1534-39 Frederic de Portugal, quan era provincial dels franciscans conventuals de Catalunya-Aragó, fou nomenat bisbe titular de Constantina de Numídia 1542 El bisbe Joan de Margarit el nomenà procurador seu al segon període del concili de Trento, en el qual intervingué activament Com a auxiliar de Joan de Cardona i dels seus successors, els ajudà en les visites pastorals, en l’administració dels ordes sagrats i en la predicació A Trento, ciutat on residí…

Vida i obra El seu nom veritable era Joan Malbec Prevere, a València fou deixeble d’Alonso de Proaza, el qual li dedicà l’edició de la Noua logica de Ramon Llull 1512 Com posa en evidència la seva notable biblioteca, era posseïdor d’una extensa formació filosòfica, especialment remarcable en la lògica nominalista Documentat a Barcelona des del 1521, ensenyà lògica a l’Estudi General i la doctrina de Llull a l’Escola Lulliana Fou el responsable de la primera edició impresa d’una obra de Ramon Llull en català  Blanquerna València 1521, precedida d’una “Epístola proemial” de l’…

Estudià a València i es doctorà en arts a París 1524 El 1527 hi publicà De quinque universalibus, obra metodològicament tradicional, però aviat s’integrà en els corrents renovadors, fins al punt que esdevingué suspecte d’heretgia i es vinculà al nucli de valencians emigrats a París, com l’erasmista Pere Joan Oliver i Joan Martí Població, amb la neboda del qual es casà Fruit de la posició sòlida que assolí en els nuclis intellectuals més oberts de la capital francesa, rebutjà el requeriment de Manuel Lledesma de vincular-se a la universitat de València També renuncià…

Presentà, amb uns versos llatins, l’edició del 1502 de les obres teatrals Galathea et Zaphira de Florus Fou amic de Joan Boscà i mantingué correspondència literària amb Marineo Sículo, el qual l’inclogué en el seu panegíric dels literats hispànics Corregí en part l’edició del diccionari de Nebrija avalada per Martí Ivarra 1522

Fou catedràtic de gramàtica a la Universitat de Barcelona del 1572 al 1576 Amb els humanistes Pere Sunyer, Joan Dorda i Antoni Pi, impulsà la producció dramàtica llatina per a la formació dels estudiants Escriví la comèdia Claudius Barcelona 1573, segurament un exercici escolar, i uns versos llatins d’elogi publicats a Terra dialogus 1574, diàleg escolar de Pere Sunyer

Fill del noble xativí Gaspar Joan, lloctinent general de l’orde de Montesa, i d'Isabel Tristull El fet que la seva mare no procedís de la noblesa, feu que Honorat incorporés al seu escut heràldic les armes del pare, és a dir, les corresponents a les famílies Joan i Escrivà Aquest fet contribuí a què, durant un cert període, es cregués que els seus cognoms eren Joan i Escrivà Fou deixeble de Joan Lluís Vives a Lovaina Aquest li facilità el contacte amb grans intellectuals del moment, com Iacobo Sadoleto, Reginald Pole, Diego Gracián, Pedro de Maluenda, etc Professor de llatí a la…

Deixeble de Duns Escot Fou canonge de Tortosa i mestre d’arts a Tolosa Escriví sobre els llibres de les Sentències, qüestions dialèctiques i disputades, i sobre la física d’Aristòtil, que, amb el títol Quaestiones super octo libros Physicorum Aristotelis , fou imprès a Pàdua el 1475 i reimprès set vegades a Venècia fins el 1520

Fou el deixeble predilecte de Duns Escot a París Sembla que es doctorà també en medicina i fou professor a París i a Reims Escriví Commentarium in quatuor libros Sententiarum París 1516-17, obra de la qual es conserven molt pocs exemplars, i els llibres perduts Miscellanea philosophica et medica i Loci philosophici Estudià la possibilitat de l’infinit matemàtic, la possibilitat de molts o d’infinits mons, el concepte de quantitat de massa i la predestinació de Maria amb vista a la seva immaculada concepció Ha estat erròniament considerat francès o anglès per alguns autors