Resultats de la cerca

Aplicat a la construcció del socialisme a l’URSS, es caracteritzava per la prioritat donada a la pràctica revolucionària, que es realitzava a través de l’organització revolucionària del proletariat en el partit comunista Sovint hom veié en les deformacions burocràtiques de l’URSS una conseqüència de les concepcions leninistes sobre la relació entre la classe proletària i el partit De fet, hom seguí anomenant marxisme leninisme la doctrina oficial emanada dels estaments burocràtics de l’URSS després de la mort de Lenin fins a la perestroika 1985

Membre de l’escola austromarxista i del partit socialista austríac S'oposà a la forma com fou instaurat el règim socialista a Rússia Lenin el criticà durament Com a filòsof, féu un estudi comparat del pensament de Kant i del de Marx austromarxisme , i, com a sociòleg, analitzà les conseqüències socials de la crisi del 1929, que afeblí la classe obrera

Estudià dret i filosofia a Barcelona i lògica a Münster 1954-56 De nou a Barcelona, fou professor des del 1956 de lògica, història de la filosofia, filosofia de la ciència i metodologia a les facultats de filosofia i econòmiques La seva activitat política el portà a la direcció del PSUC clandestí i tingué un paper destacat en el moviment universitari català Les seves idees marxistes li valgueren discriminacions, fins que el 1965 fou expulsat de la Universitat de Barcelona El 1966 participà en la constitució del Sindicat Democràtic d’Estudiants de Barcelona i en la concepció i redacció del…

Procedent d’una família pagesa, participà en l’Expedició al Nord 1926-27 contra els senyors de la guerra Estudià després a Moscou i ensenyà a la Universitat de Pequín S’incorporà a la base comunista de Yan’an, on esdevingué secretari polític de Mao Zedong Membre del buró polític del partit comunista xinès, escriví diverses obres polítiques que marcaren la línia ideològica del partit, com Deu anys de guerra civil 1944, Les quatre grans famílies de Xina 1946 i Un enemic del poble Chiang Kai-shek 1954 El 1949 fou nomenat vicepresident de l’Associació de Treballadors Científics i de l’Institut…

Estudià a Berlín i a Heidelberg, on conegué EBloch i fou alumne de Max Weber Participà en la revolució hongaresa del 1919 i fou comissari d’instrucció pública del govern de Béla Kun Caigut aquest, s’exilià a Viena, on fou redactor en cap de la revista “Kommunismus”, publicà Geschichte und Klassenbewusstsein ‘Història i consciència de classe’, 1923, intent d’aproximació a l’autèntic pensament de Marx, amb un cert antileninisme, del qual es retractà a Lenin , l’any següent, i manifestà un idealisme elitista, barrejat amb idees anarcosindicalistes i afegits materialistes, criticant la burocràcia…

Per a la dialèctica marxista, arrelada fonamentalment en la mateixa dialèctica de Hegel, el món —segons paraules d’Engels mateix— no pot ésser concebut com un conjunt d’objectes acabats, ans ho ha d’ésser com un conjunt de processos en què les coses —aparentment estables— i llur reflex mental en el cervell humà, els conceptes, resten sotmesos a un canvi ininterromput, a un procés constant d’esdevenir i de desaparèixer El materialisme dialèctic és, doncs, una concepció general del món —la base científica de la qual està en el materialisme històric i en les ciències naturals— i alhora comporta…

Cal distingir l’ateisme pròpiament dit, que afirma positivament la no-existència de Déu, de l’indiferentisme, de l’agnosticisme, i de l’escepticisme En la història de les religions hi ha hagut sempre persones o doctrines atees En contraposició als pobles primitius, en els pobles de civilitzacions més avançades l’ateisme així com la no-creença en els déus tradicionals és un fenomen que es donà sovint així, a Pèrsia el zoroastrisme acusava d’ateu el zervanisme a la Xina es donà un universisme sense creador, l’ateisme pràctic de Yang Chu, i l’ateisme de després de la caiguda de la dinastia manxú…

En el moment en què fou concebut, pretenia ser una ruptura amb les teories sobre l’home, la societat i la seva història tal com els seus creadors sostenien a Elf Thesen über Feuerbach ‘Onze tesis sobre Feuerbach’, aquestes es limitaven a contemplar i interpretar el món, però eren incapaces de transformar-lo perquè desconeixien el mecanisme del funcionament de les societats Tot i que aquesta premissa és interpretada d’una manera laxa per alguns marxistes cosa que inclouria l’acceptació d’altres corrents de pensament, en la versió més rigorista pressuposa que es tracta d’una teoria completa i…